Utilitzem galetes pròpies i de tercers per a finalitats analítiques, estadístiques i per mostrar-te publicitat personalitzada sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Si vols més informació, pots obtenir-la fent clic a la nostra Política de galetes. Podeu acceptar totes les galetes prement 'Acceptar', podeu rebutjar totes les galetes prement 'Rebutjar', o podeu personalitzar la vostra elecció prement 'Gestionar'.
Diccionari econòmic - Codi CCC
Codi CCC
Codi de compte del client
El CCC (o codi de compte del client) és una sèrie de vint números (o clau SICA) amb la qual bancs, caixes i entitats financeres en general identificaven, comprovaven i evitaven errors de manipulació en els números dels comptes oberts a Espanya. Aquest codi es va adoptar per part de l'Associació Espanyola de Banca, la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis i la Unió Nacional de Cooperatives de Crèdit, i al seu torn va ser obligat pel Banc d'Espanya per a tots els subsistemes generals de xecs i pagarés de comptes corrents i transferències.
Canvia a millor, porta la nòmina a Bankinter i puja de banc
El CCC es dividia en subgrups: quatre dígits del codi de l'entitat (coincident amb el número de registre d'entitats del Banc d'Espanya, NRBE); quatre dígits del codi de la sucursal a la qual es va obrir el compte; dos dígits de control que serveixen per validar el CCC; i deu dígits per identificar el número de compte.
Abans del codi de compte del client hi havia el número d'identificació bancària, normalitzat el 1979 per identificar comptes corrents de crèdit i d'estalvi; de fet, aquest codi va prendre la mateixa estructura. Al seu torn, la globalització i l'extensió de les operacions financeres més enllà de les nostres fronteres ha fet necessària l'emissió de pagaments transfronterers de manera àgil i segura. Per això va ser substituït pel codi IBAN (en anglès International Bank Account Number), i de fet és una evolució d'aquest.
L'IBAN és un codi alfanumèric comú establert pel Comitè Europeu d'Estàndards Bancaris amb la finalitat d'estandarditzar i unificar el sistema de comptes dels bancs europeus. Tots els països pertanyents a la zona única de pagaments (SEPA) comparteixen aquest IBAN i d'aquesta manera s'asseguren una transmissió de dades estandarditzada i correcta. Tot i que cada país té un nombre de dígits diferent (per exemple, a Malta són 30 i a Bèlgica són 12), aquest codi ha facilitat la gestió d'operacions de comerç i transferències al si de la Unió Europea.
A Espanya operem amb 24 dígits, distribuïts de la manera següent: les dues lletres inicials ES corresponen als comptes d'Espanya; seguidament, dos dígits de control; quatre del codi de l'entitat; quatre més del codi de l'oficina de procedència del compte; dos d'un codi de validació (un algoritme matemàtic); i,I finalment, deu dígits corresponents al número del compte.