Històries d'èxit: aquestes empreses ja han posat en marxa els fons NGEU.

García Baquero: liderant el consorci del sector lacti

García Baquero lidera un dels consorcis més rellevants que s'han adherit al PERTE agroalimentari. Un projecte, CheeseBoost, que aglutina vint empreses de diferent dimensió i no només del sector lacti, sinó també tecnològiques o de serveis, i procedents de vuit comunitats autònomes. L'objectiu: un sector més sostenible, competitiu i avançat tecnològicament.

Miguel Ángel García Baquero, conseller delegat, va explicar els objectius del projecte, xifrat en 15 milions d'euros, que passen per la digitalització i la sostenibilitat, assegurant el seu avenç tecnològic al llarg de tota la cadena de valor del sector lacti, amb la mirada posada a augmentar la seva competitivitat a Europa i reforçar la protecció del medi ambient. “El més important és enfocar el producte cap al mercat. Que sigui més competitiu, que sigui diferenciador i que busqui ser sostenible”, va subratllar el conseller delegat.

Unes inversions que sense aquests ajuts europeus no s'haurien emprès amb la mateixa ambició. Avançar en la redacció del projecte al llarg del 2022 fins a la presentació formal el darrer 15 de març ha estat possible gràcies al lideratge de García Baquero, que ha anat penetrant dins de l'organització i ha requerit la implicació de tota la plantilla, a més del “treball extraordinari” d'FI Group, segons va reconèixer el conseller delegat: va saber identificar molt bé la convocatòria i dirigir les empreses a les inversions que podien encaixar en aquest model de PERTE. Ara s'espera que la resolució arribi aproximadament el mes de setembre.

Francisco Javier García Lozano, d'FI Group, va subratllar el valor que hagi encapçalat aquest consorci, amb un alt component de transformació tecnològica, “una empresa tradicional, familiar i artesanal”. “Necessitàvem un líder com García Baquero per transformar el sector”, va dir el consultor d'FI Group.

“Creure en un mateix, en el teu equip humà i pensar que hi ha un mercat per comercialitzar aquest projecte. Animo tothom a seguir endavant perquè al final val la pena. La dinàmica del projecte i com interactua la teva organització amb altres empreses enriqueix”, segons el conseller delegat de la làctia de Castella-la Manxa.

A L. Pernía van trobar la fórmula perfecta: economia circular + energia solar

L. Pernía és una empresa líder en economia circular: dona sortida als subproductes de la indústria alimentària, com el bagàs de cervesa, per a la seva reutilització en la ramaderia. Amb 80 anys d'història, L. Pernía es va acollir als fons NextGen, en concret el PERTE d'energies renovables, amb un objectiu clar: produir la seva pròpia energia perquè el processament industrial resultés més econòmic i competitiu.

Com va explicar Alfonso Pérez Carballo, director general a L. Pernía, la combinació d'energia fotovoltaica i tèrmica ha permès multiplicar per quatre l'eficiència de la instal·lació. Ja no depenen de fonts externes i del gas. Si els residus alimentaris, que arriben humits a la planta, no es processen ràpidament, el producte es perd. Això obliga a processos intensius amb un gran consum energètic.

El director general va dir que aquesta instal·lació no hauria estat possible, en ser una pime, sense “el baló d'oxigen de Bankinter” i sense els fons europeus: “Era tècnicament viable, però econòmicament inviable”.

Per al directiu, la clau per accedir al finançament europeu “és tenir un projecte potent i envoltar-te dels millors assessors possibles”. I un consell: sense pors.

“A Bankinter vau ser innovadors a l'hora de materialitzar que aquests fons arribessin a les empreses espanyoles”, va dir Alfonso Pérez Carballo. Avui el projecte està finalitzat al 97%, amb l'execució realitzada i només pendent de la justificació de les inversions davant de l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia (IDAE). Una tramitació per a la qual també compten amb l'assessorament d'FI Group.

Zamakona Yards: aprofitar les sinergies del PERTE naval

Aquesta empresa naval amb 50 anys d'història i drassanes d'última generació a les Canàries i el País Basc construeix i repara vaixells i instal·lacions off-shore per a clients de tot el món. Avui lidera un consorci que opta a un dels projectes més importants del PERTE naval. Amb l'assessoria d'FI Group, encapçala un projecte que agrupa 14 empreses de vuit comunitats autònomes.

“No és fàcil. Pot ser complicat si et planteges fer coses poc assenyades”, va explicar Octavio Llinás, International Senior Adviser de Zamakona Yards. “Els fons NextGen són una oportunitat única, encara que no sigui un procés fàcil. No hi haurà cap altra oportunitat com la que representen els fons europeus”, va afegir.

“No és un PERTE especulatiu. Totes les empreses del consorci tenen molt clar què estan fent, què faran, per què ho fan i quina és la visió de negoci”, va observar el conseller de Zamakona Yards. El PERTE permetrà, per exemple, aprofitar 10.000 tones anuals de vidre que van als abocadors i donar-los una segona oportunitat en la construcció naval.

Octavio Llinás va emfatitzar: “És important que el projecte estigui molt imbricat en allò que sabem fer. Les convocatòries poden ser molt atractives i poden convidar a saltar sense cap, però l'exercici ha de ser mirar molt cap a dins per saber on és el que sabem fer i què volem fer. Això ens permet tenir una visió clara de per on va el mercat.”.

I va donar un darrer consell:

Tría Ingeniería: sortejar l'amplada de vies per revolucionar el transport de mercaderies

Tría Ingeniería treballa des del 2006 en projectes ferroviaris a Europa i Amèrica. La seva especialitat és el canvi d'amplada de via que permet a un tren sortejar els diferents sistemes sense haver de rotar els eixos i les locomotores.

Ja ho aplicaven als trens de viatgers, però és quelcom essencial avui en el transport ferroviari de mercaderies, per a la qual cosa ja estan col·laborant amb Adif des de fa anys: la seva tecnologia redueix de mes i mig només a una setmana, per exemple, el temps d'una ruta intercontinental com la que uneix Pequín i Lisboa.

Per Jorge Olmeda, director financer a Tría Ingeniería, la clau de la seva tecnologia, impulsada ara amb els fons NextGen, és estendre el canvi d'amplada no només als eixos i als vagons, sinó també a la locomotora. Els seus caps amb tracció universal poden ser la solució als canvis continus de vies que pateixen els trens de mercaderies que recorren desenes de milers de quilòmetres des d'Àsia a Europa.

“Ser conscients, com el cas de Tría Ingeniería, que aquesta tecnologia la podem portar als trens de mercaderies. Quan un creu en si mateix, aleshores pots convèncer la resta”, va assenyalar Jorge Olmeda al seminari web.

“I és fonamental, per no cometre errors, estar ben assessorat i tenir un bon soci com Bankinter”, va dir el CFO de Tría Ingeniería.

10 consells des del cor dels NextGen per a les empreses espanyoles

FI Group assessora des de fa 25 anys les empreses espanyoles en l'accés a finançament públic. Des del 2020, amb l'arribada dels fons NextGen, ha participat en projectes individuals i consorcis, i el seu protagonisme ha estat indubtable en la tramitació dels PERTE en la indústria espanyola. El treball d'FI Group al costat de Bankinter inclou des de l'anàlisi inicial a l'estratègia d'inversió, individual o en consorci, la redacció i la documentació de la sol·licitud, l'adjudicació i la gestió, i la justificació del projecte al llarg de la seva execució.

• És una cursa de fons. Per tant, és fonamental avançar-se i presentar una proposta de qualitat treballant amb antelació abans que s'obri la finestra de la convocatòria.
• Les empreses han de prioritzar les inversions que sí o sí faran i que necessitin finançament. No es tracta d'inventar projectes del no-res o anar a buscar subvencions sense una estratègia clara.
• No totes les necessitats d'inversió són susceptibles de presentar-se als fons NextGen. Només els projectes veritablement transformadors. Per a altres projectors menors, segueixen vigents altres línies d'ajuda europees.
• Les convocatòries marquen les regles de joc i algunes autoritzen simultaniejar diversos ajuts, però d'altres consideren que són excloents. Cal saber moure's en aquest ecosistema.
• La figura del PERTE permet que diferents inversions, a curt i mitjà termini, no hagin d'acudir a diferents convocatòries i subvencions, amb la complicació que això comporta. Es poden agrupar en un mateix expedient, cosa que facilita la tramitació i l'execució de les inversions i minimitza els riscos.
• Els fons europeus faciliten a les empreses avançar-se als objectius de l'Agenda 2030 amb un finançament i uns ajuts a fons perdut que fan viables inversions tan considerables com les relacionades amb la descarbonització.
• La part més àrida és l'administrativa: presentar la memòria del projecte i després justificar tota la inversió per poder cobrar els ajuts directes. És un punt crític i exigeix estar molt pendent de tota la vida del projecte.
• Cal preveure que, al llarg del camí del projecte, patirà modificacions: cal que hi hagi un pla B. Aquestes contingències han d'estar previstes i el sistema permet comunicar-les i justificar-les davant les administracions.
• El primer pas porta sempre al segon. Acudir a les convocatòries atorga a les empreses una enorme visibilitat i un tracte directe davant de les administracions. És el pilar sobre el qual es construiran futures col·laboracions i processos de finançament públic.
• La visibilitat que dona a una empresa acudir als fons NextGen s'estén a tot el sector empresarial. Converteix els sol·licitants en actors protagonistes, en posseïdors d'un know how tecnològic, i obre la via per a les sinergies i per treballar amb altres empreses en una nova economia que és circular i col·laborativa.