Utilitzem galetes pròpies i de tercers per a finalitats analítiques, estadístiques i per mostrar-te publicitat personalitzada sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Si vols més informació, pots obtenir-la fent clic a la nostra Política de galetes. Pots acceptar totes les galetes prement el botó "Acceptar" o personalitzar la teva elecció fent clic a CONFIGURAR O REBUTJAR EL SEU ÚS.
Diccionari econòmic - Comissió d'obertura
Comissió d'obertura
La comissió d'obertura és el percentatge que el banc ens cobra en constituir el nostre préstec hipotecari.
La finalitat d'aquesta comissió és, en primer lloc, cobrir les despeses d'administració i de gestió i, a més, realitzar l'estudi de risc del client, necessari per avaluar el seu perfil financer, la seva solvència i la seva capacitat per fer front al deute.
Com que sabem que et preocupa, amb el nostre simulador de despeses d'hipoteca podràs conèixer les despeses associades a la compra de casa teva: escriptura, impostos, notaria.
Com a clients, haurem d'abonar aquest import en efectiu en el moment de formalitzar el préstec, i depenent del tipus d'hipoteca que hàgim contractat, podrà vorejar entre el 0,25 i el 3% de l'import total d'aquesta: en una hipoteca a interès fix, aquest percentatge se situarà entre el 0 i el 3%; en canvi, en les d'interès variable oscil·larà entre el 0 i l'1%.
A més, alguns bancs ens oferiran la possibilitat de finançar aquesta comissió, incloent-la en el total del préstec, de manera que al final l'haurem d'abonar, juntament que els interessos que hagi generat.
Encara que al principi es considerava imprescindible per formalitzar la hipoteca i oferir al prestatari els fons que hagués sol·licitat, és important assenyalar que actualment és possible negociar aquesta comissió amb l'entitat bancària.
La Llei hipotecària considera la comissió d'obertura com no essencial, i recomana vetllar per la seva transparència. És fonamental que l'entitat pugui garantir que aquesta comissió es cobri per la prestació d'un servei real i concret; demostrar que s'ha prestat; i que a més el servei hagi estat sol·licitat o acceptat pel prenedor.