Diccionari econòmic

De vegades el fet d'haver contret deutes amb diversos creditors pot generar-nos certa inquietud. Per això hi ha la possibilitat de reunificar-los, o agrupar tots els préstecs en un de sol, fent front així a un únic pagament mensual i per un import menor que la suma total de les quotes dels diferents préstecs per separat. Això és possible perquè augmenta el termini d'amortització (és a dir, el cost final total), ja que genera més interessos.

El benchmark és un índex o punt de referència financer que serveix per fer comparacions o mesurar el rendiment d'una inversió, amb l'objectiu d'analitzar l'evolució i la gestió d'un fons durant un període de temps determinat.

La beta en un fons d'inversió és un indicador que mesura la variabilitat o sensibilitat de la productivitat d'aquest fons en comparació de la variabilitat de la rendibilitat de l'índex de referència generat per fluctuacions de mercat.

El codi BIC (Bank Identifier Code) o SWIFT (Society for World Interbank Financial Telecommunication) és una sèrie alfanumèrica que serveix per identificar i comprovar un número de compte. S'utilitza sobretot per emetre transferències fora de la Unió Europea i és un complement informatiu de l'IBAN (en anglès International Bank Account Number), ja que permet emetre a l'entitat emissora un missatge xifrat perquè l'entitat receptora sàpiga que rebrà la transferència i pugui confirmar-la. Per entendre'ns, aquesta sèrie permet als bancs tractar els pagaments de manera directa, àgil i sense costos, la qual cosa, al seu torn, abarateix el cost per als seus clients.

Bizum és una aplicació que serveix per enviar i rebre diners entre particulars utilitzant el telèfon mòbil, de manera instantània i sense cost ni comissions. El fet de permetre fer transferències de manera còmoda, ràpida i segura li ha donat un èxit gairebé immediat.

A l'hora de realitzar qualsevol operació no cal introduir els números de compte, ni tampoc el codi IBAN, ja que, en associar el compte bancari al nostre número de telèfon, n'hi haurà prou a tenir el contacte del destinatari de la transferència a l'agenda per fer el traspàs de diners, com si enviéssim un missatge de text o WhatsApp.

La bonificació hipotecària és la quantitat d'interessos que ens descomptarà el banc en contraure un préstec hipotecari i, a més, contractar altres productes de venda combinada amb l'entitat. També es coneix amb el nom d'hipoteques bonificades. Bonificar-se el préstec és una bona opció perquè ens resulti més econòmic; no oblidem que assumirem un compromís que durarà molt de temps, i com menor sigui la càrrega, millor podrem assumir-la.

Els bons i obligacions del Tresor són deute emès a més de 18 mesos de venciment per un Estat per obtenir finançament. Consisteixen en una obligació de pagament per part de l'Estat emissor amb el tenidor del deute, sobre la base de dos conceptes:

• El principal o import invertit.
• Els interessos o cupons que pagarà l'emissió al llarg de la vida del bo/obligació.

Per tant, l'emissor es compromet a tornar el valor nominal de l'emissió en la data de venciment, així com al pagament dels cupons a un tipus d'interès conegut per endavant en les dates de pagament de cupó corresponents (semestral o anual com a períodes més comuns).

El preu del bo variarà al llarg de la seva vida, en funció principalment del tipus d'interès vigent en el moment del càlcul del preu, la durada del deute i el risc creditici de l'emissor percebut pel mercat en el moment de valoració.

Els bons/obligacions públics nacionals poden emetre's en diverses divises, no només en euros, per cobrir les necessitats de divisa pública, per la qual cosa podem trobar emissions del Tresor en les divises principals.

Els bons i les obligacions cotitzen en unitats no fraccionables de 1.000 euros de nominal.

Es pot accedir a aquest tipus d'actiu de dues maneres:

• Mercat primari (només nacional): s'hi opera mitjançant el procés de subhasta i el d'emissió. .
• Mercat secundari: són emissions ja emeses i, per tant, en les quals coneixem termini i tipus d'interès, i en les quals comprem en el mercat al preu de cotització del deute en un moment determinat, més el cupó corregut (dies des del darrer cupó pagat fins al moment de venda ajustats al % de pagament per cupó de l'emissió).

És el mercat de valors més important del nostre país. Està integrada a Bolsas y Mercados Españoles (BME) i opera amb la referència de l'Índex General de la Borsa de Madrid (IGBM), amb 113 valors negociats.

Aquest organisme reconeix la regulació del mercat com a referència i estableix mecanismes estrictes per a operadors i intermediaris. A més, està adscrit a la Directiva de Mercats d'Instruments Financers i conviu amb altres sistemes nous, com l'SMN.

La cadència és la periodicitat amb la qual es revisa el tipus d'interès en les hipoteques de tipus variable. Naturalment, això no passa si hem contractat una hipoteca a tipus fix, ja que sempre pagarem la mateixa quota, independentment de l'evolució dels mercats.

Un caixer automàtic, també anomenat ATM (Automated Teller Machine), és una màquina que permet fer diferents operacions bancàries, a qualsevol hora del dia i qualsevol dia de la setmana, sense la presència d'un empleat de banc.

La cancel·lació anticipada de la hipoteca, també coneguda com a amortització total de la hipoteca, és el procés que consisteix a avançar el nostre deute pendent amb el banc abans que finalitzi el termini previst en les escriptures. En canvi, si anem cancel·lant aquest préstec avançant només una part de diners, serà una cancel·lació parcial.

Cancel·lació parcial

La cancel·lació parcial de la hipoteca es produeix quan retornem al banc una part del capital que ens ha deixat de manera anticipada; així ens traurem part del pes, encara que sense acabar de liquidar-la.

Podem fer una cancel·lació i amortitzar la hipoteca en qualsevol moment, si per exemple hem estalviat i volem donar una empenta al préstec. A més, cancel·lant parcialment la hipoteca podrem reduir la mensualitat o bé fer més curt el termini.

El CAP hipotecari (o contracte de cobertura de tipus d'interès) és una manera de limitar la pujada del tipus d'interès d'una hipoteca.

Quan contractem un CAP pagarem una prima única calculada en funció dels tipus d'interès del moment de la contractació, i a canvi establirem un percentatge límit a la pujada de l'euríbor (l'índex borsari a què normalment es referencien els préstecs hipotecaris de tipus variable). Aquest límit es denomina preu d'exercici. Si aquest índex sobrepassa el CAP, el banc haurà de retornar la diferència al client. És a dir, que en definitiva no ens apujarà el preu de la hipoteca.

El capital amortitzat és la devolució d'una quantitat de diners que s'ha sol·licitat a manera préstec o crèdit. En general, quan una persona torna el préstec, està pagant tant els diners que ha sol·licitat a l'entitat financera com els interessos associats a aquesta operació.

El període de carència d'una hipoteca és aquell temps en què, com a titulars, deixem de pagar les mensualitats del préstec de manera temporal, sense que hi hagi una sanció per demora (en aquest cas seria total), o en què paguem únicament la part dels interessos, reduint les quotes significativament (en aquest cas seria parcial).

En el moment de demanar un préstec o un crèdit, ja sigui personal o per a una empresa, t'hauran de proporcionar en tot moment el pla d'amortització que hauràs d'assumir per aquesta operació. Aquest pla d'amortització té algunes variables, com el termini d'amortització, les quotes a pagar cada mes, el tipus de comissions i el percentatge d'interès establert a l'hora d'acceptar el préstec.

Un préstec de carència total és aquell que permet al seu titular ajornar el pagament de les quotes del préstec durant un període de temps pactat.

Les càrregues hipotecàries són les obligacions econòmiques que un immoble té associades i que es transmeten a qui l'adquireix. Les càrregues hipotecàries suposen una limitació de l'ús i de la propietat i poden passar d'un propietari a un altre quan es produeix una operació de compravenda, per això abans de fer el pas de comprar una casa cal comprovar que estigui lliure de càrregues, en cas contrari la compravenda no es podrà dur a terme.

Es denomina cartera el conjunt d'actius financers i inversions que componen el fons d'inversió, el patrimoni d'una persona o entitat.

Aquesta cartera també s'anomena cartera de valors i pot estar composta per una combinació d'instruments financers de renda variable i renda fixa. En funció dels instruments que inclogui, variarà la seva rendibilitat.

La cèdula territorial és un títol que tant els bancs com, en general, les entitats de crèdit emeten amb el suport de la seva àmplia cartera de crèdits, i préstecs que concedeixen tant a l'administració pública (comunitats autònomes, a l'Estat, etc.), com a altres organismes anàlegs.

Aquestes cèdules incorporen diverses garanties addicionals, i per aquest motiu resulten molt beneficioses per a totes les parts. D'una banda, les entitats podran obtenir un finançament a menor cost. D'altra banda, és un estalvi que també podrà percebre l'Estat, que, per tant, se'n beneficiarà igualment. I, en tercer lloc, els inversors també se'n beneficiaran, ja que podran accedir a instruments de renda fixa garantits i tindran més seguretat a l'hora d'operar.

La cèdula urbanística és un document oficial que acredita les circumstàncies urbanístiques d'una finca, un solar o una parcel·la d'un terme municipal. Dit d'una altra manera: és un informe tècnic que conté les característiques urbanístiques de l'edifici on estigui ubicat l'habitatge. Aquestes característiques i circumstàncies s'estableixen en funció de l'ordenació del territori, i d'acord amb el seu programa de desenvolupament.

El certificat de deute zero és un document que acredita que ja no tens contret un deute hipotecari amb el banc o l'entitat financera. Se sol sol·licitar quan acabem de pagar una hipoteca i volem procedir a cancel·lar-la en el registre.

El terra hipotecari és una clàusula que regula l'interès mínim d'una hipoteca variable. Aquesta clàusula es fa efectiva si l'índex de referència (euríbor) més el diferencial no arriben al valor establert.

La clàusula zero és una condició contractual hipotecària per la qual el banc s'assegura que els interessos cobrats siguin com a mínim del 0%. D'aquesta manera, fins i tot amb interessos de referència negatius, l'interès total cobrat no se situarà per sota d'aquest valor.

Els clips hipotecaris o swaps eren un model de contracte d'intercanvi financer, per mitjà del qual es permuten prestacions entre l'entitat financera o bancària i el client.

Codi de compte del client

El CCC (o codi de compte del client) és una sèrie de vint números (o clau SICA) amb la qual bancs, caixes i entitats financeres en general identificaven, comprovaven i evitaven errors de manipulació en els números dels comptes oberts a Espanya. Aquest codi es va adoptar per part de l'Associació Espanyola de Banca, la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis i la Unió Nacional de Cooperatives de Crèdit, i al seu torn va ser obligat pel Banc d'Espanya per a tots els subsistemes generals de xecs i pagarés de comptes corrents i transferències.

El codi CVV (Card Verification Value) és un número situat, habitualment, a la part posterior de la targeta de crèdit, dèbit o recàrrega que s'utilitza en aquelles transaccions en què la targeta de crèdit no està present físicament, habitualment en les operacions per Internet.

Comissió que percep l'entitat dipositària d'un fons d'inversió com a remuneració pels seus serveis de dipositaria i custòdia. Aquest servei únicament pot ser realitzat per entitats autoritzades.

Comissió que percep l'entitat gestora d'un fons d'inversió com a remuneració pels seus serveis. Aquesta comissió es dedueix diàriament del valor liquidatiu del fons i generalment és un percentatge del patrimoni. A més, alguns fons incorporen una comissió d'èxit que s'aplica sobre els resultats del fons. L'import d'aquesta comissió s'indica al fullet legal del fons.

Comissió que pot cobrar l'entitat gestora al partícip quan ven les seves participacions d'un fons d'inversió. L'import s'indica al fullet informatiu del fons o a l'informe trimestral.

Comissió que pot cobrar l'entitat gestora al partícip quan compra participacions d'un fons d'inversió. El seu import s'ha de buscar en el fullet informatiu del fons o a l'informe trimestral.

La comissió d'obertura és el percentatge que el banc ens cobra en constituir el nostre préstec hipotecari.

La finalitat d'aquesta comissió és, en primer lloc, cobrir les despeses d'administració i de gestió i, a més, realitzar l'estudi de risc del client, necessari per avaluar el seu perfil financer, la seva solvència i la seva capacitat per fer front al deute.

La comissió per cancel·lació és aquella que les entitats de crèdit ens cobren quan cancel·lem una hipoteca i la deixem sense càrregues, sia perquè hem acabat de tornar tot el préstec o bé perquè volem vendre l'immoble i no podem fer-ho si té alguna càrrega. En aquest cas, podrem pagar la hipoteca i la cancel·lació amb els diners que obtinguem de la venda.

Un compte bancari és un producte bancari a través del qual el titular o els titulars del compte signen un contracte amb una entitat financera que, a canvi, els permet administrar els seus diners emprant les diferents eines que l'entitat financera posi a la seva disposició, sense necessitat de tenir-los en efectiu.

Un compte corrent és un tipus de dipòsit a la vista que permet al client dipositar una quantitat de diners a l'entitat bancària i disposar d'aquests diners quan vulgui a través de la retirada en efectiu a l'oficina del banc o als caixers automàtics o mitjançant el pagament amb targeta.  

Un compte d'estalvi és una modalitat de dipòsit bancari a la vista que permet rendibilitzar els estalvis, ja que el client diposita una quantitat de diners a l'entitat bancària i aquesta, a canvi, li paga en funció dels interessos generats. La rendibilitat obtinguda estarà determinada pel període de temps que els diners es mantinguin dipositats a l'entitat bancària.

Un compte en línia és un tipus de compte bancari que el mateix client obre en línia utilitzant el web o l'aplicació de l'entitat bancària. En aquest tipus de comptes, el contracte entre el client i el banc es realitza a través d'Internet.

Un compte remunerat és un tipus de compte bancari que ofereix al client un tipus d'interès a canvi de tenir els diners dipositats a l'entitat.

La remuneració i el tipus d'interès ofert variaran en funció de l'entitat, les condicions del compte i el moment. Aquest tipus d'interès s'aplica al saldo que hi hagi al compte durant un període de temps limitat. En general no hi ha una quantitat mínima de diners per obrir un compte remunerat, però la rendibilitat serà més gran com més gran sigui la quantitat dipositada al compte.

Les condicions de la hipoteca són aquells requisits i clàusules que estableix el banc a l'hora de concedir-nos el préstec. Tot i que, en general, les condicions de totes aquestes entitats de crèdit seran força semblants, la veritat és que de vegades difereixen en alguns detalls i en clàusules específiques.

La dació en pagament consisteix a lliurar un bé per saldar un deute. En el cas de les hipoteques, quan una persona no pot fer front al pagament de les quotes, lliura l'habitatge a canvi de cancel·lar el préstec hipotecari. És pagar el deute amb un bé en lloc de fer-ho amb diners. Amb aquest recurs, l'entitat bancària ven l'immoble al millor postor en una subhasta pública i d'aquesta manera es cobra el deute.

Els derivats financers o futurs consisteixen en un acord pel qual dos inversors es comprometen a comprar un valor (un actiu subjacent) en una data futura (data de venciment). Concretament, en aquesta negociació tots dos pacten tant el preu de l'operació com la data de venciment i la resta de condicions en el moment present. Així, el comprador tindrà l'obligació de comprar l'actiu subjacent pagant el preu pactat en la data acordada. I, per la seva banda, el venedor haurà de vendre aquest actiu rebent aquesta quantitat en aquesta data.

Les despeses de gestoria d'una hipoteca són aquells pagaments que realitzarem a canvi que ens tramitin les escriptures i la liquidació d'impostos, tant a l'hora de comprar un habitatge com de signar la hipoteca o bé subrogar-la, cancel·lar-la o refinançar-la.

A l'hora de comprar una casa és important que fem números abans, ja que incorrerem en més despeses de les que implica l'habitatge per si mateix. Bàsicament hi ha dos blocs: les despeses generades per la compra, i les despeses de la hipoteca. En total, poden representar un 10% del valor de la casa, de manera que és convenient disposar de prou estalvis per fer-hi front. A més, a aquest 10% hi haurem d'afegir un 20% addicional que suposarà la part del preu de la casa que no ens prestarà l'entitat, ja que el normal és que ens concedeixin un màxim del 80%.

El deute privat fa referència al deute contret per empreses o altres entitats no governamentals per tal de finançar les seves activitats o adquirir actius. A diferència del deute públic, que és emès per governs, el deute privat és emès pel sector privat.

El deute privat pot adoptar moltes formes, incloent-hi préstecs bancaris, bons corporatius, deute hipotecari, targetes de crèdit, préstecs estudiantils i altres instruments financers. Les empreses poden emetre deute per finançar expansions, inversions en actius o per gestionar les operacions diàries. Els individus poden adquirir deute per comprar habitatges, automòbils, finançar la seva educació o fins i tot per a despeses personals.

També hi ha moltes empreses que fan emissions de títols de deute per finançar-se, pràcticament mitjançant el mateix sistema que les emissions de deute d'un país. Hi ha tres tipus de deute privat:

• Cèdules hipotecaries
• Deute sènior
• Deute subordinat

El deute públic és una emissió d'actius de deute realitzada pels Estats o les administracions públiques per tal de finançar les seves activitats.

A Espanya, per exemple, correspon a la suma de tot el deute de l'Estat central, de les 17 comunitats autònomes i de les administracions locals.

Quan un Estat es declara en dèficit públic, la causa principal s'assigna al fet que ha gastat més del que ha ingressat i, per això, necessita trobar una font de finançament externa, utilitzant l'emissió de títols de deute públic.

Entre els productes de deute públic més coneguts trobem els bons i les obligacions, les lletres del Tresor o els repos.

El diferencial d'una hipoteca és un percentatge fix d'interessos que suposa la remuneració del banc pel fet de prestar-nos aquests diners. És a dir: és el benefici que obté per avançar-nos un capital, per això cada banc ofereix el seu propi diferencial. A més, el diferencial pot canviar amb els anys en funció de nombrosos factors. 

El document públic de compravenda (també conegut amb el nom d'escriptura) és el contracte que signem davant de notari per atribuir legalment el canvi de propietat d'un immoble del comprador al venedor. Aquest document el signa el notari i també les dues parts, i en cas que es produeixi un litigi legal, el contingut de l'escriptura és llei.

La signatura de l'escriptura sol coincidir habitualment amb la de la hipoteca. Un cop signada, l'immoble es podrà inscriure al Registre de la Propietat al nostre nom.

Quan parlem del Dow Jones, en realitat ens referim a la Mitjana Industrial Average o comportament de preu per acció (DJIA), un dels índexs borsaris de referència a tot el món. Està format per les 30 empreses que més cotitzen a la Borsa de Valors de Nova York (NYSE) —les blue chips—.

Per figurar en aquest índex, aquestes empreses han de tenir una reputació excel·lent que els aporti prestigi a escala internacional, així com una trajectòria regular i constant per atraure el màxim nombre d'inversors. De tota manera, convé saber que no estem davant d'un índex de rendibilitat, sinó que és només un indicador de valor de les seves accions. I, encara que no és la referència oficial de l'NYSE, és l'índex que més prestigi té a l'hora de monitorar el mercat principal dels Estats Units, ja que permet conèixer la conducta de les empreses que cotitzen en el mercat de valors.

La durada d'un bo és una mesura del venciment mitjà ponderat per tots els fluxos que paga aquest bo. En un fons d'inversió, la durada serà la mitjana ponderada de les durades de tots els bons que componen el fons. També s'utilitza la durada com a mesura de la sensibilitat dels bons, i per tant del fons, davant de les variacions dels tipus d'interès. Com més llarga sigui la durada, més gran serà la variació en preu davant dels moviments de tipus d'interès del mercat.

L'escriptura de compravenda és un document que s'inscriu al Registre de la Propietat, demostrant així l'existència de la propietat legalment, ratificant que l'immoble està lliure d'ocupants i càrregues, i mostrant la voluntat d'ambdues parts de complir el contracte.

És l'últim pas que farem abans d'inscriure l'habitatge al Registre de la Propietat, ja que indica que les dues parts estan d'acord i ho faran constar davant de notari.

Escriptura del préstec hipotecari

L'escriptura de préstec hipotecari és un document oficial on s'exposen les clàusules i condicions que el banc i el client hagin pactat per constituir una hipoteca.

Aquest document és encarregat pel banc i expedit per un notari, i s'ha d'incloure en el Registre de la Propietat perquè adquireixi caràcter oficial i probatori. El notari lliurarà una còpia al banc, una altra al client, i inclourà una tercera per liquidar els impostos. La hipoteca ens condicionarà a escala econòmica durant molts anys, de manera que cal revisar bé l'escriptura i estar molt segurs abans de signar-la.

Una estratègia d'inversió és una cosa tan senzilla com el pla que tenim pensat per rendibilitzar el nostre capital.

Aquest pla s'ha de basar en dos pilars fonamentals: el mètode i la disciplina.

A la nostra Acadèmia Broker Bankinter parlem en profunditat sobre com crear la nostra pròpia estratègia, però intentarem resumir els conceptes bàsics aquí.

Una execució hipotecària és un procés a través del qual el banc cobra el deute del préstec si l'hipotecat es retarda en el pagament de les quotes, saldant així el compte pendent. Això passa quan es produeixen impagaments de la hipoteca d'entre tres i sis quotes mensuals. L'entitat reclamarà les mensualitats endarrerides i, a més, la resta de la hipoteca pendent, amb un 20% a 25% d'interès per penalització i les despeses judicials que es generin, que són a càrrec del deutor.

Un extracte bancari és un document emès per una entitat bancària que inclou el saldo disponible i el resum dels moviments que s'han produït al compte bancari, la targeta de crèdit o el producte financer durant un període de temps determinat.

En línies generals, una fiança és la garantia que assegura que es compleixi una obligació. Serà econòmica (si per exemple es tracta d'un aval, una quantitat de diners) o personal (si és un tercer qui respon davant aquesta obligació amb el seu patrimoni).

Si parlem de fiança hipotecària, serà la garantia que avala el préstec hipotecari i funciona com a suport en cas d'incompliment del contracte (en aquest cas, l'impagament de les mensualitats del préstec).

De l'anglès First-in, First-out (en català, “ el que primer entra, primer surt”).

Es tracta d'un mètode comptable de valoració utilitzat per calcular el valor d'un inventari, o participacions similars, respecte al seu cost i preu de venda. Aquest inventari poden ser productes de l'empresa, les matèries primeres amb les quals s'efectua l'activitat laboral o els components necessaris per a la producció habitual d'aquesta activitat. El criteri FIFO s'utilitza habitualment a l'hora de valorar inventaris compostos per productes caducs o peribles, cosa que confirma l'ordre necessari perquè tots els components que primer entren estiguin de sortida com més aviat millor després de la seva data de caducitat o període d'obsolescència.

La fitxa d'informació precontractual, més coneguda amb el nom de FIPRE, és un document informatiu totalment genèric i transparent que els bancs estan obligats a lliurar als consumidors quan sol·liciten informació sobre un préstec hipotecari. El contingut d'aquest document està regulat per una normativa jurídica, vigent des de l'any 2011, amb l'objectiu de donar informació personalitzada sobre el préstec hipotecari, les condicions genèriques, els tipus d'interès aplicats o els productes vinculats.

Els fons de pensions són aquells patrimonis sense personalitat jurídica que es creen per complir amb els objectius dels plans de pensions. O més senzillament: són un tipus de fons d'inversió per gestionar el capital procedent dels plans de pensions.

S'alimenten dels diners que aporten els clients al seu pla de pensions, i després els inverteixen en diferents productes (accions, bons, etc.), rendibilitzant així aquests estalvis. Es tracta de productes d'estalvi a llarg termini dissenyats per cobrir la jubilació i altres contingències que prevegin aquests plans.

Els fons d'inversió són un instrument d'inversió col·lectiva formada per un gran nombre d'inversors (partícips) que aporten capital al fons (participacions). L'entrada (subscripció) o sortida (reemborsament) del capital dels inversors i les variacions de valor dels actius en què inverteix en fons (per tant, el patrimoni del fons) pot augmentar, però també pot disminuir.

El patrimoni del fons anirà variant per dos motius: els fons estan gestionats per una entitat gestora, en el nostre cas Bankinter Gestión de Activos, que identifica les oportunitats d'inversió partint de l'estratègia prèviament fixada a la política d'inversió de cada fons (nivell de risc i mercats en què pot invertir).

L'FTSE 100 o Financial Times Stock Exchange és l'índex borsari que integra les 100 empreses cotitzades més grans a la London Stock Exchange (LSE), i per tant representa el rendiment financer de les 100 empreses més grans per capitalització borsària del Regne Unit.

Aquest índex es va crear el 1984 amb 1.000 punts de base. Avui dia, aquest indicador agrupa empreses com ara HSBC, Astra Zeneca, BP, GlaxoSmithkline, Barclays, Rolls Royce o Vodafone, i les 100 empreses que el componen suposen més d'un 70% del valor total de mercat dels valors que cotitzen a la Borsa de Londres.

En primer lloc, convé familiaritzar-se amb el concepte de derivats financers o futurs.

Un cop sabem què és un futur o derivat financer, podem aprofundir en les característiques de cadascun dels contractes.

Naturalment, hi ha futurs sobre diferents actius i índexs, entre ells l'Ibex 35. Com sabem, aquest índex fa la mitjana de les cotitzacions i la rendibilitat de les 35 empreses més importants del nostre mercat borsari (la borsa espanyola).

Sistema de gestió amb l'objectiu d'aconseguir que la cartera gestionada assoleixi una rendibilitat superior a la del mercat, mitjançant l'aplicació de criteris independents basats en la informació i l'experiència del gestor en la selecció de les inversions. És el concepte oposat al de gestió passiva, en què l'única gestió és la rèplica d'índexs de referència.

Consisteix en l'elecció de la combinació rendibilitat/risc òptima per a cada inversor. El procés d'inversió es fonamenta, per tant, en l'anàlisi de la tolerància al risc de l'inversor, la selecció d'inversions i l'execució d'ordres de compra o venda de valors específics.

Sistema de gestió consistent a aconseguir que el patrimoni gestionat evolucioni exactament igual que el mercat mitjançant la construcció d'una cartera que repliqui l'índex. Per aquest motiu, també és coneguda amb el nom de gestió indexada.

L'habitatge de protecció oficial (HPO) és aquell que està promogut pel Govern i té un preu inferior a un habitatge d'aquestes característiques.

La seva finalitat principal és un accés preferent per a les persones menys afavorides (en general els que perceben rendes més baixes): joves, gent gran, col·lectius minoritaris, etc.

Pel que fa als habitatges, un habitatge lliure de càrregues és aquell sobre el qual no pesa cap tipus d'embargament, deute, clàusula resolutòria o hipoteca.

És la primera condició que hem de tenir en compte a l'hora d'adquirir un immoble, ja que en comprar un habitatge ho fem amb tots els deutes que pugui tenir, i si ve amb hipoteca haurem de respondre per aquesta càrrega.

Els high yield, també anomenats bons escombraries o bons d'alt rendiment, són títols de renda fixa emesos per una empresa o estat que tenen baixa qualificació creditícia; generalment estan qualificats per sota de l'anomenat grau d'inversió. Aquest tipus de bons es caracteritzen per un alt risc d'impagament tant dels interessos com del capital, però en contraposició ofereixen una rendibilitat elevada.

La hipoteca autopromotor és la que finança la construcció d'un habitatge, i no la seva compra. És a dir, és un préstec per edificar un habitatge d'ús propi. Inicialment, aquestes hipoteques es van crear per a promotores immobiliàries, que porten a terme l'edificació d'habitatges i, a mesura que les venen, van saldant el seu deute amb el banc.

Una hipoteca verda és una hipoteca sostenible. És a dir: un préstec per a la construcció, compra o rehabilitació que estableix les condicions en funció de l'eficiència energètica de l'habitatge que financi. En definitiva, és una forma d'afavorir aquells immobles energèticament eficients, i de bonificar unes instal·lacions sostenibles que puguin reduir el consum energètic. De fet, poden oferir un estalvi mitjà de 3.000 € anuals per llar l'any, a més de reduir la contaminació i aconseguir un impacte ambiental més baix.

Una hipoteca és un dret real de garantia que permet al comprador rebre una quantitat de diners determinada per part d'una entitat financera a canvi del seu compromís de retornar la quantitat prestada més els interessos corresponents mitjançant pagaments periòdics.

L'historial creditici és un document que reflecteix els antecedents financers d'una persona, amb tota la informació relativa a factures pendents, deutes, etc.

Per elaborar aquest informe es realitza una consulta a les diferents companyies de llum, aigua, gas, telèfon, asseguradores, empreses automobilístiques, etc. i s'analitza el nostre nivell de solvència, de confiança i, en definitiva, la nostra capacitat per fer front als pagaments de qualsevol deute que contraguem amb l'entitat creditícia. Òbviament, com més net estigui el nostre historial, més confiança inspirarem al banc.

L'impost d'actes jurídics documentats (AJD), conegut com l'impost de les hipoteques, es realitza sobre escriptura notarial amb l'objectiu de legalitzar tots els documents mercantils i administratius corresponents al préstec hipotecari.

L'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, més conegut com ITP, és un impost que involucra les transmissions patrimonials oneroses, les operacions societàries i els actes jurídics documentats.

Els índexs borsaris són agregats d'un grup de valors d'una tipologia concreta.

Actualment hi ha diversos tipus d'índexs, en funció del tipus d'instruments que els componen. Hi ha índexs per mercat, sectors, mida de l'empresa, tipus d'instrument, etc.

La seva utilitat principal és que serveixen per mesurar la pujada o la baixada global del segment de mercat que representen i observar de manera gràfica l'evolució històrica d'aquesta economia.

En vocabulari borsari, el terme ponderació fa referència al pes que té un actiu determinat dins d'un grup d'actius seleccionats, habitualment un índex.

L'interès de referència hipotecari (o tipus de referència) és l'índex oficial que s'aplica a les hipoteques de tipus variable. Recordem que, en aquest tipus de préstecs, la quota mensual estarà determinada per l'oscil·lació dels mercats i, com a conseqüència, d'aquests interessos. Si aquest interès puja, pujaran les nostres quotes quan el banc revisi la hipoteca. I si baixa, passaria el contrari.

Per aquest motiu, aquesta referència és molt important, ja que en última instància determinarà el que pagarem d'hipoteca durant molts anys. De fet, potser és un factor de decisió a l'hora d'analitzar quin tipus de préstec pot interessar-nos més: si el de tipus fix (que recordem que té un interès establert durant tota la vida de la hipoteca) o el de tipus variable (que depèn de l'interès de referència esmentat, a més del diferencial, que és el marge fix de guany de cada banc, i està determinat pel banc).

INVERCO és l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions Espanyola i, com el seu nom indica, agrupa totes les entitats d'inversió col·lectiva. 

Es tracta d'una patronal beneficodocent i sense ànim de lucre, formada per les institucions que gestionen la inversió col·lectiva espanyola (fons i societats d'inversió), els fons de pensions espanyols i totes aquelles institucions d'inversió col·lectiva estrangeres que estiguin inscrites a la CNMV.

El Investment Grade o grau d'inversió és un grup de qualificacions creditícies que implica baix risc d'impagament (des d'AAA fins a BBB-). Companyies amb una qualificació en aquest rang emetran deute a un tipus d'interès inferior que d'altres amb pitjor nivell de qualificació creditícia; per tant, es financen més barat. El nivell AAA és la millor qualificació creditícia i només alguns països o companyies molt solvents l'aconsegueixen.

Les borses de valors (o mercats de valors) poden ser organitzacions públiques o privades, on s'ofereixen les facilitats necessàries per poder negociar instruments financers.

Hi ha diferents modalitats de negociació, com poden ser la subhasta o la negociació contínua. També hi ha diferents instruments que es poden negociar, en funció de la borsa o mercat on estiguem negociant, com poden ser les accions, deute, derivats, etc.

Els mercats són els mecanismes que permeten que el capital flueixi des d'aquells participants amb excedent (estalviadors) cap a aquells amb necessitat de finançament (empreses). Això és el que es denomina “mercat primari”.

IBAN és l'acrònim d'International Bank Account Number (número de compte bancari internacional). Aquest codi bancari serveix per poder identificar de forma única cadascun dels comptes corrents als 34 països que componen la zona única de pagaments en euros (SEPA).

Les lletres del Tresor són deute a curt termini emès per l'Estat per obtenir finançament. Consisteixen en una obligació de pagament per part de l'Estat emissor amb el tenidor del deute, segons la qual l'Estat es compromet a la devolució del principal invertit més els interessos a venciment. .

A Bankinter podem operar amb lletres (https://broker.bankinter.com/www/es-es/cgi/broker+fija+buscador_avanzado_nuevo) emeses pel Tresor i que es negocien al descompte, és a dir, el client compra les lletres i l'Estat es compromet a recomprar-les per l'import nominal (el nominal unitari és de 1.000 euros) al venciment, per això es descompta el tipus del moment de compra del nominal i aquest és l'efectiu que ha de desemborsar el client.

La rendibilitat de les lletres del Tresor, per tant, és la diferència entre el que paga per elles i el nominal adquirit que és el que ens retornarà el Tresor. Les lletres, atesa la seva curta durada (màxim 18 mesos), mai no paguen cupó. El preu variarà fonamentalment en funció del tipus d'interès vigent, la durada del deute i el risc creditici de l'emissor percebut pel mercat en cada moment.

Les lletres del Tresor es poden adquirir de dues maneres:

• Mercat primari: s'hi opera mitjançant el procés de subhasta.
• Mercat secundari: són emissions ja emeses i, per tant, en les quals coneixem termini i tipus d'interès, i en les quals comprem en el mercat al preu de cotització del deute en un moment determinat sempre que hi hagi prou liquiditat. Un cop comprada, podem mantenir-la fins al venciment de la lletra, en què rebrem el nominal, o vendre-la abans del venciment en el mercat.

Les lletres del Tresor es consideren actius de risc reduït per ser emissions a curt termini de l'Estat.

Bàsicament, el mercat continu és el mercat secundari en què cotitzen els títols de les quatre borses més importants del nostre país. Operen sota una companyia única, Bolsas y Mercados Españoles (BME), com un únic mercat a escala nacional, unificant així la negociació de productes d'inversió i cotitzant a la vegada a les Borses de Madrid, Bilbao, Barcelona i València.

En termes financers, parlem de minusvàlua per referir-nos a la pèrdua de valor que es produeix per la diferència entre el preu de compra i el menor preu de venda de les participacions d'un fons d'inversió.

Aquesta circumstància hipotecària es produeix quan l'entitat bancària ajorna els pagaments d'una hipoteca durant un període de temps. Bàsicament consisteix en la demora de les quotes, i està subjecta a un termini i a unes condicions determinades. Els motius poden ser múltiples, però bàsicament estan relacionats amb aquelles situacions que afecten la solvència del client, i estan subjectes a unes condicions d'acceptació. En alguns casos més excepcionals, pot ser l'Estat mateix o l'autoritat que correspongui qui impulsi aquesta moratòria (per exemple, davant la situació actual provocada per la COVID-19).

El NASDAQ (National Association of Securities Dealers Automated Quotation) és la borsa de valors en format electrònic més gran dels Estats Units.

Engloba empreses de l'anomenada “New Economy” (electrònica, informàtica, telecomunicacions i biotecnologia), ja siguin americanes o estrangeres. Aquestes són les dues diferències principals respecte d'altres mercats o índexs com el Dow Jones (industrials) o l'S&P 500 (generalista), que a més no engloben companyies registrades fora dels Estats Units.

Si estàs pensant a comprar un habitatge és important que, abans de donar un senyal o fins i tot pagar i signar el contracte d'arres, coneguis la situació jurídica de l'immoble per evitar sorpreses durant el procés de compravenda.

El número de compte és el codi estandarditzat que ens permet identificar-lo i accedir fàcilment a algunes dades (el país i el banc de què procedeix, la sucursal, l'oficina des d'on es va obrir, etc.). Per entendre'ns, és com la seva matrícula.

Abans del 2014, aquest codi de compte equivalia al CCC (codi de compte de client) i tenia 20 dígits. L'any 2014, la globalització i l'extensió de les operacions financeres més enllà del nostre país va requerir l'emissió de pagaments transfronterers de manera àgil i segura. Per aquest motiu, el CCC va ser substituït per l'IBAN (en espanyol, codi internacional de compte bancari), que s'utilitza per unificar tots els moviments, i per emetre i rebre transferències a la zona única de pagaments en euros (SEPA).

L'oferta vinculant (coneguda com FIPER abans de la Llei hipotecària) és el document que el banc ens lliura quan procedim a signar la hipoteca. Consta de cinc folis aproximadament, i conté totes les característiques del préstec i també les clàusules i condicions; així tindrem clares les obligacions que cada part assumirà, ja que en incloure-les posteriorment en l'escriptura de la hipoteca, tindran caràcter de llei.

Els partícips són els inversors del fons, persones físiques o jurídiques que aporten els seus diners a un fons d'inversió i per tant en són propietàries. El seu dret de propietat es representa mitjançant el sistema d'anotacions a compte.

En un fons d'inversió, com que els fons són patrimonis sense personalitat jurídica formats per les aportacions de molts inversors, quan s'inverteix en un fons no s'adquireixen accions, sinó participacions d'aquest fons. Aquestes participacions representen la inversió realitzada per cada copropietari i confereixen al partícip, en unió amb la resta, un dret de propietat sobre el fons.

A l'hora de demanar una hipoteca, el nostre perfil de risc serà el factor que determini el nostre nivell de solvència per retornar-la. És a dir, quan demanem un préstec hipotecari al banc, aquest realitzarà un estudi que valori la nostra capacitat per fer front a les quotes durant tota la vida del préstec i saldar el deute contret amb ell al llarg dels anys. El resultat d'aquesta anàlisi (també conegut com scoring bancari) serà decisiu perquè el banc ens la concedeixi, i dependrà d'alguns aspectes com el nostre nivell i ingressos, les nostres despeses i altres préstecs que hàgim contret en el moment de la sol·licitud.

Pignorar consisteix a immobilitzar com a garantia béns dineraris o valors de renda fixa per tal d'obtenir un percentatge de finançament sobre aquesta quantitat immobilitzada, és a dir, parlem de pignorar per referir-nos a una garantia real mobiliària.

Un pla de previsió assegurat o PPA és una assegurança individual d'estalvi a llarg termini, plantejada com un complement al sistema de pensions de la Seguretat Social.  

Quan se'n contracta un, se signa una pòlissa d'assegurança que inclou les figures habituals en les pòlisses: prenedor i assegurat o beneficiari, que serà la mateixa persona llevat que es produeixi la mort de l'assegurat, motiu pel qual aquest haurà de designar un beneficiari.

Els plans de jubilació són un tipus d'assegurança de vida gestionada per una companyia asseguradora i orientada fonamentalment a l'estalvi. 

Qui el contracta adquireix el dret a rebre una quantitat de diners determinada en el moment de la jubilació (és a dir, al venciment del pla), o bé si abans de la jubilació es produeix la seva invalidesa o defunció. Els plans de jubilació són gestionats per les companyies asseguradores.

És l'increment de valor que es produeix per la diferència entre el preu de compra i el major preu de venda de les participacions d'un fons d'inversió.

Com tributen els fons d'inversió?

La plusvàlua està gravada per una sèrie d'impostos. El gravamen principal és l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), però malgrat això cal destacar que els avantatges fiscals dels fons d'inversió són un dels seus avantatges principals enfront d'un altre tipus d'inversions.

Quan parlem de política d'inversió en un fons ens referim a la vocació inversora d'un fons d'inversió (renda fixa, renda variable, renda fixa mixta, renda variable mixta, retorn absolut, etc.).

Un prestatari és algú que rep una quantitat de diners i es compromet a retornar-la, unida a uns interessos, en un determinat període de temps (és a dir, en una data de venciment). Per tant, bàsicament un prestatari és la persona física o jurídica que rep un préstec, per a la qual cosa signa un contracte amb una entitat financera, creditícia o un banc. En aquest punt, passa a ser deutor de la quantitat que ha rebut. I, normalment, destinarà aquesta quantitat a comprar un actiu.

Els productes de venda combinada amb la hipoteca són tots aquells productes amb què les entitats poden gaudir de millors condicions en el seu préstec hipotecari.

Aquests productes es denominen vinculats perquè van units (vinculats) al diferencial. És a dir: si vinculem un producte a la nostra hipoteca, reduïm el diferencial. Concretament, podríem retallar fins a un 1,3% del diferencial, la qual cosa pot suposar un estalvi de quota de 1.000 € l'any.

Una provisió de fons són els diners que avancem al banc perquè, una vegada ens hagi preconcedit la hipoteca, pugui fer els tràmits i finançar les despeses inicials de la compravenda de l'immoble, i també les de la signatura del préstec.

Així, el client ingressa aquesta quantitat al seu compte i el banc en disposarà. Com que no és més que una estimació que realitza l'entitat, és força habitual que, una vegada realitzats aquests tràmits, sobrin diners. En aquest cas, el banc liquidarà els comptes amb nosaltres i ens ingressarà el sobrant al nostre compte.

Es fa servir per veure quina és la posició dels fons en termes de rendibilitat obtinguda en comparació d'altres fons comparables.

Sobre el 100% dels fons que constitueixen la llista total de fons d'una categoria, els quartils representen porcions d'un 25% d'aquesta categoria i agrupen els fons segons un criteri descendent de rendibilitat. Això vol dir que en el primer quartil hi hauria el 25% dels millors fons amb major rendibilitat ordenats de major a menor, i d'igual manera el segon, tercer i quart quartil. De vegades es fan particions grans, com són els decils (10%) o centils (100%).

Es tracta del sistema més utilitzat per calcular préstecs o hipoteques. Tal com el seu nom indica, les quotes són constants, la qual cosa significa que al llarg de tota la vida del préstec en totes les quotes es paga el mateix llevat que es variï el tipus d'interès. Aquest model de pagament també és conegut amb el nom de sistema francès.

Una hipoteca amb quotes creixents és aquella en què la quota va augmentant progressivament sobre la base d'un percentatge consensuat pel client i l'entitat bancària. És important tenir en compte que, tot i que al principi l'amortització del préstec és menor, cada vegada es va pagant més.

Mitjançant aquest sistema de quotes decreixents, el capital que s'amortitza sempre és el mateix, de manera que els interessos a pagar es van reduint i, en conseqüència, també es redueix la quota a pagar. Si al sistema d'amortització constant se'l coneix també com sistema francès, el d'amortització decreixent també rep el nom de sistema alemany.

La ràtio de Sharpe és la rendibilitat que ofereix una inversió per cada unitat de risc que assumeix. El Premi Nobel d'Economia William Sharpe va ser l'encarregat de desenvolupar-la buscant saber si la rendibilitat d'una inversió té a veure amb haver pres una decisió intel·ligent o si és deguda a haver assumit més risc. Aquesta ràtio calcula la rendibilitat en funció del risc.

La ràtio d'informació mesura la relació que hi ha entre el diferencial de rendibilitat d'un fons o cartera sobre el seu benchmark, i el risc que s'assumeix en la gestió en separar-se en major o menor mesura de l'índex de referència, també conegut com tracking error.

Un rebut bancari és el document que una empresa (també conegut com a ordenant, beneficiari o emissor) emet quan un pagador (també anomenat receptor o deutor) fa un cobrament a favor seu. Quan aquesta transacció es realitza a través del banc, el rebut és emès per la mateixa entitat, que abona l'import al compte i després el carrega al pagador.

El rebut és un mitjà de pagament molt utilitzat avui dia, i es fa servir per fer pagaments de manera periòdica o puntual, sobretot entre empreses, o per abonar grans sumes.

Un refinançament d'un préstec hipotecari consisteix a modificar les condicions de la hipoteca i adaptar-les a unes altres condicions que siguin més convenients per a nosaltres.

Això s'aconsegueix mitjançant tres procediments:

Novació

En primer lloc, podem renegociar-ho amb el nostre banc actual. Aquest cas s'anomena novació, i consisteix a refinançar la hipoteca i arribar a un acord amb la nostra pròpia entitat bancària. Així aconseguirem modificar gairebé qualsevol clàusula, sempre que el banc estigui d'acord amb les nostres propostes. Si triem aquesta opció és possible que haguem de pagar una comissió que va entre el 0,1 i l'1% del capital pendent, si l'entitat així ho estipula a les condicions que hàgim signat amb ella.

La renda fixa són aquells productes financers la rendibilitat dels quals (ja sigui constant o variable) està definida a l'inici de l'emissió. A l'inici es fixa el preu, els cupons/pagaments intermedis i el preu d'amortització final. Durant la vida del bo, els títols variaran en funció de l'evolució dels tipus d'interès. Els valors de renda fixa representen una part proporcional d'un préstec a una empresa privada, entitat pública o a l'Estat. El propietari dels títols es converteix en creditor en la part proporcional a la seva aportació.

La responsabilitat hipotecària és la quantitat màxima a la qual ha de fer front qui contreu una hipoteca. Aquesta quantitat s'obté sumant tots els conceptes dineraris que implica el préstec: el capital (és a dir, la quantitat o import del préstec), el total d'interessos ordinaris i de demora, i els costos i despeses d'execució (no més d'un 5% del capital).

La subrogació hipotecària és un acord que modifica les condicions del contracte hipotecari. Podem demanar-la, per exemple, en cas que no estiguem a gust amb les condicions del nostre préstec actual (l'interès, les comissions, la vinculació, el termini de reemborsament o certes clàusules) o amb l'entitat que el gestiona.

El codi SWIFT (Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunication), també conegut com codi BIC (Bank Identifier Code), és un codi alfanumèric compost per entre 8 i 11 dígits:

• Codi de l'entitat bancària (4 dígits)
• Codi del país (2 dígits)
• Codi de la localitat de l'oficina (2 dígits)
• Codi de l'oficina (3 dígits). Aquesta part del codi és opcional. En cas que no hi sigui es dona per fet que el compte forma part de l'entitat central.

Un talonari és un bloc que conté talons. Aleshores, què és un taló? Un taló bancari és un document que un banc lliura als seus clients perquè aquests l'utilitzin com a mitjà de pagament davant de tercers.

Encara que avui dia hi ha formes més actuals de fer moviments, el taló és un mitjà habitual entre petites, mitjanes empreses i autònoms, ja que aporta liquiditat immediata i seguretat per al receptor, ja que cobrarà la quantitat estipulada al mateix banc. L'inconvenient és que caldrà fer-ho a la mateixa sucursal bancària, no podent ser cobrat a través de cap plataforma digital.

Una targeta de dèbit és una targeta de plàstic o metall, emesa per una entitat financera o un banc, que ens permet realitzar diferents operacions financeres.

Una targeta de prepagament és un tipus de targeta de dèbit que permet carregar una quantitat de diners determinada per fer compres o pagaments fins a consumir l'import carregat amb anterioritat.

Una targeta moneder o moneder electrònic és una targeta de prepagament a la qual l'usuari carrega diners per fer compres d'imports petits.

En general, la quantia que s'emmagatzema en aquestes targetes és petita ja que, com el seu nom indica, funcionen com una alternativa als diners en efectiu, però amb molts més avantatges. Entre tots ells, destaquem:

Comencem explicant-te en què consisteix el terme crèdit revolving. Un crèdit revolving es refereix a una línia de crèdit concedida per una entitat financera per un import màxim del qual es pot disposar durant un període de temps determinat. En el cas de les targetes revolving, el funcionament és molt similar al del crèdit: pots disposar-ne i tornar-lo a poc a poc. A mesura que vas tornant o “reposant” aquests diners, podràs tornar a disposar-ne.

Contactless, o pagament sense contacte en català, és una tecnologia que permet fer pagaments amb targeta a través de NFC (Near Field Communication), que estableix una comunicació sense fils i l'intercanvi de dades de manera pràcticament instantània entre dos dispositius que es trobin a pocs centímetres de distància.

Una targeta de crèdit és una targeta de plàstic o metall, emesa per una entitat financera o un banc, que autoritza el titular a utilitzar-la com a mitjà de pagament.

Les sigles NFC provenen de l'anglès Near Field Communication, que podria traduir-se en català com “comunicació de camp proper”. Aquesta tecnologia permet la comunicació sense fils i l'intercanvi de dades, de manera pràcticament instantània, entre dos dispositius que es trobin a una distància inferior a 20 cm.

Una targeta virtual és un instrument financer ideat per fer pagaments en línia en els quals no cal presentar una targeta física. Les targetes virtuals tenen els mateixos elements de les targetes físiques, encara que la diferència principal és que no hi ha un suport físic.

La TAE d'un préstec bancari fa referència a la taxa anual equivalent, també coneguda com taxa anual efectiva. En l'entorn financer és un terme força utilitzat que es defineix com el resultat d'una fórmula que involucra les variables següents:

Una taxació és l'acció d'assignar un valor a un objecte per mitjà d'un document que elabora un professional expert, on estableix, en funció d'una sèrie de variables justificades, el valor d'un bé d'acord amb unes característiques estipulades.

La ràtio TER mesura els costos totals que assumeix un fons inversió. Inclou, a més de les comissions de gestió i dipòsit, certes despeses operatives, d'administració, costos legals, etc., en els quals incorre el fons d'inversió. La TER és pública i es pot consultar a la informació que facilita la gestora i el comercialitzador. Els fons d'inversió estan obligats a estipular les seves comissions principals per llei al fullet oficial del fons, regulat per la CNMV.

El TIN o tipus d'interès nominal és un percentatge fix que correspon a l'import que has de pagar al banc únicament en concepte d'interessos pel préstec rebut, i és un tipus d'interès pactat entre client i entitat bancària. El TIN és un indicador percentual que informa de la quantia de guany o benefici que rep el banc per prestar els diners durant un període de temps establert. Mitjançant el TIN pots comprovar, amb total transparència, l'import dels interessos que hauràs d'abonar a l'entitat financera per operacions com ara dipòsits, préstecs personals o hipotecaris en funció del termini de devolució que hagis triat.

El tipus d'interès, o taxa d'interès, és la quantitat que abona una entitat bancària o financera als seus clients pel capital que inverteixen durant un període de temps estipulat. O, vist des de la banda oposada, és el preu que hem de pagar a un banc per utilitzar els diners que ens presten. El tipus d'interès sempre s'informa a manera de percentatge sobre l'import del capital prestat pel banc o invertit pel client.

La taxa interna de rendibilitat o taxa interna de retorn en matèria d'inversió en actius financers és el tipus d'actualització que iguala a zero el valor actual net de tots els cobraments i pagaments derivats de la subscripció i possessió dels actius sota la hipòtesi que els cobraments i pagaments es reinverteixen o financen, respectivament, a igual tipus d'interès que el calculat fins al venciment de l'actiu. És similar, pel que fa als instruments de renda fixa, a la TAE per als dipòsits.

Mesura el grau de desviació del fons respecte de l'índex de referència, també denominat benchmark, com a conseqüència de la selecció de valors. El tracking error serveix també per mesurar la probabilitat que una cartera se separi de la referència.

Es fa servir habitualment per analitzar la regularitat dels rendiments d'un fons i és un indicador clar de la bona gestió per part de l'equip gestor.

Una transferència bancària és una operació mitjançant la qual una persona o entitat (ordenant) ordena l'enviament de diners al compte d'una altra persona o empresa (beneficiari).

Per fer una transferència cal conèixer el codi IBAN del beneficiari; aquestes sigles corresponen al codi internacional estandarditzat per a la identificació de comptes bancaris.

Les transferències internacionals (també conegudes com transfrontereres o exteriors) són aquells moviments que fem d'un compte d'origen a un altre compte de destinació, situat en un altre país. Si ens situem a Espanya, la transferència internacional consistirà a enviar o rebre els diners fora de les nostres fronteres.

Avui dia, quan la globalització governa totes les parcel·les de la nostra vida, les finances no es queden enrere i menys encara en el món empresarial: cada dia és més normal fer moviments de diners a escala internacional, i en molts casos fins i tot en diferents divises.

Una transferència SEPA (Single Euro Payments Area) és una transferència en euros que es realitza entre entitats bancàries pertanyents a la zona única de pagaments en euros.

Per poder realitzar una transferència SEPA hem de conèixer l'IBAN (International Bank Account Number) del compte d'origen, el compte de destinació, el nom de la persona beneficiària i l'import. El termini mitjà per a la recepció dels diners al compte de destinació sol ser d'un dia hàbil aproximadament.

Usdefruit, com a tal, significa “dret real d'ús o gaudi d'una cosa o bé aliè”. Aplicat al Codi civil d'Espanya, a l'article 467: “dret a gaudir dels béns aliens amb l'obligació de conservar-ne la forma i la substància, llevat que el títol de constitució o la llei autoritzin altrament”.

El valor cadastral és un indicador administratiu, més conegut com el DNI de l'habitatge, determinat objectivament per a cada immoble i que pren com a referència les dades que hi ha al cadastre immobiliari.

El valor liquidatiu és el valor de cada participació en un fons d'inversió.

Quan es decideix invertir en un fons d'inversió, el que s'està fent és comprar participacions d'aquest fons, és a dir, un tros de tot el total. Són aquestes participacions les que tenen un preu concret, que és el que anomenem valor liquidatiu, i aquest ens permet conèixer l'evolució de la rendibilitat del fons d'inversió.

Value at Risk (en català, “valor en risc”), també anomenat VaR, és una tècnica estadística per quantificar l'exposició al risc de mercat. El VaR expressa la màxima pèrdua possible esperada per a un fons o una cartera de fons amb un percentatge de probabilitat del 95% en un període de temps determinat. Serveix per poder anticipar-se i gestionar una cartera, en funció dels resultats històrics, sobre la base d'aquest control de risc. Hi ha fons i carteres de gestió la política d'inversió dels quals té en compte uns nivells màxims de VaR.

Què és la verificació registral?

La verificació registral d'un immoble és una comprovació de la situació de l'habitatge que volem comprar. Per obtenir-la es realitza una consulta al Registre de la Propietat i es verifica que les dades de l'habitatge, la situació i la titularitat coincideixin amb les facilitades pel venedor i, sobretot, que estigui lliure de càrregues (que no estigui hipotecat).

En realitat, sol·licitar aquesta verificació és un tràmit molt senzill i alhora molt recomanable, ja que la compra d'un habitatge és una operació complexa que implica una gran responsabilitat; cal assegurar-se molt bé i prendre certes mesures abans de fer el pas per evitar sorpreses posteriors.

La volatilitat és una mesura d'oscil·lació que té com a objecte d'estudi alguna variable. En termes financers, l'objecte d'estudi està relacionat amb els preus de mercat, calculant la desviació que pateix aquesta variable en un període de temps determinat.