Les Valls de l'Hidrogen Verd: el poder d'una molècula regada amb els fons europeus.

La inversió prevista en hidrogen verd pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència assoleix els 1.550 milions d'euros. Algunes línies d'ajuda ja s'han obert i esgotat el 2023 i s'espera que es publiqui la gran convocatòria de les Valls de l'Hidrogen, la gran aposta espanyola per convertir el nostre país en un dels principals productors, consumidors i distribuïdors d'Europa.

A Tarragona ja fa anys que produeixen i consumeixen hidrogen gris, el que sí que emet CO2, de manera que és una de les zones que reuneix les condicions per a la transició cap a l'hidrogen verd. Així ho veu Isaac Justicia, director de l'oficina tècnica de la Vall de l'Hidrogen de Catalunya, una aliança de més de 280 entitats que convertiran el Port de Tarragona al cor del corredor de l'hidrogen que el 2030 connectarà amb l'H2Med paneuropeu.

Actualment el cost de producció de l'hidrogen verd no és competitiu respecte d'altres tecnologies. “Produir hidrogen verd és molt car. Aquest cost extra és molt elevat si no hi ha ajuts”, diu Isaac Justícia. Per això, als Estats Units s'han avançat i, gràcies a instruments com la Inflation Reduction Act, donen suport al preu de l'hidrogen perquè surti al mercat a menys de 4 euros/kilogram.

“En projectes aquí està en 13 o 14 euros el kilogram. Estem molt lluny del preu òptim. Ho fem perquè estem convençuts, no perquè sigui rendible”, va afegir l'expert.

Per a Daniel Ramos, de la consultora FI Group amb què treballa Bankinter, els ajuts europeus a l'hidrogen busquen contrarestar aquesta “guerra de posicionament” protagonitzada pels Estats Units i la Xina. Per això les convocatòries d'ajuts estan demanant “projectes molt aterrats”. No es tracta d'impulsar la producció perquè sí, sinó de garantir la fortalesa de la cadena de valor, que cobreixi des de la producció a la distribució i el consum, i permeti així abaratir-ne els costos.

Un dels avantatges de l'hidrogen verd respecte d'altres energies i tecnologies, a més de la possibilitat de transportar-lo i emmagatzemar-lo, és que es pot diversificar: piles de combustible per al transport, matèria primera per a l'agricultura o element de combustió per a indústries pesants amb grans necessitats calorífiques. A més, permet desenvolupar tota una indústria al seu voltant: béns d'equip, electrolitzadors, piles de combustible i R+D.

Finançament a mida i col·laboració publicoprivada

Un projecte de país d'aquesta envergadura mobilitzarà una injecció ingent d'ajuts directes, com ja s'ha visualitzat des del començament del 2023 amb les primeres convocatòries publicades, però la indústria demana assessoria i finançament per poder emprendre les inversions.

El president del Port de Tarragona, Saül Garreta, que va exercir d'amfitrió de la jornada, es va referir a la necessària col·laboració publicoprivada per abordar amb èxit la transició energètica: “Una administració garantista, que treballi pel bé comú i perquè ningú no es quedi enrere, i un empresariat privat que, per essència, és més innovador, eficient i productiu”, va subratllar.

Bankinter va optar fa dos anys per dotar els seus clients d'un servei d'assessorament sota el guiatge d'FI Group, reconeguda a Espanya i Brussel·les pels seus 20 anys gestionant fons europeus.

FI Group és present a 14 països i compta amb una plantilla de 1.800 especialistes. La seva missió, com va expressar Eduard Gallart, subdirector general adjunt i director territorial de Bankinter a Catalunya, “és capturar el valor dels fons europeus i aterrar-lo a les empreses espanyoles”.

“Hi havia una gran necessitat d'informació i assessorament. El primer que havíem de fer és acompanyar els clients, donar-los assessorament, entendre aquests fons i actuar com a banc, amb préstecs i bestretes”, va explicar Emma Montserrat, sotsdirectora general adjunta i responsable de Fons Europeus de Bankinter.

Dels més de 40 acords signats per Bankinter amb associacions empresarials de tots els sectors, n'hi ha 12 que tenen a veure amb l'hidrogen verd, entre ells el conveni subscrit amb l'Associació Espanyola de l'Hidrogen (AeH2). Les línies de finançament obertes per Bankinter per a aquests projectes sumen 800 milions d'euros.

Valls de l'Hidrogen: la nova orografia verda de l'energia a Espanya

L'hidrogen es pot produir a qualsevol punt d'Espanya, ja que no depèn de l'extracció o explotació de recursos fòssils, però és una tecnologia que requereix un ecosistema determinat on hi hagi aigua (matèria primera per extreure la molècula de l'hidrogen), fonts d'energia renovables (eòlica i fotovoltaica, principalment), una indústria amb un consum intensiu d'energia i una capacitat logística important. Per això s'ha creat la figura de la Vall de l'Hidrogen.

A Espanya s'estan constituint una dotzena de valls que es distribueixen per tota la geografia nacional: a més de la Vall de Catalunya, avancen les de la Corunya (Vall de Galícia), el Corredor Basc de l'Hidrogen, la de Castella i Lleó (amb seu a Sòria), el Corredor de l'Ebre, les valls d'Extremadura, Mallorca, Puertollano (Ciudad Real) i Cartagena, i les dues andaluses, una a Huelva i una altra al Camp de Gibraltar.

En totes elles hi ha un denominador comú: es dissenyen al voltant de potents infraestructures prèvies relacionades amb la indústria petroquímica. És aquest sector, en particular les refineries, el que tradicionalment més hidrogen (no renovable) havia consumit fins ara a Espanya: 500.000 tones l'any.

Els nous plans acceleren l'avenç de l'hidrogen verd a Espanya

El Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC), aprovat el 2020, traçava un full de ruta de l'hidrogen que preveia assolir els 4 GW d'electrolitzadors el 2030, amb una producció anual de 10 milions de tones d'hidrogen verd. Però el pla ha fet curt i s'ha hagut d'actualitzar el 2023. Aquest mes de setembre s'ha acabat la fase de consulta pública. La nova agenda gairebé triplica les previsions del 2020, en estimar una capacitat d'11 GW en acabar la dècada.

En el marc de repartiment dels fons europeus per a Espanya dissenyat al Pla de Recuperació, el PERTE de l'energia renovable i l'hidrogen renovable preveu específicament per a l'hidrogen verd una inversió total de 1.550 milions d'euros.

Les primeres línies d'ajuts directes s'han anat publicant el 2023, tant en la modalitat de Pioners com en la de Cadena de Valor. La primera convocatòria de Pioners, que ha gestionat l'IDAE (Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia), ha esgotat ràpidament els fons. S'hi van presentar projectes per 750 milions, cosa que demostra l'atenció que està generant aquest vector energètic, segons va revelar a la jornada Daniel Ramos, d'FI Group.

La xarxa de valls i corredors nacionals es complementa ara amb el corredor europeu H2Med, impulsat per Espanya, Portugal, França i Alemanya a la darreria del 2022. Aquest hidroducte estarà operatiu el 2030 i podrà transportar a Europa, des d'Espanya, 2 milions de tones anuals d'hidrogen renovable, la qual cosa representa el 10% del consum previst a la Unió per a aquesta data.

Un cas paradigmàtic i d'èxit de plasmació dels fons és el de Hydrogenizing BCN. Un projecte que neix el 2019 a Barcelona i que reuneix en una aliança publicoprivada els diferents actors de la cadena de valor de l'hidrogen: fabricació, distribució i consum, en aquest cas per part del transport públic metropolità i a través d'una futura xarxa d'estacions de servei (hidrogeneres). El seu promotor, Jeffrey Dost, present al fòrum, aixecarà una planta de 50 milions d'euros. I ja ha aconseguit ajuts directes dels Next Generation per valor de 12,8 milions. La molècula es multiplica.