Quins índexs hipotecaris hi ha a Espanya?

L'IRPH i altres índexs hipotecaris espanyols

En primer lloc, definirem què és un índex hipotecari: és la referència que serveix per calcular els tipus d'interès que pagarem pel nostre préstec hipotecari, de manera que sempre s'ajusti als preus de mercat. Comencem pel més comú: l'euríbor.

L'euríbor

(Euro Interbank Offered Rate) és l'índex més freqüent. La seva referència és el cost a què els bancs europeus es presten diners entre ells. El seu valor s'obté realitzant la mitjana dels valors diaris dels interessos dels bancs de la zona euro, eliminant el 15% més alt i el 15% més baix. Encara que en l'actualitat pràcticament totes les hipoteques es calculen sobre la base de l'euríbor, hi ha altres índexs que també hem de conèixer:

Altres índexs hipotecaris

• El Mibor (Madrid Interbank Offered Rate)

  Encara vigent per a aquells préstecs formalitzats abans del gener del 2000, té una referència que és el cost a què es presten diners en el mercat de Madrid en un any. El tipus de rendiment intern en el mercat secundari del deute públic. En aquest índex no hi entren les entitats bancàries ni financeres, sinó les operacions amb títol de deute públic que tinguin un venciment residual de 2 a 6 anys. Es calcula a partir de la rendibilitat del deute públic en el mercat secundari (és a dir, el mercat financer de compravenda de valors ja emesos en el mercat primari).

• La permuta d'interessos o Interest Rate Swap (IRS)

  És a dir, el canvi de tipus d'interès que es calcula cada cinc anys. Al principi es va pensar que substituiria l'euríbor, però com que no s'ajusta a les necessitats del mercat hipotecari espanyol no va tenir èxit.

• Índex de referència dels préstecs hipotecaris (IRPH)

  Considera el tipus d'interès mitjà de les hipoteques a tres anys per compra d'habitatge que apliquen les entitats bancàries a escala general. Anteriorment tenia tres variants: el de les caixes d'estalvis, el dels bancs i el del conjunt d'entitats, encara que des del 2013 s'utilitza només l'últim.

  L'IRPH es va començar a aplicar el 2008, aprofitant un màxim històric de l'euríbor. Va ser el més usat després de l'euríbor, tot i que va generar força polèmica a causa de la seva poca transparència i va caure en desús. El suposat avantatge de l'IRPH enfront de l'euríbor era que, com que oscil·lava menys, en teoria no podia pujar tant com aquest. Però la veritat és que a la pràctica resulta més car, i pot suposar un increment d'entre l'1,5% i el 3% més en el préstec hipotecari.

  En definitiva, s'ha convertit en un índex molt impopular, ja que supera qualsevol altre indicador sense un motiu objectiu aparent. Però, a més, el càlcul d'aquest índex no és auditable, és influenciable per les entitats de crèdit, no reflecteix la situació real del mercat i en canvi es pot preveure per part de les entitats de crèdit.

  Com a conclusió podem afirmar que s'ha viciat i està molt desaconsellat avui dia, i en tot cas està subjecte al control de transparència.

Vists tots els índexs actuals i tenint en compte que avui dia se n'utilitza pràcticament només un, cal afegir que, a l'hora de triar el nostre préstec hipotecari, és important que tinguem en compte alguna cosa més que la mensualitat del primer any, ja que per exemple els terminis de les hipoteques variables canvien amb cada revisió. És molt important que ens fixem en el diferencial i en el tipus de referència, així com en la gràfica d'evolució d'aquests índexs.