Els fons NextGen tenen nom i cognoms: quatre casos d'èxit.

• El volum dels fons —180.000 milions d'euros concedits a Espanya— i la seva ambició transformadora implicaven una complexitat lògica i les convocatòries han viscut una corba d'aprenentatge. Mai no s'havia fet una cosa semblant a la Unió Europea. És el cas, per exemple, del PERTE del vehicle elèctric, que s'ha actualitzat en una segona fase: s'han corregit els errors previs i s'ha adaptat més bé a les necessitats de la indústria espanyola. “Cal trobar les fórmules per posar-ho més fàcil a les empreses en l'accés als fons”, va subratllar Emma Montserrat, “i conèixer més bé les realitats perquè les convocatòries no quedin desertes, perquè al final caldria retornar-los”.
• Què passarà el 2023? Segons els experts que van intervenir al fòrum, aquest any està sent decisiu per a l'aterratge dels ajuts, com ho va ser el 2022, en què més de 280.000 empreses es van veure beneficiades directament. S'han multiplicat les convocatòries, queda una llista molt llarga de línies pendents, amb molts fons per assignar, i només per als propers mesos s'esperen projectes de gran envergadura com ara els relacionats amb la descarbonització i les valls de l'hidrogen.

• Un dels efectes a llarg termini dels fons és que han obligat empreses competidores a crear aliances, a unir en projectes companyies de diferent mida i a posar a treballar en comú tota la cadena de valor en nombrosos sectors. En particular, a través d'un instrument tan innovador com els PERTE. Els consorcis s'han consolidat com una recepta que transcendirà el marc temporal dels NextGen, ja que connecta amb el nou model d'economia col·laborativa. “Aquesta fórmula dels consorcis ajuda a estendre els efectes de l'ajut a tot l'ecosistema”, va assenyalar Emma Montserrat.

Per què estan funcionant els consorcis?

• A l'Administració li agraden. Els veu com la fórmula ideal perquè les empreses cooperin. Implica empreses grans, mitjanes, petites i emergents, en col·laboració, a més, amb universitats i altres entitats de recerca. Són aliances transformadores que aporten un plus addicional en el procés de selecció per rebre els ajuts.
• Han fixat bé el model de governança. És crucial identificar rols i responsabilitats: des de qui es queda amb la propietat intel·lectual i industrial fins a qui explotarà els resultats i qui coordinarà el consorci. Tot s'analitza i es discuteix en un procés que, com assenyala FI Group, és molt enriquidor. En particular, “les reunions de seguiment, en què es veu com avança el projecte, com anem tots a l'una per tirar-lo endavant”, va recordar Gerard Brinquis, d'FI Group.
• Són un canvi cultural. Com hem vist, són projectes molt enriquidors. Per exemple, les grans empreses aprofiten la innovació que aporten les emergents i les petites es beneficien de tecnologies que, sense aquesta aliança, trigarien anys a assolir. Les empreses descobreixen en què són millors, com s'han de palanquejar o amb qui poden col·laborar. “Estem veient que les empreses estan disposades a cooperar i compartir. Fa cinc anys obrir-se en canal era més difícil en segons quines tecnologies”, va assenyalar Gerard Brinquis.
• Es té cura de les metodologies de seguiment. La vida del consorci es pot prolongar durant anys i la situació va canviant mes a mes durant tot el procés. Per això, els projectes s'han de sotmetre a una monitorització contínua. A la metodologia dels fons no li desentona que hi hagi canvis en el projecte mentre hi hagi plans de contingència i s'avaluïn els riscos, perquè n'hi ha i n'hi haurà.

Quatre empreses que ja van rebre els fons

El protagonisme al Port de Tarragona el van tenir quatre empreses de sectors diversos: tecnologia energètica, hidrogen verd, microprocessadors i agroalimentació. Ens vam plantejar també quatre de les preguntes més comunes que es formulen les empreses, tenint en compte l'experiència d'aquests anys amb els NextGen, i aquest és el testimoni de les companyies espanyoles a l'hora d'abordar l'arribada dels fons:

“Em van concedir la subvenció, però ha passat un any i no m'ingressen els fons. Com puc fer les inversions i complir els terminis?”

És una de les inquietuds principals de les empreses: la lentitud en la tramitació de les línies d'ajut i la incertesa davant el cobrament de les subvencions. És també el motiu que va portar Bankinter a associar-se amb FI Group i crear unes línies de finançament específiques per als fons NextGenerationEU.

I és el cas de L. Pernía. Aquesta empresa agroalimentària necessitava una instal·lació fotovoltaica que proveís d'energia el seu procés intensiu de deshidratació del bagàs i altres derivats de la indústria agroalimentària. Són prop de 300 tones diàries que es converteixen en pinso per a la ramaderia. El cost del projecte era de 8 milions. Van aconseguir una subvenció de 4 milions, però els diners, tot i que la planta ja està operativa, no han arribat encara a tresoreria.

“Vam fer el més difícil: aconseguir-ho. Però després el repte ha estat saber quan ens donen els diners. No ens han arribat i per a això hi ha Bankinter, que ens va ajudar a anticipar aquests fons”, va explicar al fòrum Alfonso Pérez Carballo, director general d'L. Pernía.

Gràcies a aquest alleujament financer, la companyia ha multiplicat per quatre la facturació i pot emprendre fins i tot la construcció d'una nova planta. “Els fons ens han permès un 2x1. Ens disposàvem a fer aquest projecte (de fotovoltaica) sí o sí, i amb els diners que ens han donat podem plantejar-nos muntar una altra fàbrica”, va anunciar el directiu.

“Tinc la idea i necessito fer la inversió, però el procés de sol·licitud, la memòria tècnica i el seguiment posterior em frenen. No tinc el múscul d'una gran.”

A Balantia, empresa d'eficiència energètica amb un perfil molt digital, ja sabien què era optar a finançament europeu des del 2018, en què van començar a treballar amb FI Group.

Perquè si hi ha una cosa clara en matèria de fons públics europeus és que mai no està de més anar al costat d'especialistes. Tan important és l'elecció de la inversió com la preparació de la memòria i el seguiment posterior, com va emfatitzar Gerard Brinquis a la sessió. No és anar a una finestreta i demanar una subvenció. És un procés que durarà anys.

Francisco Cordero, director d'Innovació i Transformació de Balantia, va exposar a Tarragona els projectes amb què han optat als NextGen i que estan relacionats amb l'aplicació de la IA al nou model energètic. Les seves solucions digitals es dirigeixen tant a particulars com a empreses.

Entre els fons a què han accedit destaquen 1,5 milions d'euros de les convocatòries Missions IA del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) amb càrrec als fons europeus. Els fons ja reguen el seu projecte IA4TES, desenvolupat per un consorci en què també hi ha centres de recerca i universitats, i el programa FLEXNER, en què participen també altres empreses de mida diferent que es complementen.

“La finalitat és dotar el sistema elèctric actual d'IA amb el nou paradigma de renovables, tant centralitzat com distribuït, amb un consumidor exigent. Investiguem en solucions basades en IA i després la seva aplicació a la generació, en xarxes i en consum”, va assenyalar el responsable d'innovació de Balantia.

“Els fons volen transformar el meu sector, però no tinc clar si hi haurà mercat i el client acompanyarà aquesta revolució”

Durant la jornada es va parlar molt de l'hidrogen verd. No en va el Port de Tarragona és el centre de la futura Vall de l'Hidrogen de Catalunya. A Barcelona, el consorci Hydrogenezing BCN preveu construir una planta de producció, emmagatzematge i distribució d'aquest nou vector energètic. La inversió és de 50 milions d'euros i la subvenció europea concedida és de 12,8 milions.

En aquest cas, els impulsors del projecte es van plantejar que només era viable si hi involucraven tota la cadena de valor. Des de la producció fins al consumidor final. La clau és comprovar si es donen les circumstàncies per a una transformació real cap a l'economia de l'hidrogen.

“És obvi que el consumidor final no es plantejarà una transformació de les seves flotes a elèctrics amb hidrogen si no hi ha una oferta garantida d'aquest tipus de productes. Però qui farà inversions milionàries, com la nostra primera planta, per 50 milions d'euros, si no hi ha garanties de consum?”, es va demanar el promotor, Jeffrey Dost.

Quan la planta estigui operativa, el 2026, el mercat estarà madur per subministrar aquest hidrogen. Per això el projecte, al costat de la gasista Redexis i empreses com Técnicas Reunidas, no ha estat sol, sinó que ha treballat en col·laboració amb el sistema metropolità de transport i el Port de Barcelona i amb les diferents administracions implicades. En total, una vintena de membres d'un consorci en què hi ha firmes dels Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Dinamarca i Alemanya.

“Fer microxips a Espanya? Fabricar bateries? Es trigaran dècades, cap país no pot competir partint de zero davant dels gegants asiàtics”

Els PERTE del vehicle elèctric, l'energia renovable o els microxips alimenten el somni europeu d'una independència industrial i energètica. L'ambició se centra en les tecnologies més avantguardistes: intel·ligència artificial, semiconductors i bateries per abastir tota la indústria i en particular els nous models de mobilitat i autoconsum energètic. Estem preparats a Espanya per fer aquest salt?

Marc Fernández, gerent d'Openchip, podia haver pensat que era inviable muntar una “foundry” (fàbrica de microxips) a Espanya com les que operen a Taiwan, Corea o la Xina, i que requeriria 20.000 milions d'euros. I ho va pensar. Per això la seva proposta, que va néixer el 2020, es remet a una tecnologia molt concreta: “Competir centrant-nos en una part del xip: les funcions d'acceleració. Els acceleradors es fan servir cada vegada més en la IA, que exigeix velocitats de resposta cada vegada més grans”, va explicar a la jornada del Port de Tarragona.

Per a això, Openchip va buscar com a companys de viatge l'empresa d'enginyeria i programari GTD i l'entitat pública Barcelona Supercomputer Center (BSC). Aquests socis, així com la UE, que va aprovar el projecte barceloní juntament amb propostes de 14 països dins de la política d'incentius al xip europeu, saben que és un pla a llarg termini.

“El nostre projecte és a 10 anys. Fabricarem els primers quatre xips en aquests 10 anys. Dirigits, en la primera part, al high performing computing, a les necessitats extremes de computació”. El seu primer client serà la supercomputadora de BSC, que necessita aquest tipus de microprocessadors. Tot això costarà 500 milions d'euros. I els NextGen hi aporten 138.

El projecte paneuropeu va activar la participació de 56 empreses i va injectar 8.100 milions d'euros. Aquesta inversió, a Espanya, es canalitza a través d'instruments com el PERTE xip. “Si tens un somni, has de lluitar per fer-lo realitat. El nostre somni era aconseguir un xip d'altíssimes prestacions i no és gens fàcil, però tenim la sort de comptar amb socis que sí que creuen en el projecte. Pot quedar per a generacions futures”, va augurar Marc Fernández.