L'èxit duna bona combinació entre les finances i la cadena de subministrament.

Durant la pandèmia la cadena de subministrament ha demostrat ser un dels punts febles de les empreses. Sobretot a la indústria i, en particular, en els àmbits tecnològic, sanitari i automotriu. Però, com hem vist recentment, la crisi afecta tots els sectors.

La recuperació vigorosa de la demanda al llarg del 2021 ha desestabilitzat els fluxos globals fins a asfixiar moltes indústries i economies. Un coll d'ampolla que no deixa de ser una nova versió d'aquell vell axioma que col·loquialment anomenem “morir d'èxit”.

La comunicació entre la Direcció Financera i la cadena de subministrament

Si mirem enrere, a aquell món prepandèmic on tot semblava funcionar com un rellotge de precisió, les cadenes de subministrament operaven d'una manera independent de la resta de l'organització i, en particular, de la Direcció Financera. El seu impacte financer era evident, però els seus responsables operaven amb visió de llarg termini i s'esforçaven de forma reeixida per reduir els costos en les operacions. El seu engranatge perfecte no augurava una crisi com la que estem vivint.

Mentre altres àrees es digitalitzaven i iniciaven un procés de transformació profund, la cadena de subministrament no apareixia en els plans. La pandèmia i la crisi global de subministraments ho han capgirat tot. I obliga els directors financers a posar el focus en aquest capítol amb una visió estratègica.

Com ens suggereix la tecnològica SAGE a l'hora d'analitzar aquesta relació finances-subministraments, el CFO s'ha de plantejar si té sis conceptes clars per valorar així la seva capacitat de lideratge i impuls d'una cadena de subministrament més àgil i resilient:

• Els KPI i els informes necessaris per gestionar i mesurar la cadena de subministrament.
• El paper de les finances en l'estratègia de la cadena de subministrament.
• La informació sobre el cost d'activitats i seu el suport de les decisions clau sobre la cadena.
• La possibilitat de comparar operacions per a diferents canals, productes, transaccions i instal·lacions.
• L'oferta de mercat de l'empresa i la seva proposta de valor per al client.
• L'oferta en línia de la companyia.

En un informe recent sobre aquesta matèria, la revista Forbes defensava que les finances col·laborin i es comuniquin amb els responsables de la cadena de subministrament des del principi, participant en el procés d'aprovació del proveïdor i fins i tot guiant els criteris de selecció del proveïdor.

El CFO, una vegada conegudes totes les dades, és possible que defensi reduir l'exposició a costos addicionals no planificats i estigui disposat a pagar un preu més alt per un producte nacional, renunciant a la deslocalització i recorrent a un proveïdor local. Una opció que des de la cadena de subministraments s'hauria descartat fa anys.

Perquè tradicionalment les finances, com recorda Cherene Powell, directora d'Estratègia d'Accenture, generalment es preocupen pel cost dels béns venuts, mentre que la cadena de subministrament s'encarrega d'obtenir coses, fabricar-les i lliurar-les als clients. Finances es limita a les variacions del pressupost, mentre que Subministraments intenta assegurar els materials i portar-los als punts de venda. Una divisió en sitges que ha quedat obsoleta.

Usar les noves tecnologies de manera comuna i unificar llenguatges

Les finances i la cadena de subministrament, com hem subratllat, habitualment parlen diferents llengües i operen en diferents línies de temps. Les seves plataformes tecnològiques i les fonts d'informació sovint són diferents. Per no parlar dels seus objectius i els KPI, com ens advertia SAGE.

Segons Accenture, el problema és la quantitat excessiva de temps que les empreses dediquen a conciliar la informació entre les dues funcions. A fer que els seus sistemes tradueixin i integrin aquestes dades i siguin intel·ligibles. La solució comença, segons la consultora, en el recurs al núvol i als nous sistemes de gestió i processament de dades que centralitza el departament de Finances. Gairebé tan important com el processament d'aquestes dades és la seva visualització perquè tota l'organització entengui i reaccioni amb rapidesa a les incidències i els sobrecostos en la cadena, des de vendes a màrqueting o recursos humans.

Els sistemes de gestió de la cadena de subministrament (SCM) moderns ofereixen una informació no només exhaustiva de tot el procés, amb el client al centre de mira, sinó també predictiva, gràcies a la intel·ligència artificial. Prediuen tant un comportament del consumidor com una possible fallada en una màquina o en el transport d'un proveïdor. Dades que permetran als departaments de Finances planificar millor, amb més precisió, i intervenir des d'una informació més completa per renegociar contractes i replantejar-se recórrer a proveïdors de proximitat, com està passant aquests mesos.

Els teòrics clàssics ens advertien que, si els Estats Units esternuden, el món es refreda. Avui dia, gràcies als sistemes predictius d'IA, qualsevol símptoma o lleugera picor abans de l'esternut és detectat en temps real abans que les conseqüències arribin a la nostra cadena. I els responsables dels subministraments ja saben que l'equip mèdic que l'atengui ha de ser multidisciplinari.

Les tres claus de la cooperació financera-operativa

1. Digitalització i predicció

En el món de la comunicació s'ha passat d'un model jeràrquic emissor-receptor a un sistema omnicanal en xarxa amb milers de milions de veus. El mateix ha passat amb la linealitat tradicional de la cadena de subministrament. Les xarxes de subministrament actuals són cada cop més sofisticades i globals. Com diu l'informe de Forbes, estem davant d'un ecosistema de múltiples capes amb nodes independents i socis logístics que actuen en xarxa.

Un escenari que només hauria estat i és possible gràcies a la digitalització, que travessa transversalment tots els processos i la transparència i el real-time en l'intercanvi d'informació. Aquestes dades són a disposició de tota l'organització i permeten prendre decisions també en temps real. El CFO, com a catalitzador del Big Data de l'empresa, és el responsable que aquesta informació flueixi i es converteixi en un llenguatge comprensible per a tots, generant la reacció adequada, des de vendes a operacions. Una incidència mínima a 15.000 quilòmetres de distància, com hem vist aquests mesos, té implicacions crítiques per a la resta del planeta.

I també a salvar aquest problema que McKinsey anomena el Sant Grial de la cadena de subministraments: la transparència multinivell. Les empreses solen estar ben informades i confien en els proveïdors directes, amb els quals han signat contractes al llarg dels anys. Els problemes se succeeixen amb els proveïdors de segon o tercer nivell. La tecnologia hi juga un paper crític, segons la consultora.

2. Nous models de subministrament: les microcadenes

Una expressió que ens retrotrau als anys 80 i 90, quan es van compactar els equips de música que teníem a casa nostra. Els riscos associats a les grans cadenes de subministrament ens condueixen a un escenari més complex, com dèiem, que requereix agilitat i proximitat per garantir la continuïtat del negoci.

Un model més flexible i descentralitzat, com sosté KPMG al seu informe sobre aquest nou fenomen. Els productes estàndard de baix valor continuaran produint-se en mercats deslocalitzats, però les peces no estàndard s'aproparan al mercat final. Permetrà adaptar-se a la customització que demanen els nous consumidors i aprofitaran la impressió 3D, una tecnologia industrial que va fer implosió durant la pandèmia i que ha arribat per quedar-se.

Algunes característiques d'aquest model, segons l'informe de KPMG “Microcadenes de subministrament”, i la seva afectació a l'àrea financera:

• Els contractes es faran a curt termini
• Es modularà la producció d'acord amb la demanda.
• Passem d'un model de costos fixos a un altre de costos variables.
• Les peces no estandarditzades s'acoblaran localment.
• Menor vulnerabilitat a variables duaneres, climàtiques, fiscals i salarials.

Siguin micro o macrocadenes de subministrament, hi ha un principi fonamental que és la garantia de subministrament. La clau és forjar associacions profundes amb els proveïdors adequats, com sosté l'anàlisi publicada recentment per Forbes. Ho hem vist al llarg dels primers mesos de la pandèmia: on no arribaven empreses i governs, ho feien empreses no sanitàries que feia anys que establien relacions de confiança amb proveïdors sobre el terreny.

3. Horitzontalitat i cogovernança

Avancem cap a un món d'aliances i cogovernança. És l'exemple que hem observat amb les vacunes, en què farmacèutiques competidores s'han associat per tirar endavant el remei contra la COVID-19. I a Espanya, molt recentment, amb les grans energètiques sumant forces per desenvolupar l'hidrogen verd o les elèctriques i automobilístiques unint-se per fabricar conjuntament bateries.

Els PERTE que canalitzaran bona part dels fons-europeus apunten a aquesta direcció: una indústria més robusta i horitzontal. La injecció financera busca greixar tota la cadena de valor de cada sector econòmic i fer a la Unió Europea més autònoma i menys depenent dels subministraments forans.

Es tracta de traçar estratègies comunes amb els proveïdors. Aquesta horitzontalitat permet incorporar innovació i talent a la cadena de subministrament. Segurament a curt termini comencem també a canviar el terme "proveïdor" i a reemplaçar-lo per "soci". El CFO estarà vigilant perquè els contractes incloguin un monitoratge d'aquests avenços, s'exigeixi als socis invertir en recerca i es dissenyi una estratègia win win en què tothom millori i creixi amb l'associació.

Futur, previsions i reptes davant de la crisi de subministraments actual

En el seu rànquing anual sobre les companyies amb les millors cadenes de subministrament, la consultora Gartner va triar el 2021 Johnson & Johnson. I no es tractava de lloar el descobriment, l'aprovació i la comercialització de la seva vacuna en temps rècord, sinó la seva capacitat d'innovar imprimint en 3D els respiradors que calien per respondre a la multiplicació exponencial de malalts amb pneumònia derivada de la COVID-19.

L'agilitat, la creació de microcadenes de proximitat i la resiliència gràcies a la digitalització es configuren com les claus del nou model de cadena de subministrament a l'era post-COVID. La contenció de la demanda durant el primer any de pandèmia ha donat pas a un escenari inèdit de recuperació que paradoxalment s'ha vist llastat pels problemes de subministrament.

La gestió de riscos tradicional, associada a problemàtiques relacionades amb les crisis geopolítiques, el tipus de canvi o les catàstrofes naturals, per exemple, hi afegeix ara una tempesta perfecta de males notícies que ens obliguen a revisar tot l'après en matèria de logística. A la zona euro, segons un informe del Banc d'Espanya, el 40% de les empreses manufactureres han patit problemes de subministrament que n'amenaçaven la producció. Un percentatge que, en el cas d'Alemanya, supera el 70%.

Parlem d'un efecte dòmino en què intervenen variables molt dispars. Per citar-ne només algunes:

• Encariment de les matèries primeres, particularment el gas.
• Col·lapse als ports i escassetat de contenidors (el 90% del comerç mundial es mou amb vaixell).
• Crisi del transport internacional i manca de conductors.
• Crisi geopolítica a Ucraïna i Rússia.
• Escassetat de semiconductors que, sobretot, ha afectat la indústria tecnològica i automotriu.

Segons una enquesta recent de KPMG, el 64% dels CEO a Espanya reconeixen que les seves cadenes de subministrament han estat tensionades en els últims 18 mesos. Mai no es va parlar tant de cadenes de subministraments a les direccions financeres com el 2021. El 2022 toca establir les bases d'un nou model de gestió de la cadena.