Utilitzem galetes pròpies i de tercers per a finalitats analítiques, estadístiques i per mostrar-te publicitat personalitzada sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Si vols més informació, pots obtenir-la fent clic a la nostra Política de galetes. Podeu acceptar totes les galetes prement 'Acceptar', podeu rebutjar totes les galetes prement 'Rebutjar', o podeu personalitzar la vostra elecció prement 'Gestionar'.
Diccionari econòmic - Document públic
Document públic
El document públic de compravenda (també conegut amb el nom d'escriptura) és el contracte que signem davant de notari per atribuir legalment el canvi de propietat d'un immoble del comprador al venedor. Aquest document el signa el notari i també les dues parts, i en cas que es produeixi un litigi legal, el contingut de l'escriptura és llei.
La signatura de l'escriptura sol coincidir habitualment amb la de la hipoteca. Un cop signada, l'immoble es podrà inscriure al Registre de la Propietat al nostre nom.
Si saps quina casa vols i quant necessites, simula la teva hipoteca.
A més, el document públic de compravenda dona fe detallada de l'habitatge i de la seva situació registral, avala la legitimitat del comprador com a propietari i ens indica si l'immoble està lliure de càrregues. Aquesta informació s'inclourà en una nota simple que el notari sol·licita prèviament al Registre de la Propietat i que s'adjunta a l'escriptura.
Quan s'ha comprovat que l'habitatge està lliure de càrregues, el notari dona fe de la transmissió de la propietat del venedor al comprador, i després es portarà al Registre per canviar la titularitat.
És obligatori signar aquest document públic?
No és obligatori signar el document públic de compravenda. Hi ha la possibilitat de signar una compravenda en un document privat i no ratificar-la en un document públic, però tot i que és possible no és recomanable: el Dret espanyol preveu la llibertat de forma per realitzar els contractes, el problema pot venir si es produeix alguna incidència amb la titularitat de l'immoble o amb l'existència d'alguna càrrega després de la signatura, ja que el contracte privat no és vinculant. De fet, si després de la signatura d'un contracte privat el venedor vol realitzar una escriptura pública i el venedor s'hi nega, cal sospitar.
En què es distingeixen un document privat i un de públic?
En primer lloc, el document públic té un caràcter vinculant, ja que ha estat ratificat davant notari, un funcionari públic que té la potestat de donar fe dels fets que signa (en aquest cas, de la identitat i capacitat de comprador i venedor, i de la legalitat del contingut del document). A més, el fet d'inscriure's al Registre de la Propietat li dona força davant de tercers i li atorga un caràcter de publicitat (és a dir, ho fa públic).
En canvi, el contracte privat no es pot inscriure al Registre de la Propietat. Per tant, no és vinculant i no té força probatòria perquè cap notari no ha donat fe del seu contingut. Si es produís algun problema sobre la titularitat, podríem anar directament a judici sense necessitat d'haver de passar abans per un judici declaratiu.