Els criteris ESG en la funció financera: mesurar i liderar.

En la funció financera, com veiem, els criteris ambientals, socials i de governança ocupen un lloc cada cop més rellevant. Tot i que les parts social i de bon govern han avançat internament, activades pels nous marcs reguladors i la pressió de l'opinió pública, són els criteris ambientals els que dominen l'agenda:

• La nova taxonomia europea i la producció legislativa creixent per impulsar la transició ecològica.
• La rellevància de la informació no financera, que s'ha perfeccionat per ser cada cop més fiable, transparent, traçable i auditable.
• La mateixa gestió dels riscos derivats del canvi climàtic i el seu impacte en els comptes anuals. Tant els causats per fenòmens naturals, com ara les onades de calor que hem viscut aquest any, com els relacionats amb la regulació i els fulls de ruta de la transició ecològica.
• Les noves modalitats d'inversió i de finançament vinculades amb la sostenibilitat, en millors condicions i associades a un nou model de rendició de comptes.
• La mobilització de fons com els Next Generation a projectes que impulsin la sostenibilitat i la transició energètica marcarà un abans i un després en pràcticament tots els sectors empresarials.

La filosofia darrere dels criteris ESG és clara. Els fulls de ruta estan dibuixats a les empreses. Tanmateix, el repte i la dificultat es troben a l'hora de mesurar. Encara no s'ha aconseguit una metodologia i uns indicadors universals, comparables i traçables. És el gran repte per al CFO.

Tot i això, fa anys que les empreses van començar a mesurar un indicador fiable i universal que ja està incorporat al nostre imaginari: la petjada de carboni. Com vèiem recentment en un taller de Bankinter sobre com calcular la petjada de carboni a les pimes, els avantatges de reduir les emissions i comptabilitzar-ho a les empreses es podrien resumir en vuit punts.

• Reduir el CO2 és la manera més palpable d'adaptar els processos a les regulacions derivades de l'Acord de París i, en particular, de l'Objectiu 13 de l'Agenda 2030.
• Optimització dels costos associada a un menor impacte ambiental.
• Transformació dels negocis a models sostenibles que ens facin més competitius.
• Accés a determinades subvencions i crèdits bancaris verds més favorables.
• Convertir-se en un proveïdor sostenible per a altres empreses.
• Aconseguir clients més lleials i obrir nous mercats.
• Més implicació de l'equip a l'empresa.
• Millora de la imatge de l'empresa.

No ho pots abastar tot: centra't en la E i redueix les teves emissions

Qui pot veritablement canviar el seu model de negoci i fer un gir de 180o per complir amb la E, la S i la G? És el que es demanava fa setmanes, en una portada impactant, The Economist. "Les tres lletres que no salvaran el planeta", titulava la revista, per als editorialistes de la qual els criteris ESG, com els manaments, haurien de resumir-se en un: reduir les emissions.

Segons els seus càlculs, un de cada tres actius manejats pels grans grups d'inversió ja respon als criteris ESG, però en els darrers temps, amb la concatenació de crisis, s'observa un descens. El canvi de paradigma, adverteix la revista britànica, il·lumina un nou capitalisme en què les societats encarreguen a les empreses la missió de resoldre els problemes del món. Atendre les tres sigles alhora és impossible, segons el setmanari econòmic. La solució és desagregar-les i centrar els objectius. Així ho entendran millor tots els grups d'interès.

Un altre mitjà econòmic de referència, Bloomberg, parlava fa dies sobre una possible "bombolla" en relació amb els productes associats a allò verd o blau (relacionats amb la reducció de l'ús de l'aigua). I Sarah Murray, al Financial Times, parla de la "sopa de lletres" dels índexs que mesuren els criteris ESG.

Les mateixes contradiccions que veiem avui dia en el mercat són una mostra que voler quadrar el cercle és una missió impossible i és millor centrar-se en l'important, tenir un objectiu i intentar assolir-lo. Contradiccions, cita The Economist, com la que s'observa en empreses com Tesla, d'Elon Musk: no és una referència en govern corporatiu, però, en canvi, està revolucionant la mobilitat i fent un planeta més respirable. O com la dels parcs eòlics que produeixen energia neta, però impacten en els espais naturals on s'instal·len.

Com que la mateixa E de sostenibilitat abasta massa coses (aigua, biodiversitat, matèries primeres, CO2), centrem-nos en el que de veritat està accelerant el canvi climàtic: les emissions. Estandarditzem aquest indicador i posem-hi el focus, diu la revista fundada el 1843. És el que marca la diferència i així ho entendran reguladors, inversors, proveïdors, clients i la societat en general.

Estandarditzar un intangible: la sostenibilitat

Sona a oxímoron: trobar maneres de mesurar una realitat que fins ara consideràvem intangible. La reputació (relacionada amb la governança), la sostenibilitat i l'impacte social de les empreses busquen un estàndard internacional, però la solució encara no ha arribat als criteris ESG.

Aquesta estandardització, com hem vist, va fer passos ferms amb el mesurament de la petjada de carboni, que ja és possible avui dia amb protocols com GHG, que mesura les emissions de sis gasos amb efecte d'hivernacle, o la norma ISO 14064.

Protocols que permeten certificar les reduccions anomenades d'Abast 1 (emissions directes de combustibles fòssils i gasos amb efecte d'hivernacle en maquinària, edificis, sistemes de refrigeració, mitjans de transport, etc.), les d'Abast 2 (emissions directes en el consum d'electricitat) i, cada cop més rellevants, les d'Abast 3 (les produïdes per tercers, pels nostres proveïdors o empleats, per exemple, en els desplaçaments a la feina).

A Espanya disposem dels segells Calculo, Redueixo i Compenso que atorga l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic. Tots aquests certificats i protocols marquen el camí per al mesurament dels criteris ESG i la desactivació de l'anomenat “greenwashing”. També ho fan índexs i rànquings internacionals que qualifiquen el compromís mediambiental de les empreses, com el Dow Jones Sustainability Index.

En un estudi recent, el gran fòrum CFO dels Estats Units advertia: “El problema ara és la implementació. La complexitat de l'ESG és, francament, al·lucinant. Les dificultats sobre la presentació d'informes estandarditzats també ho són”. En són una prova els problemes que afronten algunes empreses sotmeses a investigacions judicials i de les autoritats de la competència per presumptes actuacions de "greenwashing".

Les diferents entitats de certificació i de regulació avancen aquest any 2022 per assolir aquests primers estàndards més robustos, que no generin dubtes. L'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) va publicar un estudi en què comparava els diferents estàndards de mesurament de consultores i organismes, i trobava encara diferències notables en els resultats sobre una mateixa empresa. Els nous estàndards pretenen acabar amb aquest dèficit.

La SEC nord-americana acaba de presentar la seva estratègia sobre compliment ESG i fa tres anys que el Fòrum Econòmic Mundial de Davos busca una mètrica universal, a la qual s'han adherit nombroses companyies i firmes de consultoria, a través la seva iniciativa "Measuring Stakeholder Capitalism: Towards Common Metrics and Consistent Reporting of Sustainable Value Creation".

Inspirades en el principi que només es pot gestionar el que és mesurable, les noves mètriques suposen un canvi de paradigma en la gestió vinculada als aspectes mediambientals, socials i de bon govern de les empreses. És en la línia en què treballa la nova Taxonomia de la UE o els processos oberts pel European Financial Reporting Advisory Group (EFRAG) i l'International Sustainability Standards Board (ISBB), que en els propers mesos faran públiques les seves conclusions. Un desafiament per a la funció financera.