El PERTE dels microxips mobilitza la indústria electrònica espanyola: així funciona.

La complexa governança del PERTE: un comissionat especial per gestionar el projecte

La complexitat i l'ambició d'aquest PERTE ha portat el Govern a crear la Societat Estatal de Microelectrònica i Semiconductors (SEMYS) per gestionar tot el procés, sota la direcció de Jaume Martorell, gestor tecnològic de prestigi, amb experiència a Silicon Valley i responsable de l'antiga fàbrica d'ATT a Tres Cantos (Madrid). Reflex de la importància de la governança del projecte és que s'ha dotat amb 5 milions d'euros del PERTE el mateix funcionament d'aquesta oficina.

Des de la SEMYS es coordinarà el diàleg amb la indústria, les comunitats autònomes, els ajuntaments i tots els actors involucrats. I s'ha creat paral·lelament un grup d'experts dels àmbits acadèmic, científic i empresarial.

De fet, la implicació de diversos ministeris, des de Presidència a Educació, Indústria, Universitats, Ciència, Hisenda i Transports, també ha derivat en la creació d'un grup de treball interministerial, coordinat per la vicepresidenta Nadia Calviño.

Una complexitat que fa encara més rellevant per a la indústria acudir a aquest PERTE sota el guiatge d'experts en la gestió de Next Generation, com ara FI Group, la consultora especialitzada en fons europeus amb què treballem a Bankinter per als nostres clients empresarials.

Quan surten les primeres convocatòries del PERTE Xip?

El PERTE es va aprovar al maig amb la memòria tècnica corresponent, però encara no s'han publicat les bases reguladores ni les diferents convocatòries. Es preveu que les primeres convocatòries surtin el primer semestre del 2023 i es mobilitzin els primers 1.250 milions d'euros pressupostats pel Govern.

S'espera que des de la SEMYS es convoqui la indústria, com en altres processos similars, perquè expressi els seus plans i necessitats i el seu desig de participar a través de les anomenades manifestacions d'interès.

Tot i que encara no s'han estructurat les diferents convocatòries ni els instruments concrets de finançament, dos dels principis bàsics dels fons europeus són la col·laboració publicoprivada i la constitució de consorcis que abastin tota la cadena de valor, en els quals grans empreses exerceixin de tractores en col·laboració amb pimes, microempreses i empreses emergents.

No és un PERTE tancat: una de les seves senyes d'identitat és la flexibilitat i la capacitat d'adaptació a mesura que sorgeixin problemes i desafiaments nous. Els terminis ens suggereixen que les grans fàbriques podran veure la llum a l'acabament del 2027.

Com s'aconsegueix un semiconductor? Del disseny a la fabricació

Es podria dir que un semiconductor neix quan es dissenya i acaba quan es fàbrica i s'acobla. En tots dos processos, Europa està en clar desavantatge en comparació amb Àsia i els Estats Units.

La tecnologia avança cap a semiconductors cada cop més petits i s'ha aconseguit arribar a un estàndard de 5 nanòmetres. Samsung es planteja una fàbrica dedicada a xips de menys de 3 nanòmetres, que requereix una inversió de 17.000 milions de dòlars. Però la tendència apunta a un model més flexible en què les empreses que dissenyen (fabless) subcontractin fàbriques i aquestes, al seu torn, es prestin a tercers. A les fabless hi ha més joc per a pimes i empreses emergents. En canvi, per a les foundries cal la intervenció de grans corporacions. El PERTE va dirigit a potenciar les dues tipologies.

Els quatre eixos del PERTE Xip

El PERTE comença pels fonaments: es prioritza la tasca de recerca, organització i disseny del pla. Posteriorment arribarà la conformació de consorcis i l'execució de les inversions per aixecar les plantes de fabricació i la resta de l'ecosistema industrial.

El pla s'articula al voltant de quatre eixos:

• Reforç de la capacitat científica. Dotat amb 1.165 milions d'euros, es pretén impulsar la recerca sobre microprocessadors d'avantguarda (475 milions), especialment de RISC-V (Reduced Instruction Set Computing, una arquitectura d'estàndard obert que ha revolucionat la manera de dissenyar semiconductors), la fotònica integrada (150 milions), en què Europa ocupa la segona posició al món, només per darrere dels EUA, i els xips quàntics (40 milions), tant optimitzadors com simuladors programables, que permeten multitud d'operacions simultànies.

  També s'hi inclouen 500 milions per als projectes importants d'interès comú europeu (IPCEI) de microelectrònica i tecnologies de la comunicació, 11 dels quals ja estan en marxa a Espanya.

• Estratègia de disseny. Dotat amb 1.330 milions d'euros, incideix en la primera fase de la producció de semiconductors. Potenciarà la creació de fabless de disseny de xips d'avantguarda i arquitectures alternatives, amb 950 milions. Dirigida a produir microprocessadors per a RISC-V però també per a l'Edge Computing, que accelera l'ús del núvol, l'Internet de les Coses, el Machine Learning i la Intel·ligència Artificial, o fins i tot per adaptar la indústria de l'automoció al 5G (conducció autònoma).

  També obre una línia de 300 milions d'euros per a la fase de pilots de proves que permet validar aquests microprocessadors, la qual cosa accelerarà la seva posada en el mercat en escurçar els terminis entre la recerca i el desenvolupament i la fabricació final. En aquesta fase s'espera l'entrada d'empreses ja existents i, específicament, de pimes.

  Aquest eix preveu també crear una xarxa espanyola de formació en semiconductors, amb 80 milions, en línia amb els centres de capacitació previstos a la Llei europea de xips. Es pal·liarà així el dèficit de capital humà que llasta actualment l'enlairament d'aquesta indústria.

• Construcció de plantes de fabricació. És la pedra angular del PERTE, amb una inversió pública de 9.350 milions d'euros que permetran construir les primeres plantes espanyoles de fabricació de semiconductors. En tots els casos s'elaborarà primer un estudi previ de viabilitat de les dues tipologies de fàbriques:

  • Foundries de xips de menys de 5 nanòmetres, amb una injecció de 7.250 milions. L'envergadura d'aquest projecte fa pensar que caldran tres anys per a la fase d'enginyeria i construcció i dos per a la posada en marxa. L'objectiu és que la primera planta estigui en funcionament al final del 2027.
  • Fàbriques de gamma mitjana (de més de 5 nanòmetres), amb una inversió de 2.100 milions d'euros. En aquest darrer cas, parlem dels microxips que demana avui la indústria nacional. El PERTE planteja una fabricació massiva d'aquests semiconductors i que la primera planta estigui a punt abans del 2027.

• Dinamització de la indústria de fabricació TIC. El PERTE preveu fer de forma prèvia un estudi profund sobre el sector TIC a Espanya i com es pot integrar tota la cadena de valor. Aquest eix, dotat amb 400 milions, va en dues direccions: preveu en primer lloc la creació d'un fons de 200 milions per potenciar startups, scaleups i pimes innovadores del sector de semiconductors nacional.

  En segon lloc, pretén impulsar la fabricació a Espanya de productes electrònics. L'aspiració és que al final del procés vegem ordinadors, càmeres, mòbils o tauletes dissenyats i fets a Espanya. És a dir, incideix en la indústria que consumeix els semiconductors perquè exerceixi d'efecte tractor i utilitzi una part de la producció de les foundries. Per a aquesta finalitat es destinen 200 milions d'euros més.