Com comprovar si un número de compte és correcte?

Número de compte bancari

Comprovar un número de compte bancari és fàcil i més encara des del 2014, any en què el codi IBAN va passar a substituir la referència anterior, el codi de compte del client o CCC. Enfront d'aquest últim, l'IBAN va estandarditzar aquestes referències a escala europea.

T'expliquem per què és tan important i t'ensenyem com es calcular.

En principi i abans del 2014, els números de comptes bancaris del nostre país s'identificaven pel CCC, una sèrie de vint xifres (o clau SICA) dividida en subgrups: quatre dígits del codi del banc, quatre dígits del codi de la sucursal a la qual es va obrir el compte; dos dígits de control i deu dígits de número de compte.

Però, amb els anys, la globalització i l'extensió de les operacions financeres més enllà de les nostres fronteres va començar a fer necessària l'emissió de pagaments transfronterers de manera àgil i segura. Per això, el codi IBAN (en anglès International Bank Account Number) va substituir el CCC, i de fet és una evolució d'aquest. L'IBAN és un codi alfanumèric comú i amb la norma EBS204, establerta pel Comitè Europeu d'Estàndards Bancaris, per tal d'unificar el sistema de comptes dels bancs europeus.

L'IBAN és compartit per tots els països pertanyents a la zona única de pagaments (SEPA), i d'aquesta manera s'asseguren una transmissió de dades estandarditzada i correcta. Tot i que cada país té un nombre de dígits diferent (per exemple, a Malta són 30 i a Bèlgica són 12), aquest codi ha facilitat la gestió d'operacions de comerç i transferències al si de la Unió Europea.

A Espanya operem amb 24 dígits, distribuïts de la manera següent: les dues lletres inicials ES corresponen als comptes d'Espanya; seguidament, dos dígits de control; quatre del codi de l'entitat; quatre més del codi de l'oficina de procedència del compte; dos d'un codi de validació (un algoritme matemàtic); i,I finalment, deu dígits corresponents al número del compte.

I què és el codi BIC o SWIFT?

A més del codi IBAN, a l'hora de comprovar un compte hi ha el codi BIC (Bank Identifier Code) o SWIFT (Society for World Interbank Financial Telecommunication), una altra sèrie de vuit o onze caràcters que defineixen la sucursal on es va emetre el compte.

El codi BIC s'utilitza sobretot en l'emissió de transferències fora de la Unió Europea i com a complement informatiu de l'IBAN, ja que permet emetre a l'entitat emissora un missatge xifrat perquè l'entitat receptora sàpiga que rebrà la transferència. Bàsicament, aquest número de compte permet als bancs tractar els pagaments de manera directa, àgil i sense costos, la qual cosa, al seu torn, abarateix el cost per als seus clients. El codi BIC es configura així: nom del banc, codis del país i de la província on es troba el compte i codi de la sucursal (opcional).

Què és el Reglament SEPA?

El 2012 la legislació europea va crear el Reglament núm. 260/2012 per regular les necessitats de les transferències directes a Europa. Aquest Reglament SEPA defineix l'ús de l'IBAN i el BIC, i garanteix la seguretat i transparència de les transferències.

Per conèixer-lo en profunditat, la majoria dels països SEPA ofereixen tots els detalls en un lloc web; en el cas del nostre país, www.sepa.es.