Utilitzem galetes pròpies i de tercers per a finalitats analítiques, estadístiques i per mostrar-te publicitat personalitzada sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Si vols més informació, pots obtenir-la fent clic a la nostra Política de galetes. Podeu acceptar totes les galetes prement 'Acceptar', podeu rebutjar totes les galetes prement 'Rebutjar', o podeu personalitzar la vostra elecció prement 'Gestionar'.
Diccionari econòmic - FIFO
FIFO
De l'anglès First-in, First-out (en català, “ el que primer entra, primer surt”).
Es tracta d'un mètode comptable de valoració utilitzat per calcular el valor d'un inventari, o participacions similars, respecte al seu cost i preu de venda. Aquest inventari poden ser productes de l'empresa, les matèries primeres amb les quals s'efectua l'activitat laboral o els components necessaris per a la producció habitual d'aquesta activitat. El criteri FIFO s'utilitza habitualment a l'hora de valorar inventaris compostos per productes caducs o peribles, cosa que confirma l'ordre necessari perquè tots els components que primer entren estiguin de sortida com més aviat millor després de la seva data de caducitat o període d'obsolescència.
El fons perfecte és aquell que s'ajusta al perfil de cada estalviador.
Aquest sistema és el que s'utilitza per als càlculs fiscals a la normativa fiscal vigent a Espanya.
FIFO aplicat a l'ecosistema d'inversió
L'inversor ha de tenir en compte que per al càlcul de les plusvàlues per la venda de participacions en un fons s'aplica la regla FIFO (First-in, First-out), és a dir, que les primeres participacions que van entrar en cartera són les que primer es venen.
FIFO en situació d'inflació
En situacions d'inflació, és a dir, quan hi ha un desequilibri econòmic causat per la producció i la demanda que estimula una pujada de preus en productes i serveis, i una desvaloració en el preu dels diners per poder adquirir-los o fer-ne ús, la variable FIFO actua com un mètode que incrementa els beneficis en assignar un cost menor a la mercaderia venuda, cosa que és positiva a l'hora de la presentació de resultats a accionistes, creditors, etc. però negativa a l'hora del pagament dels tributs.