Diccionari econòmic - Derivats

Característiques dels derivats financers

En el moment de la negociació no cal pagar el valor de l'actiu subjacent, i només cal aportar unes garanties (habitualment entre el 10 i el 20 % del preu del que negociïn). Això és el que es coneix com a "palanquejament": incrementar la quantitat que invertim per sobre de la quantitat de què disposem. D'aquesta manera, hem de dir que aquests productes tenen un alt risc i, per tant, hem de conèixer-los bé abans d'invertir-hi.

Aquells a què tenim accés els inversors detallistes són contractes regulats, estandarditzats i negociats en mercats oficials. Hi ha una gran varietat de contractes regulats, sent els més comuns aquells sobre índexs (Ibex, NASDAQ, etc.), bons (Bund alemany o T-Note americà, etc.), matèries primeres (blat, soja, cafè, etc.), energia (petroli Brent, gas natural, etc.), metalls (or, plata, coure, etc.) o accions.

No obstant això, realment hi ha infinitat de contractes derivats a través dels quals es pot negociar pràcticament qualsevol actiu subjacent. De fet, com que és una negociació bilateral (comprador-venedor), es pot fer un contracte de derivat "sobre qualsevol cosa", sempre que hi hagi una contrapartida disposada a prendre la posició contrària. Això és el que es denomina "contracte OTC" o "over the counter", la qual cosa significa que les dues parts es posen d'acord en allò que estan negociant i en els termes de la negociació. Aquest és el tipus de posicions que prenen els inversors institucionals i, per esmentar-ne algun exemple, hi ha contractes sobre la pluja o les hores de sol (imaginem una explotació agrícola que vol assegurar-se el que rebrà per la collita).

Usos i funcions dels derivats financers

Es poden fer servir per donar cobertura, en protegir-nos de la possible fluctuació del preu de l'actiu subjacent.

També com a mitjà d'especulació, ja que es poden comprar i vendre per aprofitar les diferències del preu del subjacent.

Finalment, poden servir com a arbitratge, si fem una compra amb una venda de dos derivats correlacionats que en un moment determinat hagin perdut la seva correlació, i esperem que la tornin a recuperar.

Com es negocia?

En contractar un producte d'aquest tipus, l'inversor pot o bé obrir una posició llarga o comprada, i obtindrà benefici quan pugi; o una posició curta o venuda, de manera que obtindria plusvàlues si el mercat cau. A més, els futurs estan estandarditzats, i podem tancar la posició sense necessitat d'esperar fins al venciment. Per fer-ho, simplement haurem de realitzar l'operació contrària, és a dir: vendre si es té una posició llarga, i comprar si se'n té una curta.

A més, si tanquem la posició abans de la data de venciment, ho farem al preu de cotització del futur en el moment de l'operació, en lloc del preu pactat a l'inici.

Finalment, si contractem derivats negociats en mercats regulats, aquests liquidaran pèrdues i guanys de manera diària. Això vol dir que no haurem d'esperar al venciment o al tancament de la posició per materialitzar la plusvàlua o minusvàlua, sinó que cada dia ens calcularan aquest resultat, que serà carregat o abonat al nostre compte. (Veure exemple Futurs Ibex 35).

Per tant, quan negociem un contracte de futur, ens assegurem el preu a què volem tenir-lo en el futur, i el resultat (benefici o pèrdua) serà el preu de liquidació o tancament de la posició contra el preu al qual obrim la posició inicialment.

Finalment, cal destacar que quan arriba la data de venciment podem "estendre" la nostra posició al venciment següent, cosa que es coneix en el mercat com "rolar" la posició. Aquesta operació consisteix a tancar la posició en el venciment actual, i obrir la mateixa posició en el venciment següent, cosa que ens mantindrà exposats al mercat, mantenint oberta la posició inicial per més temps.