Servei de gestió de testamentaria

Què és un testament?

És un document realitzat per una persona mitjançant el qual expressa el seu desig pel que fa al que vol que es faci amb els seus béns després de la seva defunció, i és en aquest moment quan el testament fa públic el seu contingut.

Per què és important fer testament?

Fer testament és la millor manera de garantir que es compleixen les voluntats d'una persona en el moment de la seva defunció. El testament no només garanteix les voluntats d'una persona pel que fa al repartiment dels seus béns, sinó que també és el document que permet assignar tutors legals per als fills menors d'edat i fins i tot, encara que aquest terme pugui sonar antic, determinar un marmessor o comptador partidor que ajudi a establir el repartiment de l'herència de la forma més justa.

Qui pot fer testament i qui no?

Pot fer testament qualsevol persona major de 14 anys sempre que no estigui incapacitada per fer-ho.

Com es fa un testament?

Fer testament en document públic és un tràmit fàcil i econòmic. Només cal acudir a una notaria amb el DNI o passaport.

És necessari un advocat per fer un testament?

No, no cal contractar un advocat. No obstant això, és possible que en circumstàncies una mica més complexes, haguem de comptar amb un assessorament una mica més específic, però el més senzill i habitual és simplement acudir a una notaria.

Quin tipus de testaments hi ha?

Hi ha molts tipus de testaments amb característiques i peculiaritats diferents. Tot i que el més habitual i recomanable és atorgar el que s'anomena un testament “obert”, un document realitzat davant notari en què el testador declara la seva última voluntat de forma pública.

Quan és recomanable fer un testament?

Encara que sembli que aquesta gestió només és recomanable per a persones grans o malaltes, és convenient fer-lo en el moment en què es comença a acumular patrimoni o hi ha fills.

Què es pot fer mitjançant un testament?

A més de deixar les instruccions precises pel que fa al repartiment de béns, un testament permet:

• Reconéixer fills.
• Nomenar un tutor legal per als fills menors o incapacitats.
• Nomenar un marmessor o comptador partidor.
• Decidir com vols que se t'enterri.

És possible fer més d'un testament?

Sí, es poden fer tants testaments com es vulgui, però és important tenir en compte que només tindrà validesa l'últim.

Es pot modificar un testament? Quan convé fer-ne un de nou?

De vegades les situacions personals o familiars de les persones van canviant, motiu pel qual pot ser aconsellable redactar un testament nou. Això inclouria, per exemple, situacions com el naixement d'un nou fill, canvis a l'estat civil (matrimoni, separació, divorci), defunció d'algun dels marmessors o tutors designats, canvis quant al desig d'eliminar hereus o millorar o incorporar-ne de nous.

Quins beneficis aporta fer un testament?

El benefici és doble. D'una banda la persona que fa testament es queda tranquil·la sabent que deixa les coses “lligades”, evitant maldecaps i conflictes familiars i, per altra banda, els hereus estalviaran temps, conflictes i diners.

Com es pot saber si una persona ha fet testament?

Transcorreguts 15 dies de la defunció, els hereus ja poden acudir al registre general d'actes d'última voluntat del Ministeri de Justícia i sol·licitar un certificat per conèixer si s'ha atorgat testament notarial i davant quin notari. Per això cal presentar el certificat de defunció, emplenar l'imprès oficial i pagar la taxa corresponent. Al mateix registre es pot sol·licitar un certificat que acrediti si hi ha assegurances de vida del difunt.

On he de desar el testament?

Un cop realitzat el testament, el més aconsellable és desar-lo en un lloc segur. També pot ser recomanable que els hereus o marmessors sàpiguen on es troba aquest document perquè, després de la defunció, puguin trobar-lo d'una manera ràpida. No obstant això, si el testament està signat davant notari, la còpia original estarà sempre custodiada a la mateixa notaria.

Què passa quan mor una persona sense testament?

En aquest cas, el procés és més llarg. L'herència es tramita a través d'una acta notarial d'hereus anomenada ab intestato, que ha de ser sol·licitada per qualsevol persona que cregui tenir dret a la successió: fills, ascendents, parents col·laterals, etc.

Les parelles que no estan casades necessiten testament?

És un supòsit molt recomanable. En el cas de les parelles no casades, com no existeix un vincle matrimonial, es pot arribar a donar el cas que, quan un mori, com l'altre no es considera hereu legal, no tingui dret a l'herència. És convenient ser conscient d'aquesta situació i anticipar-se d'alguna manera, ja sigui mitjançant l'elaboració d'un testament que incorpori aquesta persona o bé formalitzant legalment la relació.

Com es reparteix una herència?

Repartir una herència és distribuir entre els hereus els béns que tingués el difunt. Aquest repartiment està regulat per llei.

A Espanya, per als subjectes a dret comú, les herències es divideixen en terços:

• Terç de llegítima, que es repartirà a parts iguals entre els legitimaris de la mateixa línia. A la llegítima només hi tenen dret algunes persones. El cònjuge vidu també s'inclou, materialitzant-se en un usdefruit que variarà en funció de qui concorri a l'herència.
• Terç de millora. És la part de l'herència que es pot destinar a afavorir un o més dels fills o néts del difunt.
• Terç de lliure disposició: és la part del patrimoni que el difunt pot disposar com ho desitgi sense necessitat que hi hagi cap parentiu.

Recorda que el repartiment de l'herència s'ha de fer d'acord amb el que estableix el testament.

Qui hereta quan no hi ha testament?

En línies generals, en primer lloc heretarien els fills (o néts en cas que aquests haguessin mort). Si tingués cònjuge o parella de fet, tindria dret a l'usdefruit d'una tercera part de l'herència. No obstant això, segons la comunitat autònoma del difunt hi ha algunes diferències.

Repartiment de l'herència quan no hi ha descendència:

• A falta de descendents, heretaran els ascendents del difunt. En aquest cas, el cònjuge vidu en cas que existís tindria dret a l'usdefruit de la meitat de l'herència.
• En segon lloc, si no hi hagués descendents i ascendents, té dret a l'herència el cònjuge vidu no separat legalment o de fet. En dret comú, la parella de fet no hereta del convivent difunt sense testament, encara que en algunes comunitats autònomes sí.
• En tercer lloc, si el difunt no tingués descendents ni ascendents ni cònjuge vidu, l'herència es reparteix entre els germans del difunt a parts iguals i, en absència d'aquests, els fills dels germans. En cas que no existissin fills de germans, succeiran en l'herència del difunt els altres parents d'aquest en línia col·lateral fins al quart grau, més enllà del qual no s'estén el dret d'heretar quan no hi ha testament.

Què és l'usdefruit?

L'usdefruit és el dret a utilitzar o gaudir dels béns del difunt i del que aquests produeixin. En el cas d'un immoble, l'usufructuari d'aquest immoble podria arrendar-lo i tindria dret al cobrament de les rendes.

En què consisteix la commutació o capitalització de l'usdefruit vidual?

Acostuma a ser habitual que en el moment de repartir l'herència, el cònjuge vidu opti per canviar l'usdefruit que li correspon per un bé concret. No obstant això, aquesta forma d'actuar pot tenir un impacte fiscal important ja que aquesta operació pot ser considerada com una transmissió entre el cònjuge vidu i els hereus, i cal liquidar en aquests casos l'impost de transmissions patrimonials, a més de dur a terme una liquidació de l'impost de successions quan, en el futur, aquest actiu s'integri de nou a la massa hereditària un cop mori el cònjuge vidu.

No obstant això, per evitar aquest problema, quan una persona redacta el testament és possible evitar aquest inconvenient sempre que s'estableixi una clàusula en què el difunt permeti al cònjuge intercanviar aquest dret d'usdefruit per un bé concret.

És vàlid un testament que no s'hagi atorgat davant notari?

Sí, són vàlids, és el cas dels testaments com l'hològraf (escrit i signat per la pròpia mà) o l'atorgat en perill imminent de mort, entre d'altres (sempre que es compleixin les formalitats que fixa la llei per a cadascun).

Com es poden protegir els fills menors mitjançant el testament?

Les principals mesures que un progenitor pot prendre per protegir els seus descendents menors a l'hora de redactar un testament són les següents:

• Nomenar un tutor encarregat de vetllar pels fills menors fins que aquests arribin a la majoria d'edat.
• Possibilitat de nomenar un administrador de béns encarregat de gestionar l'herència o limitar-ne l'accés de manera total o parcial fins que siguin majors d'edat o assoleixin una edat determinada.
• Possibilitat de nomenar un marmessor que, entre altres funcions, supervisarà que el repartiment efectuat entre els hereus es realitzi de la manera més justa.

La meva parella i jo volem tutors, marmessors o administradors diferents per als nostres fills en comú. Es pot fer?

Cada testament té caràcter individual, per la qual cosa cada progenitor pot designar lliurement persones diferents per a l'exercici de les funcions que consideri oportú.

Si les circumstàncies personals i familiars de les persones canvien a mesura que passa el temps, es poden modificar aquestes figures mitjançant la redacció de testaments successius. 

Què passa quan mor la persona avaladora d'una operació de préstec?

Un aval és una garantia que dóna suport al compliment d'una obligació contreta. En un contracte d'aval trobem dues figures:

• Avalat: persona que sol·licita el préstec.
• Avalador: persona que es compromet a fer front als compromisos de l'avalat en cas que aquest no pogués fer front a l'obligació contreta.

L'aval deixa de tenir efecte en el moment en què se salda el deute i no en el moment de la mort de l'avalador. En conseqüència, seran els hereus els nous avaladors, fet que dona la possibilitat al creditor de dirigir-se a qualsevol d'ells per reclamar-los la totalitat del que es deu.

Interessa contractar una assegurança de vida o una assegurança de cancel·lació de préstec hipotecari?

Naturalment. Tant una assegurança de vida com una assegurança d'amortització de préstec brinden una protecció a la família en cas de mort o incapacitat de l'assegurat.

Puc deixar tota la meva herència o part d'aquesta a una ONG?

Sempre que no tinguis legitimaris, pots deixar tota l'herència a una ONG, però en cas de tenir legitimaris només podràs deixar la part de lliure disposició. Si el teu desig és deixar la teva herència o part d'aquesta a una ONG, has de reflectir-ho al testament.

Hi ha diverses maneres de fer-ho: pots designar aquesta ONG com a cohereva establint un percentatge de la teva herència que vols que vagi a aquesta organització. En cas que no tinguis hereus forçosos, pots designar aquesta ONG com a hereva universal fent-la beneficiària de tots els teus béns. O fins i tot també pots establir un llegat concret (un immoble, unes joies, unes accions, etc.)

En aquests casos, sempre és recomanable que parlis amb un assessor legal perquè t'indiqui la millor manera de redactar-ho i que quedi reflectit de manera clara i concisa.

Què passa amb el meu negoci quan moro?

Qualsevol negoci forma part del patrimoni de la persona que mor, per això s'integra dins de l'herència com qualsevol altre actiu. Aquest tipus d'actius tenen un tractament fiscal molt favorable sempre que compleixin uns requisits determinats i la seva transmissió s'efectuï als hereus legals. Atesa la importància tributària en la transmissió d'aquest tipus d'actius, recomanaríem analitzar la normativa fiscal per verificar que es compleixen tots i cadascun dels requisits establerts perquè la transmissió es dugui a terme de la millor manera i amb el cost més baix possible.

Què és el testament vital?

Es tracta d'un document no notarial mitjançant el qual una persona manifesta la seva voluntat sobre les cures i els tractaments de la seva salut, la possible assistència religiosa en el moment de la mort, les instruccions sobre la destinació del seu cos o els seus òrgans, etc.

La intenció d'aquest document és que la voluntat de la persona que l'elabora sigui respectada en el cas que aquesta persona no estigués conscient o no tingués facultats per comunicar-se, evitant d'aquesta manera que siguin terceres persones les que decideixin.

Qualsevol persona gran pot atorgar testament vital, sempre que ho faci lliurement i deixi constància per escrit. Igual que el que passa amb el testament tradicional, una persona que ha elaborat un testament vital el pot modificar tantes vegades com vulgui o fins i tot anul·lar-lo.