Saltar a la zona de continguts
PERTE ERHA

PERTE ERHA: El mannà renovable dels fons europeus.

Categoria
Experts i coneixement
Tipus de contingut
Entrevistes
Temps de lectura
10 minuts
Publicat
24 Feb. 2023

El PERTE d'energies renovables, hidrogen renovable i emmagatzematge, conegut com a PERTE ERHA, mobilitzarà 16.370 milions d'euros entre fons europeus i inversió privada.

Emma Montserrat, Responsable de Fons Europeus i Subdirectora general adjunta a Bankinter, conversa en aquesta entrevista amb Daniel Ramos, Grant Manager a FI Group, sobre el PERTE ERHA. Bankinter ofereix assessorament i finançament als seus clients per accedir als ajuts Next Generation en col·laboració amb FI Group, una consultora dedicada a la gestió dels fons europeus on treballen 720 consultors especialitzats en aquest tipus de convocatòries.

Entreviste PERTE ERHA
Emma Montserrat, Responsable de Fons Europeus i Subdirectora general adjunta a Bankinter, i Daniel Ramos, Grant Manager a FI Group.

Emma Montserrat: Hola, Daniel… Què és el PERTE ERHA?

Daniel Ramos: És la resposta que ha donat el Govern d'Espanya, a través del mecanisme de transformació i recuperació, a l'objectiu de descarbonització que té la Comissió Europea per al 2050. Finalment aquest PERTE ERHA dona suport al compliment de les fites plasmades al Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) 2021-2030 amb què Espanya se suma al Green Deal.

Emma Montserrat: Qui pot participar en el PERTE ERHA?

Daniel Ramos: Hi tenen cabuda tot tipus d'empreses. De fet, està configurat mitjançant mesures transformadores i facilitadores. Les facilitadores traccionarien tot el PERTE cap avall, enfocant-se en el consumidor final. I les transformadores serien les veritables convocatòries que traccionaran a escala empresarial.

Emma Montserrat: Què han de tenir en compte les empreses que s'hi vulguin presentar?

Daniel Ramos: Té una configuració diferent de la resta de PERTE: no és una gran convocatòria com a tal, sinó que està dividit en moltes convocatòries, cada una amb una temàtica diferent. De biogàs, eòlica, fotovoltaica, hidrogen, emmagatzematge i flexibilitat del sistema elèctric. Totes aquestes convocatòries tenen uns requeriments diferents. N'hi ha de molt tècniques i que requereixen projectes molt desenvolupats: com més aterrades estiguin les sol·licituds, molt millor. Però sí que és cert que hi ha convocatòries en diferents fases d'implementació. Hi ha convocatòries en la part d'R+D, amb tecnologies molt innovadores, d'altres que estan en fase de desplegament i d'altres que ja es troben en la fase d'inversió total, en què podem desenvolupar aquests grans projectes que poden atraure ajuts força elevats.

“El PERTE està dividit en moltes convocatòries, cada una amb una temàtica diferent: biogàs, eòlica, fotovoltaica, hidrogen, emmagatzematge i flexibilitat del sistema elèctric”

Emma Montserrat: Si soc una empresa amb un projecte susceptible d'optar als fons europeus, què puc fer per presentar-me al PERTE ERHA?

Daniel Ramos: El primer: assessorar-te correctament. Els requeriments que tenen les convocatòries d'ajuts, quant a avals, garanties, documentació tècnica, repercussions i fins i tot la formalització de consorcis, fan necessari un suport en l'àmbit legal, financer i un desenvolupament tecnològic i tècnic.

“Totes aquestes convocatòries, al final, comporten un risc tecnològic. Estem parlant de tecnologies que, en molts casos, no estan prou provades. És aconsellable el suport d'empreses de consultoria”

Emma Montserrat: Quins beneficis pot tenir per a una empresa presentar-se a aquest tipus de PERTE?

Daniel Ramos: Totes aquestes convocatòries, al final, comporten un risc tecnològic. Estem parlant de tecnologies que, en molts casos, no estan prou provades. Els ajuts poden mitigar aquest risc quan es fa una inversió. Parlem de convocatòries, per exemple, en què s'aposta per projectes d'hidrogen renovable, ja per si mateix amb un risc de tecnologia, i en què també cal que hi hagi uns usuaris al darrere que consumeixin aquest hidrogen. Aquests consumidors també necessitaran adequar les seves instal·lacions per poder consumir-lo, amb els riscos conseqüents.

Emma Montserrat: Ara tenim l'experiència de funcionament d'altres PERTE, com ara el VEC. Però aquest PERTE ERHA no és un PERTE com els altres. En aquestes circumstàncies és vital comptar amb assessorament especialitzat per poder aprofitar les diferents convocatòries. És així?

Daniel Ramos: Correcte, n'ha estat un exemple molt clar la primera convocatòria d'hidrogen renovable, de projectes pioners i singulars, que requeria que estigués assegurada tant la producció d'hidrogen mitjançant energies renovables, amb la qual cosa ja era necessària una inversió prèvia per alimentar els electrolitzadors, com el consum mateix d'aquest hidrogen. Això requeria certs memoràndums d'enteniment, preacords de consum, etc. en què calia tenir en consideració força coses, com el possible preu de l'hidrogen, el transport, l'existència de contractes PPA o els sistemes d'autoconsum. Tot això tenia uns requeriments tècnics amb certs riscos. Amb qüestions molt tècniques és aconsellable el suport d'empreses de consultoria i la gestió d'avals financers per desenvolupar els projectes correctament i mitigar molt els riscos.

“Un mateix projecte pot arribar a entrar en diferents convocatòries. La clau és fer un bon full de ruta per veure quina és la convocatòria més idònia i en què la inversió pot tenir més retorn”

Emma Montserrat: Quines oportunitats hi ha per als sectors industrials en els PERTE que estan en vigor actualment?

Daniel Ramos: Tenim diferents PERTE oberts. El de descarbonització va lligat a aquest de l'energia. I altres convocatòries des de l'IDAE (Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia), com ara projectes d'eficiència energètica en la indústria, i d'altres que fa temps que estan obertes i que poden ser igualment atractives per a determinats projectes. La diferència que tenim ara respecte a altres anys és que un mateix projecte pot arribar a entrar en diferents convocatòries. La clau és fer un bon full de ruta per veure quina és la convocatòria més idònia i en què la inversió podria tenir més retorn.

Emma Montserrat: Han passat força mesos des que vam començar a parlar dels fons europeus. En tot aquest temps, s'han produït canvis al reglament? En aquest cas, on s'han produït?

Daniel Ramos: Cada dia al BOE tenim aproximadament entre cinc i set publicacions relacionades amb normativa energètica. Fins i tot, encara hi ha normativa de la Comissió Europeu que hem de traslladar a Espanya, de manera que continuï donant seguretat a les empreses per desenvolupar aquests projectes.

Emma Montserrat: Abans feies referència al fet que hi ha diverses alternatives en ajuts europeus. EL PERTE ERHA és l'única finestra per als grans projectes?

Daniel Ramos: Tenim altres possibilitats. Per exemple, els ajuts traccionats directament des de la Comissió Europea, fora de l'àmbit dels estats, amb els seus propis òrgans d'avaluació, però amb taxes d'èxit molt més baixes. És el cas dels Fons d'Innovació o dels FEDER, que també poden finançar projectes energètics potents.

“La figura del consorci fa temps que està associada a les convocatòries europees. En R+D i en projectes que abasten tota la cadena de valor”

Emma Montserrat: Es parla molt aquests mesos de la formació de consorcis. Cal sempre anar acompanyat d'altres empreses i entitats per abastar tota la cadena de valor i poder presentar-te a aquest PERTE?

Daniel Ramos: És una altra de les diferències d'aquest PERTE respecte d'altres convocatòries que sí que exigien cobrir tota aquesta cadena. És el cas, per exemple, de les primeres convocatòries per a l'hidrogen renovable, però n'hi ha d'altres en marxa en què no caldrà. Hi haurà ocasions en què el consorci sigui necessari, però en d'altres s'hi poden presentar les empreses de manera individual i ser igualment atractives per als projectes.

Emma Montserrat: Penses que aquestes figures es mantindran en el temps o desapareixeran després d'aquest període extraordinari que estem vivint?

Daniel Ramos: És una figura, la del consorci, que fa temps que està associada a les convocatòries europees. En programes com Horizon Europe es parla específicament d'aquesta màxima de tres empreses de tres països diferents. Es pot mantenir. És habitual en convocatòries d'R+D, amb participació d'universitats i centres de recerca, però també seria adient quan es vol abastar la cadena de valor, que vagi des de qui produeix un bé fins a qui el consumeix.

Emma Montserrat: És a dir, convé que ens familiaritzem amb aquest concepte de consorci…

Daniel Ramos: Sí, jo crec que serà força comú.

“Estem pendents encara d'algunes convocatòries, com les de les valls d'hidrogen, en què s'espera a més que s'elevin els límits d'ajuda”

Emma Montserrat: Quines diferències té aquest PERTE amb altres PERTE? Ja tenim l'experiència d'altres plans executats com ara el del vehicle elèctric, l'agroalimentari i el naval.

Daniel Ramos: En aquest cas, s'obren dues àrees ben diferenciades: les mesures facilitadores i les transformadores. I en les transformadores, en particular, hi ha un gran ventall de convocatòries diferents: 25 en comptes d'una sola. Estem pendents encara d'algunes convocatòries, com les de les valls d'hidrogen, en què s'espera a més que s'elevin els límits d'ajuda. El més important del PERTE ERHA és que tenim sobre la taula moltes tecnologies i els compromisos per desenvolupar-les. Amb dotacions considerables, ja que parlem de 150 milions d'euros, per exemple, per a una sola convocatòria.

Emma Montserrat: Quines són les principals tecnologies a les quals es vol donar suport amb aquest PERTE?

Daniel Ramos: Podríem dividir el PERTE en tres grans blocs: el suport a les energies renovables, l'hidrogen renovable, que ha estat el protagonista aquest darrer any, i l'emmagatzematge i la flexibilitat del sistema elèctric. En aquest últim cas, amb els ajuts per a la indústria de les bateries i nous sistemes de gestió elèctrica de l'oferta i la demanda, promovent agents nous com les comunitats locals d'energia. Tenim actualment convocatòries obertes per a biogàs o eòlica offshore.

“En l'hidrogen verd hem treballat amb centres tecnològics i universitats, però també en fases més avançades, amb la utilització de l'hidrogen en vehicles, la producció en planta amb nous electrolitzadors i el consum final per la indústria pesant”

Emma Montserrat: Quin és el grau de maduresa tecnològica que s'exigeix als projectes?

Daniel Ramos: Aquí hi ha molta diferència entre les convocatòries. Des de convocatòries que donaran suport a projectes en fases molt inicials, d'R+D pura, fins a projectes de desplegament tecnològic i projectes en fase final d'execució obres, ja a escala d'inversió. En l'hidrogen, per exemple, hem estat treballant amb centres tecnològics i universitats, però també en fases més avançades com ara la utilització de l'hidrogen en vehicles, la producció en planta amb nous electrolitzadors i el consum final per la indústria pesant, que són projectes d'inversió pura.

Emma Montserrat: Anem acabant, Daniel. Com encaixa aquest PERTE en les polítiques energètiques nacionals i europees?

Daniel Ramos: Clarament el nostre objectiu és la neutralitat en carboni el 2050. Aquesta neutralitat s'aconsegueix de dues maneres: amb la descarbonització de la indústria i el transport, però també amb l'aportació de les energies renovables. Estem desenvolupant certes capacitats en tecnologies que ja estan plasmades al PNIEC. Tenim una responsabilitat i un compromís amb la UE per crear aquests parcs renovables, amb un nivell determinat de potència instal·lada, a més d'altres mecanismes com les subhastes renovables. És una manera de conjurar clarament la incertesa quan s'aposta per tecnologies innovadores.

Emma Montserrat, Responsable de Fondos Europeos y Directora de Banca Corporativa en Bankinter

A Bankinter estem preparats per acompanyar les empreses en tot aquest recorregut al costat d'FI Group.


Una aposta forta per oferir a les empreses espanyoles informació, suport, assessorament i finançament en matèria de fons europeus. Parla amb el teu assessor més proper a Bankinter i ens posem fil a l'agulla!

Emma Montserrat