Utilitzem galetes pròpies i de tercers per a finalitats analítiques, estadístiques i per mostrar-te publicitat personalitzada sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Si vols més informació, pots obtenir-la fent clic a la nostra Política de galetes. Podeu acceptar totes les galetes prement 'Acceptar', podeu rebutjar totes les galetes prement 'Rebutjar', o podeu personalitzar la vostra elecció prement 'Gestionar'.
Experts i coneixement
La indústria naval ja té el seu PERTE: la gran oportunitat.
El Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de la indústria naval comptarà amb 310 milions d'euros d'aportació pública que s'espera que mobilitzin 1.150 milions més d'inversió privada.
Parcs eòlics marins, vaixells zero emissions i un sistema de producció més sostenible. Són tres dels grans reptes a què s'enfronten les drassanes espanyoles i que mira de respondre el PERTE de la indústria naval, les bases reguladores del qual sortiran al llarg de les pròximes setmanes. Aquestes són les línies mestres.
Els fons europeus Next Generation són una oportunitat per a una indústria que ha patit molt durant la pandèmia i que va veure paralitzada l'activitat durant mesos. El Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de la indústria naval va ser aprovat al Consell de Ministres el 15 de març del 2022. Són 310 milions d'euros d'aportació pública que s'espera que mobilitzin 1.150 milions més d'inversió privada.
El gran objectiu és incrementar la competitivitat del sector industrial naval espanyol en un 15% i aconseguir una taxa de creixement anual del sector del 9%, contribuint a la creació de 3.100 nous llocs de treball. Es preveu, segons la memòria descriptiva, que tingui un impacte de 5.300 milions d'euros en el producte interior brut (PIB).
De moment coneixem la memòria descriptiva del PERTE, però les bases que obriran les diferents convocatòries, segurament molt semblants a les del PERTE del vehicle elèctric i connectat, s'esperen per a finals de maig. Les convocatòries probablement sortiran al juny i es disposarà del mes de juliol per presentar els projectes. Amb un termini d'execució de 30 mesos com a màxim des de la data de la resolució.
Per això és tan important anar formant els consorcis i assessorar-se amb experts com la consultora FI Group, especialitzada en fons europeus, amb què treballa Bankinter per assessorar i tramitar les sol·licituds de les empreses espanyoles.
Quins són els objectius del PERTE naval?
- Autonomia industrial: reforçar la indústria nacional per fer-la més competitiva amb un nou model de col·laboració al llarg de tota la cadena de valor.
- Diversificar la indústria naval cap a l'eòlica marina i els vaixells de baixes emissions.
- Digitalització de la indústria en tota la cadena de valor.
- Sostenibilitat: una indústria naval més descarbonitzada i circular que potencia la reutilització, el reciclatge i el tractament adequat dels residus.
- Capacitació: una millor formació dels treballadors, que també redundi en una igualtat i cohesió territorial més grans.
El PERTE s'articula en dues grans actuacions: projectes transformadors de la cadena de valor (dotats amb 230 milions de fons públics i 830 milions d'inversió privada) i mesures facilitadores.
Les mesures facilitadores (80 milions d'euros en fons públics al llarg de quatre anys, del 2022 al 2025, als quals se sumaran 320 milions d'aportació privada) preveuen el marc ja existent d'ajuts i normes que afavoreixen els objectius del PERTE, en particular el Reial decret 1071/2021, de 7 de desembre, pel qual es regula la concessió d'ajuts al sector de construcció naval en matèria de recerca i desenvolupament i innovació.
A totes aquestes mesures cal sumar-hi altres PERTE amb què el naval té sinergies, com el d'energies renovables, hidrogen renovable i emmagatzematge (ERHA).
Ens aturarem en els projectes transformadors, la partida més interessant per als grans projectes de llarg termini per al sector.
Projectes transformadors: en consorci i en concurrència competitiva
Són els grans projectes transformadors i plurianuals en què participaran consorcis industrials. Parteixen d'un projecte tractor, dotat amb un mínim de 20 milions d'euros, dels quals parteixen els diferents plans primaris.
- Estan dotats de 200 milions d'inversió pública i es preveu mobilitzar 800 milions d'inversió privada.
- Gestionat per el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme (MITECO) .
- Inclourà ajuts a fons perdut (procedents dels fons europeus) i préstecs finançats pel MITECO.
- Es convocarà en concurrència competitiva i les propostes s'elegiran per un ordre de puntuació i en funció del pressupost.
- Cada projecte tractor ha de partir d'un pressupost mínim de 20 milions d'euros.
Què ha d'incloure cada projecte?
- Almenys una actuació o projecte primari per cadascun dels blocs obligatoris d'aquesta línia d'ajuts: diversificació (innovació en la cadena de valor), digitalització (transformació digital de la cadena) i sostenibilitat (economia circular, eficiència energètica i millora mediambiental).
- Un pla transversal de formació i reciclatge professional. Es preveu que el PERTE aconsegueixi certificar prop de 5.000 empleats.
Hi haurà, a més, una línia de suport específica per a l'R+D+i i la digitalització a través del programa Missions Ciència i Innovació presentat pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), del Ministeri de Ciència i Innovació. Aquestes missions específiques per al sector naval comptaran amb 30 milions d'euros de fons públics que s'espera que mobilitzaran 30 milions d'inversió privada més.
En aquestes missions s'esperen projectes, per exemple, per a vaixells de zero emissions, biocombustibles, hidrogen renovable, estructures flotants, sensorització i connectivitat o nous vehicles marins tripulats i no tripulats d'inspecció i instal·lacions. Segurament al juny sortirà la primera convocatòria.
Els tres blocs del projecte transformador que exigeixen almenys un projecte primari obligatori:
- Diversificació. Pretén impulsar la col·laboració d'empreses de diferents sectors, com ara construcció, naval i energies renovables marines, a més de subsectors com l'eòlica marina, l'energia dels corrents i de les onades o la producció d'hidrogen renovable en alta mar. Es tracta d'incorporar el sector naval al desenvolupament de les energies renovables.
- Digitalització. Són les iniciatives que busquen la transició digital a tota la cadena de valor del sector naval mateix, a través de projectes de recerca, desenvolupament i innovació.
- Sostenibilitat. Parlem dels projectes de recerca, desenvolupament i innovació, inversions en millores mediambientals o d'eficiència energètica, que contribueixin a la reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, a la circularitat de les activitats, a la reducció de residus i la contaminació i a la millora de l'eficiència energètica.
Com són els consorcis?
- Les agrupacions d'empreses han d'incloure almenys sis entitats, una de les quals exercirà com a líder.
- El 40% d'aquestes empreses han de ser pimes.
- Hi ha d'haver almenys una entitat d'R+D+i (com a soci, no s'admet que sigui una subcontractació). No ha de ser universitat o un centre tecnològic, pot ser per exemple una pime amb capacitat innovadora.
- L'agrupació no té personalitat jurídica, però sí que hi ha d'haver un acord signat entre els socis.
- Han de ser d'àmbit nacional i el projecte ha d'estar present en dues comunitats autònomes o més.
- No tots els socis han de participar en cada projecte primari que pengi del projecte tractor.
Quines lliçons ja hem après d'altres PERTE?
- Cal identificar la naturalesa de les despeses dels projectes. En els projectes primaris hem de saber quines despeses tenen pensades, cosa que ens permetrà orientar-les cap a R+D+i, per exemple, o a sostenibilitat. Si es tenen despeses de personal és millor anar a R+D+i, que sí que permet incloure-les.
- Cal prioritzar els projectes que impliquen una certificació ex ante prèvia. Anticipar-se i posar-los en el calendari perquè porten temps i tenen un cost.
- Veure si pot ser més interessant derivar els projectes que presentem, pel tipus d'inversió o per la forma com s'articula la proposta, a altres instruments de finançament. Per això és tan important que consultors experimentats assessorin els consorcis.
- Comptar des del principi amb una entitat de coneixement identificada i capaç d'implicar-se en el projecte. És un requisit imprescindible i no es pot subcontractar, per tant, no s'ha de deixar per a última hora.
De l'imperi naval espanyol a la gran armada eòlica del segle XXI
Les drassanes espanyoles són una referència mundial. Parlem d'una de les indústries més antigues de la península Ibèrica, que va fer possible el domini marítim espanyol a partir del segle XV i va patentar el galió, la gran aportació hispana a la història de la navegació. La primera drassana documentada es remunta a un mil·lenni enrere, quan el bisbe Diego Gelmírez va aixecar unes drassanes a Iria Flavia per armar la seva gran flota compostel·lana.
A Espanya partim amb un avantatge: la fortalesa de les indústries naval, siderúrgica i energètica i el nostre lideratge en parcs eòlics terrestres, com a cinquena potència mundial només per darrere de la Xina, els Estats Units, Alemanya i l'Índia. No oblidem que l'eòlica terrestre es va convertir el 2021 en la primera font de producció elèctrica a Espanya, amb una participació del 23,3% en el mix energètic nacional.
Els vaixells i les plataformes petrolíferes espanyoles han marcat fites per volum i per tecnologia al llarg del segle XX. Però les noves demandes de la indústria es dirigeixen a la construcció de nous enginys, com ara els parcs eòlics marins, i a una nova generació de vaixells propulsats amb energies renovables.
De fet, el 2020 la indústria espanyola ja va facturar per 350 milions d'euros en projectes d'eòlica marina. A Espanya es construeixen, sobretot, suports i subestacions. Entre els clients hi ha parcs eòlics emblemàtics com Hywind Scotland i Kincardine, tots dos a Escòcia (Regne Unit), Windfloat Atlantic a Portugal, Wikinger a Alemanya o Saint Brieuc a França.
La indústria naval: lideratge internacional gràcies a la seva versatilitat
La indústria naval espanyola factura 7.500 milions d'euros cada any i dona feina a 70.000 persones, amb una alta qualificació. S'articula al voltant d'una vintena de drassanes amb capacitat per construir grans vaixells (de més de 100 GT). La majoria són a Galícia i les comunitats del Cantàbric, Catalunya, Comunitat Valenciana, Andalusia, Balears i Canàries.
La rellevància del sector naval està relacionada amb el pols exportador, però també pel rol estratègic en l'economia, en impulsar el comerç internacional (el 60% de les nostres exportacions parteixen dels ports espanyols) i vertebrar el país a través dels seus sis mil quilòmetres de costa. La indústria és notícia sovint per les naus icòniques que és capaç de varar per a petrolieres, navilieres i exèrcits de tot el món. El 90% de la seva producció civil es destina a exportació, igual que el 50% de la producció relacionada amb la seguretat i la defensa..
Els nostres clients principals, a més de la UE, són armadors de Noruega, Mèxic, Argentina i Groenlàndia. Som la primera potència europea i quarta mundial en construcció de vaixells offshore i la segona europea i cinquena mundial en construcció de vaixells pesquers. Una fortalesa flotant que rep ara l'impuls dels fons europeus per diversificar la seva oferta i esdevenir referència mundial en sostenibilitat. Ja ho era en innovació i per la seva capacitat d'adaptació.
Informació obtinguda a partir del seminari web "PERTE naval: modernització i competitivitat per a la teva empresa” organitzat pel CFO Fòrum de Bankinter. Amb la participació de:
- Emma Montserrat: Responsable de Fons Europeus i Subdirectora general adjunta a Bankinter.
- Aurore Asorey: líder del sector Indústria i Transports a FI Group.
