El trienni verd dels fons europeus: tres PERTE per a la transició energètica.

Emma Montserrat: Daniel, començarem parlant del PERTE d'energies renovables, hidrogen verd i emmagatzematge, conegut com a ERHA. Ha estat un dels projectes que més ajuts ha repartit i segurament de manera més transversal. Quantes línies encara estan obertes i quines convocatòries s'esperen per al 2024?

Daniel Ramos: el cert és que el PERTE ERHA té una configuració diferent d'altres PERTE. Està format per un grup de convocatòries que es reparteixen en diferents fases de maduresa de la tecnologia: des d'R+D al desenvolupament tecnològic i la implantació dels projectes d'inversió. Durant els darrers anys s'han obert diferents convocatòries, algunes de molt reeixides, perquè s'han esgotat els fons i han tingut una gran acollida en el teixit industrial.

Actualment en tenim algunes del 2023 pendents de resolució, com la cadena de valor d'hidrogen renovable o els nous models de negoci de la transició energètica, d'altres que es mantenen obertes des de fa anys i estan dirigides a l'usuari final, com ara autoconsum o renovables tèrmiques, i després les que s'esperen per al 2024, més enfocades en inversió i desenvolupament de projectes importants.

Dins d'aquestes convocatòries esperem una de la qual fa molt temps que parlem, la de les grans Valls d'Hidrogen renovable. Una quantia important dels 1.600 milions d'euros de l'addenda van destinats a aquesta convocatòria. Intenta desenvolupar grans hubs de consum, producció i stakeholders generals en què l'hidrogen jugarà un paper determinant en la descarbonització de grans zones industrials, en el transport pesant i en l'Administració pública.

D'altra banda, tenim convocatòries destinades a tecnologies innovadores, com les convocatòries de nou model de negoci de transició energètica, en què s'intenta millorar les tecnologies que ja tenim implantades, o les d'emmagatzematge stand alone, en particular als nusos de transició justa (afectats pels tancaments de centrals tèrmiques o nuclears).

Emma Montserrat: el PERTE d'economia circular rep aquest any 600 milions addicionals i està molt focalitzat en la indústria del plàstic, tèxtil i béns d'equip per a energies renovables. Com se'n poden beneficiar les empreses d'aquests sectors? Quin és l'estat actual d'aquestes convocatòries?

Daniel Ramos: al PERTE d'economia circular ja vam tenir una primera convocatòria. Té la particularitat que està dividit en aquests tres sectors prioritaris, però també hi ha una línia més transversal, que ja es va executar i en la qual van poder entrar projectes de sectors no prioritaris. I ara esperem que s'obrin les noves convocatòries, després de les consultes públiques dels últims mesos.

Quins projectes pot finançar aquest PERTE d'economia circular? Hi ha diverses tipologies, però van molt alineats amb els objectius del Green Deal i de la descarbonització general de la indústria. Podrem entrar amb projectes d'ecodisseny, en una fase ja de més R+D, o substitució de matèries primeres més contaminants per d'altres que siguin més sostenibles, i fins i tot recuperades i reciclades, i projectes també de simbiosi industrial, en què es puguin utilitzar els residus d'una indústria, per exemple, com a matèries primeres d'una altra.

Sempre dins de les línies generals d'aquests projectes, intentarem col·laborar per fomentar la descarbonització de la indústria dins de l'economia circular. És un dels grans projectes a escala país, perquè, igual que l'ERHA, fomenta la independència energètica. També tenim una crisi de materials, i l'economia circular ens permet ser més independents en aquests materials crítics per a la transició energètica.

Emma Montserrat: parlant de descarbonització industrial, hi ha un PERTE específic per al sector manufacturer, en el qual la transició energètica és molt més costosa i complicada. Com es desenvoluparà el 2024?

Daniel Ramos: la primera convocatòria es va obrir el darrer 24 de gener. És una de les grans oportunitats i una de les que la indústria pesant esperava des de fa més temps. Poden ser projectes molt importants per a sectors com el ciment, l'acer, el paper, etc. que necessitin estalviar emissions equivalents a 3.000 tones de CO2. Això fa que siguin projectes de gran envergadura.

Aquesta primera línia del PERTE —i se n'espera una segona— està dotada amb 1.000 milions, 500 en subvenció a fons perdut i 500 en préstec. De moment és oberta i ja hi ha hagut una gran afluència de projectes. Té la particularitat que és de concurrència simple.

Aquestes indústries treballen en grans projectes amb grans inversions i objectius molt concrets en què altres ajuts anteriors es podien quedar una mica petits. Cada cop és més important aquesta descarbonització industrial i reduir la petjada de carboni. Per a les empreses aquesta estratègia incideix en el comerç d'emissions i en la informació que han de donar als seus stakeholders.

Emma Montserrat: quines són les claus per tenir èxit en les convocatòries d'aquests tres PERTE? Tenim tres anys d'experiència i la veritat és que a FI Group en moltes d'aquestes convocatòries heu tingut un 100% d'èxit.

Daniel Ramos: hi ha una cosa força obvia i és que sempre intentem anticipar-nos. Ens donarà més temps i els projectes tindran més possibilitats d'èxit. Les empreses també han de cercar projectes que siguin madurs. Cada cop és més important aquesta maduresa i s'avalua. Hi ha criteris d'avaluació específics que fan referència a la maduresa tecnològica, la maduresa del model financer del projecte i la maduresa del consorci que es pugui formar per desenvolupar-lo. Per exemple, a Pioners d'Hidrogen renovable ens demanen aquests memoràndums d'entesa per a la compravenda d'hidrogen i d'electricitat. Tot això necessita uns temps. I cal unir tots els factors per tenir un projecte guanyador.

Emma Montserrat: ens has explicat què passarà el 2024, però el desenvolupament de la majoria d'aquests projectes és molt complex i la seva execució s'estendrà al llarg dels propers tres anys. Quines oportunitats hi haurà a mitjà termini o aquesta és l'última gran oportunitat?

Daniel Ramos: és veritat que sempre juguem en els fons estructurals, en aquest cas els Next Generation, amb la regla de l'N+3. Si tenim una data de finalització de les convocatòries per al 2023, disposaríem de tres anys més per a l'execució dels fons. Aquí depèn de les diferents convocatòries: n'hi ha que permeten 12 mesos per a l'execució de projectes; d'altres, 24, o fins i tot 36 mesos. I hem de jugar amb els temps de resolució de les convocatòries.

Durant aquest temps, les empreses poden disposar d'altres eines de finançament. Tenim convocatòries que estan permanentment obertes, per exemple, o en què l'addenda ha permès que es desenvolupin més en el temps. S'ha dotat de més diners encara l'autoconsum i les renovables tèrmiques, però també és cert que tenim sense tocar els fons estructurals, com els FEDER o FEADER (fons europeus de desenvolupament rural). Abans eren les estructures habituals i amb els NextGen han quedat una mica apartades.

Esperem, en aquest sentit, noves convocatòries i eines. Per exemple, acaba d'arribar una publicació recent de la Comissió Europea que autoritzava a Espanya 1.100 milions d'euros per al desenvolupament de productes de la transició energètica, com ara la fabricació d'electrolitzadors, bombes de calor, pales d'aerogeneradors o panells fotovoltaics.