Saltar a la zona de continguts

Diccionari econòmic - Despeses de la hipoteca CA

Despeses de la hipoteca CA

A l'hora de comprar una casa és important que fem números abans, ja que incorrerem en més despeses de les que implica l'habitatge per si mateix. Bàsicament hi ha dos blocs: les despeses generades per la compra, i les despeses de la hipoteca. En total, poden representar un 10% del valor de la casa, de manera que és convenient disposar de prou estalvis per fer-hi front. A més, a aquest 10% hi haurem d'afegir un 20% addicional que suposarà la part del preu de la casa que no ens prestarà l'entitat, ja que el normal és que ens concedeixin un màxim del 80%.

I ara, vegem aquestes despeses amb detall:

Despeses de formalització d'una hipoteca:

Una de les novetats de la Llei hipotecària del 2019 és l'especial protecció del consumidor, i el repartiment més equitatiu de les despeses hipotecàries, que són bastants:

  • Despeses de taxació, compreses entre els 200 i els 500 €. Amb la taxació, el banc pot conèixer el valor de l'habitatge per determinar la quantitat de diners que et prestarà. És obligatòria, tot i que serà el comprador qui triï el taxador.
  • Despeses de notaria, per donar fe de les escriptures del préstec i del prestador. L'import d'aquestes despeses s'estableix per llei, i podran vorejar els 650 € per a un préstec de 100.000 €.
  • Despeses de registre, que és la inscripció de l'escriptura de la hipoteca al Registre de la Propietat. També les determina l'Estat. Per exemple, poden suposar 170 € per a una hipoteca de 100.000 €.
  • Despeses de gestoria, constituïdes pels honoraris dels gestors en concepte de liquidació d'impostos, per exemple. Tot i que depenen de cada gestoria, solen estar entre els 150 i els 300 €.
  • Impost d'hipoteques, o impost d'actes jurídics documentats (IAJD), fixat per les administracions autonòmiques, i comprès entre el 0,5% i l'1,5% de la suma del capital prestat, els interessos i altres despeses.

Cal tenir en compte altres despeses de la hipoteca, com ara la comissió d'obertura (encara que no està regulada, no sol sobrepassar l'1%; de fet, moltes vegades no l'apliquen). Les despeses de cancel·lació (o comissions d'amortització anticipada) depenen de cada hipoteca, encara que tenen un límit legal. En les variables és un màxim del 0,15% els cinc primers anys, o del 0,25% els tres primers. En les fixes, el límit és del 2% els deu primers anys, i de l'1,5% a partir de l'onzè. Les despeses de subrogació es produeixen quan es trasllada una hipoteca d'una entitat a una altra, o quan canvia el propietari de la hipoteca. El primer cas és més comú, i implica una comissió de subrogació i una altra d'obertura, més els costos de taxació que cobraria la nova entitat. De tota manera, aquestes despeses depenen de la finalitat de la subrogació, de la data de signatura de la hipoteca i de la normativa vigent en aquell moment i de les comissions per subrogació pròpies de cada banc. Les despeses d'ampliació d'hipoteca (de termini, d'import o de tots dos), que encara que variaran, sempre seran menors que les que implica demanar-ne una de nova. I les despeses de novació, que són les que es generen quan canviem alguna clàusula de la hipoteca.

A banda de les despeses que suposa demanar una hipoteca, també hi ha formes de reduir-les. Per exemple, contractant productes i serveis addicionals (o productes vinculats o combinats), que, tot i que no són obligatoris, serveixen per reduir l'interès del préstec a canvi de la vinculació amb el banc.

Com es distribueixen les despeses de la hipoteca?

Ja hem vist que la Llei hipotecària va promoure un repartiment més equitatiu. Així, el banc abonarà les despeses de:

  • Gestoria
  • Registre
  • Notaria
  • Impost d'actes jurídics documentats (IAJD) i la seva còpia de l'escriptura

I el consumidor abonarà:

  • La taxació
  • La seva còpia de l'escriptura