Utilitzem galetes pròpies i de tercers per a finalitats analítiques, estadístiques i per mostrar-te publicitat personalitzada sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Si vols més informació, pots obtenir-la fent clic a la nostra Política de galetes. Podeu acceptar totes les galetes prement 'Acceptar', podeu rebutjar totes les galetes prement 'Rebutjar', o podeu personalitzar la vostra elecció prement 'Gestionar'.
El segon PERTE agro mobilitzarà 610 milions el 2024.
La segona convocatòria del PERTE agro resoldrà alguna de les ineficiències que tenia aquest instrument i es recolzarà en allò après durant els primers dotze mesos de rodatge, que van concloure el darrer desembre amb l'adjudicació d'aquests fons entre 292 projectes de 233 empreses. Les oportunitats que s'obren a la indústria, tant per a grans empreses com per a pimes, són analitzades en aquesta entrevista a CFO Fòrum d'Emma Montserrat, responsable de Fons Europeus i subdirectora general adjunta a Bankinter, amb Carmen Ovejero, Agrifood and Natural Resources Sectorial Leader a la consultora FI Group.
Emma Montserrat: Carmen, el PERTE agroalimentari ha adjudicat 183 milions el 2023, en la primera fase, i per tant no s'han executat tots els fons que s'havien previst. Entenc que encara queden molts fons dels quals es pot beneficiar el sector agroalimentari?
Carmen Ovejero: Efectivament, Emma, hem tingut una convocatòria complexa, amb un 34% d'èxit. Per tant, hi ha moltes empreses i grans projectes que n'han quedat fora. Hem tingut una corba d'aprenentatge, tant les administracions com les empreses i fins i tot les que les acompanyem en aquest viatge, per millorar i optimitzar els fons Next Generation. Animem les empreses i mirem d'articular una interlocució davant el Ministeri perquè la nova convocatòria del 2024 sigui més afavoridora i flexible en funció de tot aquest aprenentatge.
Cal no oblidar, però, que 233 empreses agroalimentàries han aconseguit beneficiar-se del PERTE, sobretot de l'eix d'enfortiment industrial. Tot això ho posarem en pràctica, amb el suport indiscutible de les associacions i federacions, per desenvolupar totes les inversions.
“Esperem que la nova convocatòria del 2024 sigui més afavoridora i flexible”
Emma Montserrat: Quin tipus de convocatòries esperem per al 2024? A l'addenda s'assignen 610 milions d'euros addicionals per al sector. Com es canalitzaran aquests nous fons?
Carmen Ovejero: El primer que cal tenir en compte és la distribució d'aquests fons: aquests 610 milions estan repartits en 460 milions en forma de préstecs i 150 en subvenció. En un context de tipus d'interès molt alts, és un bon moment per finançar qualsevol inversió que calgui fer per a la modernització del teixit industrial.
Quines convocatòries veurem? El PERTE agroalimentari té tres eixos fonamentals: d'una banda, la modernització, la digitalització i, sobretot, l'aposta per la innovació, l'R+D+i, per ser més competitius a escala sectorial i a escala global. Cal no oblidar que l'agroalimentari és un dels sectors més afectats pels factors externs: el canvi climàtic i la situació geopolítica. Encara que venim d'un període d'amortiment a la inflació de preus dins de la cadena de valor, sí que és veritat que tenim una gran preocupació pel conflicte al mar Roig i els seus efectes en les cadenes de subministrament. Espanya aposta pel sector establint una estratègia nacional alimentària perquè tots els actors involucrats en la cadena de valor ajudin i segueixi sent una indústria crucial i resilient.
“El PERTE aposta sobretot per la innovació, l'R+D+i, per augmentar la competitivitat en un moment de gran preocupació pel mar Roig i la cadena de subministrament”
Emma Montserrat: Una de les crítiques més escoltades al voltant dels fons europeus és que afavoreixen les grans corporacions i no tant les petites empreses. En la vostra experiència ha estat així? Com penseu que la pime pot optar als fons dins d'aquest PERTE?
Carmen Ovejero: Potser la part més visible ha estat la gran empresa, perquè el primer eix del PERTE —l'enfortiment industrial— cercava aquestes entitats tractores. També per l'elevat volum d'inversió que calia per aixecar aquests projectes transformadors. Però també ha servit perquè hi hagi arrossegament. No oblidem que han presentat expedients en diferents convocatòries 5.000 empreses petites i mitjanes que han aconseguit aquests fons i canalitzar-los bé en estratègies d'inversió en digitalització o en apostes per nous productes per tal de ser més competitives.
Hi ha convocatòries específiques fins i tot dins del PERTE agroalimentari que van adreçades a la pime, inclòs el Kit Digital. Com a especialistes i consultors de finançament tenim un recorregut des del 2020 i ajudem a traduir en projectes concrets aquestes noves convocatòries, una mica complexes tenint en compte allò al que estàvem acostumats en aquest sector.
“Cal fer un diagnòstic dels projectes que s'han desestimat i valorar si la inversió continua sent estratègica i es pot tornar a optar al PERTE”
Emma Montserrat: En aquesta línia, penses que les empreses que han vist rebutjats els seus projectes el 2023, o que no es van animar a presentar-s'hi, tenen oportunitats per a les noves convocatòries? Què els recomanaríeu des d'FI Group?
Carmen Ovejero: En el cas el cas de les empreses que s'hi han presentat i han vist desestimats els seus projectes, el primer és fer un bon diagnòstic: quina ha estat la causa per la qual el Ministeri no ha concedit aquest ajut. Pot ser per un motiu burocràtic, una manca de justificació o una causa de caràcter tècnic. Per tant, nosaltres plantegem estudiar què ha passat i veure si aquesta inversió continua sent estratègica per a l'empresa, quina fita d'execució té i on es localitzarà. A partir d'aquí fem un mapa de finançament.
D'altra banda, segueix l'opció d'acudir al PERTE agroalimentari, però cal veure quines alternatives té l'empresa, si és candidata individualment o de forma consorciada, o si és més favorable presentar-se a la infinitat d'ajuts que té el sector, als Next Generation o a la Política Agrària Comuna (PAC). Sempre s'assessorarà en funció d'aquestes condicions i, sobretot, de les intensitats màximes dels ajuts. Hi ha empreses que volen més la fórmula de préstec i d'altres a les quals els interessa la subvenció a fons perdut.
“El sector s'ha d'adaptar a noves necessitats de consum, al canvi climàtic i a noves plagues”
Emma Montserrat: Hem parlat del 2024. Potser sembla un horitzó llunyà, però què esperem amb els fons europeus per al 2025 i el 2026? L'agroalimentari continuarà sent un sector afavorit per l'arribada d'ajuts?
Carmen Ovejero: Sempre ho serà, perquè el sector agroalimentari és un sector industrial estratègic per al país. Tant per la seva aportació al PIB com pel factor social, per tant, sí que hi veurà destinats fons. En aquest sentit, el 2024 veurem un altre PERTE més flexible, amb tot l'aprenentatge que s'ha tingut durant tot el 2023 i eliminant una mica de la complexitat. De fet, penso que és rellevant que consultores com FI Group, que tenim un llarg recorregut, puguem assessorar i donar a conèixer les necessitats del sector i com capil·laritzar aquests fons perquè arribin a la pime i a la gran empresa.
Per al 2025 i el 2026 es continua apostant per la indústria. El 2024 el PERTE seguirà dirigit a la modernització, la sostenibilitat i la digitalització, però s'espera, per a les convocatòries següents, que es tingui en compte que el sector s'ha d'adaptar a noves necessitats de consum, al canvi climàtic i a noves plagues. Per a això és rellevant que consultores estratègiques com nosaltres, que coneixen bé el sector, ens puguem posicionar i donar visibilitat a les diferents administracions perquè articulin els nous ajuts orientats als reptes estratègics que tenen les empreses.
