Utilitzem galetes pròpies i de tercers per a finalitats analítiques, estadístiques i per mostrar-te publicitat personalitzada sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Si vols més informació, pots obtenir-la fent clic a la nostra Política de galetes. Podeu acceptar totes les galetes prement 'Acceptar', podeu rebutjar totes les galetes prement 'Rebutjar', o podeu personalitzar la vostra elecció prement 'Gestionar'.
Estratègia i innovació
Estratègies per combatre la inflació a les empreses.
Ja no és una inflació transitòria. No podem influir perquè es moderi, però sí adaptar-la al nostre model de negoci i establir plans de contingència amb estratègies combinades, fins i tot mitjançant la creació d'una oficina de gestió de la inflació liderada pel CFO.
Mai no ens havíem enfrontat en la nostra carrera professional a un període inflacionari com l'actual. A Espanya, l'IPC supera ja els dos dígits. No es disparava així des de mitjan dècada dels 80. No només ens separen 40 anys d'aquella data, com ha passat també als Estats Units i a les economies del nostre entorn, sinó que l'Espanya d'aleshores no tenia res a veure amb l'actual. Regia la pesseta, molt feble enfront de divises com el dòlar, el ien o el marc alemany, i Espanya encara no havia entrat a la UE.
Les previsions per al final del 2022 apunten a una inflació a Espanya del 8,1%, com pronostiquen la UE i l'OCDE, o del 7,2%, segons el Banc d'Espanya. La bona notícia és que per al 2023 es moderarà: la UE la rebaixa fins al 3,4% i el Banc d'Espanya fins al 2,6%.
Què estan fent les empreses espanyoles davant aquest escenari? L'any passat, quan ens movíem amb un IPC del 6,5%, les empreses van optar per no apujar els preus i reduir els seus marges. Una estratègia temporal que el 2022 ha estat impossible de mantenir, en disparar-se encara més els costos empresarials, sobretot per les matèries primeres i l'energia.
Augmenten els preus de tot el que consumeixen les empreses, però si hi ha una cosa que s'ha convertit en un maldecap —molt relacionada amb aquesta inflació— és la crisi de la cadena de subministraments, la gestió de la qual és clau avui dia en qualsevol estratègia empresarial, tal com assenyalàvem a l'article L'èxit d'una bona combinació entre les finances i la cadena de subministrament.
La inflació ja és la preocupació principal de les empreses espanyoles
La inflació és la preocupació principal per al 77% dels empresaris espanyols, segons l'informe “Perspectives Espanya 2022” realitzat conjuntament per KPMG i la CEOE. Paradoxalment, també un 77% dels consultats, malgrat aquesta perspectiva macroeconòmica, preveuen incrementar la facturació i el 46% augmentar la plantilla. Els sectors empresarials més optimistes són els que també van resistir millor la pandèmia o se'n van recuperar més ràpidament: turisme, oci, indústria farmacèutica i sanitària, tecnologia i telecomunicacions.
L'enemic número u que plana sobre l'economia espanyola, segons els directius, és la inflació. La segueixen la crisi global, amb un 37%, i en tercer lloc l'augment d'impostos, amb el 36%. Aquesta és la opinió sobre l'economia, però quan es pregunta als empresaris per les preocupacions reals per als seus negocis, el resultat ens dona tres variables:
- La volatilitat dels preus de les matèries primeres..
- El risc de demanda.
- Els riscos reguladors.
Segons una altra enquesta recent de Gartner, el 74% dels CFO indiquen que la seva preocupació principal és la rendibilitat. És l'efecte més important de tots els derivats de la inflació. Per això han posat fil a l'agulla i, en alguns casos, han creat oficines integrades dedicades a combatre la inflació.
Gabinet de crisi antiinflacionari presidit pel CFO
La pandèmia va obligar les empreses a actuar amb agilitat i capgirar completament molts processos i protocols que consideràvem inamovibles. En el primer trimestre del 2020 es van constituir gabinets de crisi que van salvar les tradicionals sitges horitzontals a les organitzacions. Van demostrar la seva eficàcia.
McKinsey parla de crear també actualment a les empreses oficines de gestió de la inflació sota el lideratge del director financer. Es requereix una resposta interfuncional, disciplinada i àgil en la relació amb els proveïdors i clients, en la política de preus i en la reorganització de la companyia. Però, sobretot, que deixem de reaccionar davant els problemes i ens hi avancem.
Quins avantatges qualitatius té aquesta cèl·lula antiinflacionària, segons McKinsey?
- Millora el ritme i la qualitat en la presa de decisions.
- Permet a les empreses centrar-se en l'acció estratègica i menys a "apagar incendis".
Les claus per posar en marxa aquesta oficina
- Establir un mandat i un objectiu clars, i comunicar-los a tota l'organització.
- El CFO o un subordinat directe ha de ser la persona que coordini l'oficina.
- El gabinet estarà format per un equip de líders funcionals (McKinsey cita, per exemple, les àrees de Talent, Comercial, Subministraments, Operacions, Tecnologia i Finances) que tinguin predisposició a l'acció i que no tenen per què ser els directors.
- Igual que va passar durant la pandèmia, ser conscients que es prendran decisions en mig d'una gran incertesa i que es cometran errors.
- Dades, fets i un enfocament sistemàtic per fer un seguiment transparent de l'execució, diagnosticar els guanys i les pèrdues, i corregir el rumb.
Vuit mesures per contrarestar la inflació
Les empreses, amb el CFO al capdavant, estan obligades a combatre una inflació que, com hem vist, ja no és transitòria. La tecnologia i els models predictius, ben engreixats des de fa anys i que analitzen la inflació desencadenada ja l'any passat, poden ser el seu aliat principal. Mesures que van des d'apostar per la digitalització a gestionar de manera dinàmica els preus, analitzar la competència, vigilar la política salarial i diversificar els proveïdors. Ho resumim en vuit punts.
1. Diversificar i enfortir la cadena de subministrament
La consultora KPMG aconsella centrar l'estratègia empresarial a optimitzar la producció, minimitzar els impactes i millorar la qualitat del producte. La manera de portar-ho a terme és reduint les matèries primeres i el temps requerit en la producció. La gestió de la cadena de subministrament apareix en totes les anàlisis com el factor clau en aquesta lluita contra la inflació. El fòrum estatunidenc de CFO, patrocinat per Oracle, proposa a les empreses modelitzar escenaris hipotètics per provar diversos impactes potencials de la inflació:
- El preu es duplica per a certes matèries primeres.
- Les interrupcions de la cadena de subministrament causen retards en els ingressos del 25% o més i acumulacions d'inventari.
En aquesta crisi inflacionària hem vist com els models predictius mancaven de dades amb què nodrir-se, en xocar amb uns indicadors i unes situacions mai vistos. Tanmateix, el recorregut que porta la inflació des de fa un any ens permet ja entrenar l'algoritme.
Diversos analistes i consultores recomanen diversificar les cadenes de subministrament en la manera que es pugui, encara que generi un augment de costos a curt termini.
Vam aprendre de la pandèmia la importància d'enfortir i enriquir la cadena, fent-la més sostenible a llarg termini. De possibilitats, n'hi ha, com ara cercar alternatives nacionals o de més proximitat, emmagatzemar materials més sensibles a la inflació o diversificar els proveïdors. Sobre el recurs a l'emmagatzematge estratègic, una enquesta de JP Morgan assenyalava que el 65% de les mitjanes d'empreses el veien com la seva tàctica preferida.
2. Avançar en la digitalització per reduir costos
Retallar els costos és la primera mesura instintiva en un entorn hiperinflacionari com l'actual. Això no obstant, en cap cas, com indica Gartner, ha d'afectar els processos de digitalització en curs. Perquè les iniciatives digitals poden tenir un efecte positiu a llarg termini en els costos i, per tant, en els preus dels productes i serveis.
Com diu Alexander Bant, vicepresident de Gartner, és el que es denomina “deflació digital”: invertir en tecnologia per reduir de manera permanent el cost de fer negocis.
3. La col·laboració i l'anàlisi de la competència
Què està fent la meva competència amb els preus? A l'hora de pal·liar els efectes de la inflació, en una situació tan crítica com la que viuen novament les empreses, es fa estratègic veure si les mesures es poden prendre de forma individual o de forma associada o solidària, sense oblidar mai, com subratlla KPMG, la regulació sobre la competència. Tanmateix, això no impedeix avançar en la col·laboració, que en la crisi anterior es va veure com un nou paradigma empresarial i que és una de les bases dels fons Next Generation.
En general, les pimes no solen tenir capacitat d'influència sobre els preus, ja que no disposen de quotes de mercat dominants, per la qual cosa han de mirar amb molta atenció les dades sobre la demanda i l'estructura del mercat. Tal com assenyala el fòrum CFO, si la competència augmenta els preus, potser ha arribat el moment de fer el mateix, llevat que es disposi de marge per no apujar-los i guanyar així quota de mercat.
4. Una gestió dinàmica de preus que beneficiï la proposta de valor
La variació de preus en tota la cadena de valor és una cosa a la qual hauran d'acostumar-se les empreses a mitjà termini. Això afecta, segons KPMG, la proposta de valor i el model comercial amb una nova gestió dinàmica de preus. Durant mesos es van prendre decisions que van repercutir negativament en els marges i toca apujar els preus, però ara cal una reflexió estratègica sobre les mesures que acompanyaran aquesta pujada, des de la millora del servei a les promocions. Sense oblidar que es poden explorar noves vies davant un consumidor poc inclinat a comprar: la utilització o consum recurrent.
Tal com aconsellava recentment l'asseguradora Allianz, es tracta de millorar els marges diversificant la cartera de productes i serveis, i explorant segments de mercats en què els clients siguin menys sensibles als preus, amb propostes de més valor afegit i amb més marge, com ara els productes de marca blanca. Segons els experts, estem en un moment dolç per al low cost.
5. Reduir la cartera de productes o serveis
En línia amb el punt anterior, moltes empreses estan reorganitzant la seva cartera de productes i serveis en vista tant de la dificultat d'obtenir matèries primeres com de la reducció de la despesa del consumidor.
No hi ha espai als lineals dels supermercats per a tanta varietat com abans. Les companyies de gran consum, per exemple, se centren en productes bàsics d'alt marge que estan tenint més demanda.
6. Incloure els contractes amb clients i proveïdors en els mapes de risc
L'incompliment dels contractes per part de clients i proveïdors és una de les derivades dels escenaris inflacionaris. Les empreses han d'incorporar-lo als seus mapes de risc. Segons KPMG, això els permetrà anticipar-se i contractar productes financers que permetin cobrir aquestes eventualitats i els possibles litigis amb aquells que incompleixen les obligacions contractuals.
En paral·lel, les empreses poden reduir el risc mitjançant un recurs cada vegada més habitual als contractes de futurs, sobretot en matèries primeres, la qual cosa afavoreix la previsibilitat en els costos.
7. Compensacions no salarials i teletreball
A l'espera d'un gran pacte de rendes que puguin assolir els agents socials, els convenis que estableixen increments salarials lligats a l'IPC són un problema greu a les empreses. L'òptim és condicionar les actuacions als resultats de l'empresa.
Avui dia costa atreure talent per a determinats llocs de treball, com ara els vinculats amb la tecnologia, però enfront de l'atractiu del salari és aconsellable explorar altres vies de compensació no salarials i estimular el teletreball com a focus d'atracció i com a mecanisme per reduir costos.
8. Optimitzar el finançament davant les tensions de liquiditat
La pujada imminent de tipus d'interès pot ser el cop de gràcia per a empreses que arrosseguin problemes de finançament des de la pandèmia. KPMG recomana avaluar si cal refinançar el deute i recórrer a finançament addicional i valorar les cobertures enfront de la inestabilitat en els tipus d'interès.
La liquiditat en el mercat privat està fomentant les fusions, adquisicions i ampliacions de capital. Tant és així que el 34% de les empreses espanyoles, segons l'informe "Perspectives Espanya 2022", es plantegen en els propers 12 mesos aliances, joint ventures o algun tipus d'acord, el 29% compres o adquisicions, el 22% un refinançament del deute, un 16% desinversions i un 10% una fusió.
