Utilitzem galetes pròpies i de tercers per a finalitats analítiques, estadístiques i per mostrar-te publicitat personalitzada sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Si vols més informació, pots obtenir-la fent clic a la nostra Política de galetes. Podeu acceptar totes les galetes prement 'Acceptar', podeu rebutjar totes les galetes prement 'Rebutjar', o podeu personalitzar la vostra elecció prement 'Gestionar'.
Diccionari econòmic - Dow Jones
Dow Jones
Quan parlem del Dow Jones, en realitat ens referim a la Mitjana Industrial Average o comportament de preu per acció (DJIA), un dels índexs borsaris de referència a tot el món. Està format per les 30 empreses que més cotitzen a la Borsa de Valors de Nova York (NYSE) —les blue chips—.
Per figurar en aquest índex, aquestes empreses han de tenir una reputació excel·lent que els aporti prestigi a escala internacional, així com una trajectòria regular i constant per atraure el màxim nombre d'inversors. De tota manera, convé saber que no estem davant d'un índex de rendibilitat, sinó que és només un indicador de valor de les seves accions. I, encara que no és la referència oficial de l'NYSE, és l'índex que més prestigi té a l'hora de monitorar el mercat principal dels Estats Units, ja que permet conèixer la conducta de les empreses que cotitzen en el mercat de valors.
Tens un compte que remunera les operacions en borsa.
A més d'aquesta Mitjana Industrial, altres índexs del Dow Jones són la Mitjana d'Utilitats (DJUA), referida als valors de 15 corporacions del sector de serveis bàsics; la Mitjana de Transports (DJTA), corresponent a 20 companyies de transport i distribució; i la Mitjana Composta (DJCA), que mesura l'exercici d'accions de 65 companyies més que formen tots els índexs anteriors (d'elles, 56 operen en l'NYSE i la resta en el NASDAQ).
Aquests índexs van ser creats pels periodistes nord-americans Charles Dow i Edward Jones el1882, que van fundar una empresa de notícies financeres que el 1897 ja mesurava l'execució de mitjanes de 12 empreses. Als seus inicis no van tenir tant d'èxit, ja que les accions se centraven en les operacions sobre bons, i no va ser fins que als anys vint hi van entrar altres operadors de gamma baixa que es va produir un augment del mercat i de la demanda d'índexs borsaris. Així, el 1920 es van convertir en 20 i finalment van aconseguir el total de 30 a partir del 1928.
Com funciona
Aquest índex s'obté trobant la mitjana dels 30 valors, tot i que es tracta d'un índex ponderat, de manera que cada element té un pes diferent a l'hora de fer la mitjana. És a dir, se sumen els preus de les accions d'aquestes empreses i el total es divideix per un índex que es modifica de tant en tant. Però, com que no permet la compra, haurem d'invertir en futurs financers.
El més usat és l'E-Mini Dow Future, amb un valor de cada punt de 5 dòlars per contracte. Així, per calcular el valor d'un punt Dow Jones segons el número de contracte cal seguir la fórmula següent: (Nre. de contractes x 5 dòlars) x Nre. de punts de moviment. És a dir, que si per exemple comprem 10 contractes i l'índex pateix un moviment de 50 punts, obtindrem un guany de 2.500 dòlars.