L'any 2023 serà un any clau per a l'arribada dels fons europeus a les empreses espanyoles. Les convocatòries se succeeixen a un ritme accelerat i no hi ha temps per perdre. Bankinter i La Vanguardia van organitzar en col·laboració amb FI Group, la Vall de l'Hidrogen de Catalunya, el Port de Tarragona i Apport una jornada al Port de Tarragona, epicentre de la Vall de l'Hidrogen de Catalunya, perquè el teixit industrial escoltés els testimonis d'empresaris que ja van aconseguir la subvenció en projectes d'energies renovables.

“Els fons no arriben”. És difícil combatre una idea que s'ha instal·lat al cap de molts empresaris, cansats d'esperar les convocatòries o de sentir-se impotents davant la dificultat de concórrer als ajuts. El fòrum va tenir l'efecte de conjurar aquests temors en reunir no només experts i institucions sinó, sobretot, empreses que sí que han arribat a la meta.

“L'any 2022 va tancar amb més de 22.000 milions d'euros assignats a Espanya i 4.600 a les comunitats autònomes. Això suposa per al teixit empresarial 13.000 milions d'euros per a 280.000 empreses beneficiàries de fons. Organismes públics i centres tecnològics n'han rebut més de 2.100, i les entitats locals més de 6.000”, va explicar Gerard Brinquis, Strategy & Grants Director de NextGen a FI Group.

“Hi ha oportunitats avui dia? La resposta és rotundament sí. Perquè els propers mesos, vist el dinamisme del primer semestre, continuarà creixent. Quina és la gran oportunitat? La descarbonització, que arribarà probablement a l'octubre.”

Gerard Brinquis, Strategy & Grants Director de NextGen a FI Group
| "> El 2023, clau per a l'arribada dels fons NGEU a les empreses espanyoles | CFO Forum Saltar a la zona de continguts
Experts i coneixement

Els fons europeus arriben a Espanya: 280.000 empreses beneficiades en un sol any.

Puc ser la següent?
Empresas beneficiadas fondos europeos ngeu
Categoria
Experts i coneixement
Tipus de contingut
Actualitat
Escrit per
Redacció
Temps de lectura
10 minuts
Publicat
22 Set. 2023
L'any 2023 serà un any clau per a l'arribada dels fons europeus a les empreses espanyoles. Les convocatòries se succeeixen a un ritme accelerat i no hi ha temps per perdre. Bankinter i La Vanguardia van organitzar en col·laboració amb FI Group, la Vall de l'Hidrogen de Catalunya, el Port de Tarragona i Apport una jornada al Port de Tarragona, epicentre de la Vall de l'Hidrogen de Catalunya, perquè el teixit industrial escoltés els testimonis d'empresaris que ja van aconseguir la subvenció en projectes d'energies renovables.

“Els fons no arriben”. És difícil combatre una idea que s'ha instal·lat al cap de molts empresaris, cansats d'esperar les convocatòries o de sentir-se impotents davant la dificultat de concórrer als ajuts. El fòrum va tenir l'efecte de conjurar aquests temors en reunir no només experts i institucions sinó, sobretot, empreses que sí que han arribat a la meta.

“L'any 2022 va tancar amb més de 22.000 milions d'euros assignats a Espanya i 4.600 a les comunitats autònomes. Això suposa per al teixit empresarial 13.000 milions d'euros per a 280.000 empreses beneficiàries de fons. Organismes públics i centres tecnològics n'han rebut més de 2.100, i les entitats locals més de 6.000”, va explicar Gerard Brinquis, Strategy & Grants Director de NextGen a FI Group.

“Hi ha oportunitats avui dia? La resposta és rotundament sí. Perquè els propers mesos, vist el dinamisme del primer semestre, continuarà creixent. Quina és la gran oportunitat? La descarbonització, que arribarà probablement a l'octubre.”

Gerard Brinquis, Strategy & Grants Director de NextGen a FI Group
El primer semestre del 2023 ha estat frenètic

Segons els experts d'FI Group, la consultora especialitzada en fons europeus que col·labora amb Bankinter perquè els clients del banc accedeixin als ajuts, el primer semestre del 2023 ha estat frenètic, amb convocatòries diferents com els PERTE d'economia circular, agroalimentari i naval, i línies de tecnologies molt concretes com ara 5G, 4.0 o eficiència energètica.

Al juliol s'ha vist una dinamització amb el PERTE xip i les convocatòries d'eficiència energètica o per a la indústria manufacturera. I aviat arribaran programes energètics i d'emmagatzematge, valls d'hidrogen, digitalització, automoció o turisme d'última milla.

“Demostrarem que els fons europeus sí que estan arribant. I descobrirem les claus que fan possible que això sigui així”, va dir en obrir la jornada Emma Montserrat, responsable de Fons Europeus de Bankinter. Els experts d'FI Group i empresaris de diferents sectors industrials van anar al Port de Tarragona per explicar com han aconseguit les subvencions.

“Parlem d'una xifra global de 180.000 milions. És una oportunitat que mai no hem tingut a Espanya d'aquesta magnitud i és feina de tots saber aprofitar-la al màxim. Animaria tot el teixit empresarial perquè no es desanimi, encara que sigui difícil, costós o es faci més llarg del que ens hauria agradat a tots.”

Emma Montserrat, responsable de Fons Europeus de Bankinter

“Un procés en què s'uneix la complexitat d'identificar la convocatòria, preparar el projecte i que al final te l'atorguin. Però aquí no s'acaba la història. Potser necessites presentar una garantia, que t'anticipin la subvenció o que el projecte requereixi una part de finançament addicional, i és aquí on entra Bankinter”, va explicar Emma Montserrat.

Quatre idees clau perquè un projecte acabi obtenint els fons Next Generation

Quatre idees clau perquè un projecte acabi obtenint els fons Next Generation

Daniel Ramos i Gerard Brinquis, d'FI Group, que han estat darrere d'innombrables projectes finançats amb fons europeus, van oferir les claus per arribar a la meta.

  • Reflexió estratègica. L'empresa ha de veure quins plans estratègics té a sobre de la taula. No val inventar-se projectes per captar fons, ha d'estar al full de ruta de l'empresa. La subvenció ens ajudarà a accelerar-los, a aconseguir més finançament, però el que és important a l'hora de justificar les sol·licituds és que responen a un pla. Acudir-hi només per captar el màxim de diners possible pot ser un error.
  • Els millors aliats. Ningú no dubta de la complexitat de les convocatòries. És un llarg viatge. Per això és important no anar-hi sol: cercar els millors aliats per gestionar la tramitació dels fons i rebre acompanyament financer; estructurar els avals, anticipar el cobrament dels ajuts i obtenir finançament per a allò no subvencionable. Aquests socis poden ajudar a valorar si el projecte compleix el que veritablement exigeix el plec, perquè, com va dir Emma Montserrat, “poden ser projectes magnífics però que no s'ajusten a allò que demana la convocatòria”.
  • Anticipació i planificació. L'èxit depèn de la preparació. Les convocatòries s'obren amb terminis de presentació que de vegades són de 7 o 15 dies. Cal anticipar-se i preveure calendaris amb les consultores especialitzades al llarg de diversos mesos. I, quan es presenten les sol·licituds, és imprescindible avançar riscos i elaborar plans de contingència perquè són projectes vius i a llarg termini, i experimenten canvis ja en les primeres fases.
  • Formar consorcis. L'Administració entén que és la fórmula ideal perquè grans, mitjanes i petites empreses cooperin, fins i tot empreses emergents, així com entitats públiques de recerca. Són projectes molt enriquidors que creen valor a tot l'ecosistema i trenquen amb inèrcies empresarials que resten competitivitat.

Els quatre casos d'èxit dels fons Next Generation

Hydrogenizing BCN: Barcelona es mourà amb hidrogen

Algun dia el transport pesant i els cotxes es mouran amb hidrogen verd? És el propòsit d'Hydrogenizing BCN a l'àrea metropolitana de Barcelona. És un projecte real, tangible, per crear una economia de l'hidrogen que abasta tota la cadena de valor: des d'una planta de fabricació a una xarxa de càrrega per a l'usuari final. El seu objectiu està definit: substituir el dièsel per un hidrogen a preu competitiu.

“És obvi que el consumidor final no es plantejarà una transformació de les seves flotes a elèctrics amb hidrogen si no hi ha oferta garantida d'aquest tipus de productes. Però qui farà inversions milionàries, com la nostra primera planta, per 50 milions d'euros, si no hi ha garanties de consum? Aquest cercle es comença a tancar amb tots els actors involucrats”, va explicar Jeffrey Dost, promotor d'H2 BCN.

Pressupost: 50 milions d'euros. Fons europeus: 12,8 milions.

L. Pernia: una pime amb la planta solar més eficient d'Europa

A L. Pernia facturaven 1,5 milions d'euros l'any. Aquest 2023 el tancaran amb 6 milions. La culpa la té un nou sistema de generació d'energia que ha abaratit i accelerat els processos industrials. Són experts a reutilitzar els subproductes generats per la indústria alimentària, com el bagàs de cervesa, per a la ramaderia. Unes restes l'alta humitat de les quals, del 80%, requereix un procés d'assecament ràpid i costós per evitar-ne la fermentació. La solució la van trobar en un sistema fotovoltaic capaç de generar energia solar i tèrmica a gran escala.

“Vam fer el més difícil: aconseguir-ho. Però després el repte ha estat que ens donessin els diners de la subvenció. No ens ha arribat i per a això hi ha Bankinter, que ens va ajudar a anticipar aquests fons”, va subratllar al fòrum Alfonso Pérez Carballo, director general d'L. Pernia.

Pressupost de la planta: 8 milions. Subvenció directa europea: 4 milions.

Openchip: xips per a la intel·ligència artificial

Fabricar xips amb una capacitat d'acceleració formidable per aplicar-ho a la intel·ligència artificial? A Openchip sabien que ho demana el mercat i van trobar dos socis caiguts del cel: la supercomputadora del Barcelona Supercomputer Center (BSC) i l'empresa de programari també barcelonina GTD, molt orientada al sector aeroespacial.

Així ho va resumir el seu gerent, Marc Fernández: “Unir col·laboració privada, GTD, i un soci públic, la BSC, ajuda moltíssim: l'Administració està veient un projecte de país. Això ens va obligar a recórrer a la UE, formant un grup d'interès comú amb 54 empreses més a Europa”.

“Si tens un somni, has de lluitar per fer-lo realitat. El nostre somni era aconseguir un xip d'altíssimes prestacions i no és gens fàcil, però tenim la sort de comptar amb socis que sí que creuen en el projecte. Pot quedar per a generacions futures.”

Marc Fernández, gerent d'Openchip

Pressupost (R+D i preindustrialització): 500 milions d'euros. Fons europeus: 138 milions.

Balantia: la IA aplicada a una nova xarxa elèctrica amb múltiples fonts d'energia

Manegen diàriament mil milions de dades. El seu focus és el consum d'energia de particulars i empreses. Fer servir el Big Data per ajudar-los en la descarbonització des del disseny dels projectes fins a l'execució i el seguiment. Per a això, i amb ajuda dels Next Generation, traslladaran la intel·ligència artificial al sistema elèctric espanyol. Ordenar amb la IA la multiplicitat de fonts d'energia que s'han afegit a la xarxa, com ara l'autoconsum solar o l'eòlica.

“La finalitat és dotar el sistema elèctric actual d'IA amb el nou paradigma de renovables tant centralitzat com distribuït, amb un consumidor exigent. Investiguem solucions basades en IA i després la seva aplicació a la generació, en xarxes i en consum”, va explicar Francisco Cordero, director d'innovació de Balantia, amb seu a Palma de Mallorca i Madrid.

Fa anys que treballen amb FI Group i obtenen ajuts europeus per als seus projectes. L'últim, dues línies dels Next Generation per 1,5 milions d'euros.

Hidrogen verd: l'aigua que beu d'altres energies

L'hidrogen s'extreu de l'aigua. Però per separar-lo de l'oxigen cal injectar energia que produeixi un fenomen anomenat electròlisi. És a dir, més que una font d'energia és un producte derivat de l'energia. Amb un cost en CO2 elevat si aquesta energia procedeix, per exemple, de combustibles fòssils. L'hidrogen verd és aquell que es produeix només a partir d'energies renovables, com l'eòlica o la fotovoltaica.

Avui dia no hi ha un cicle econòmic a gran escala al voltant de l'hidrogen. No és viable econòmicament. Cal produir-lo en plantes, emmagatzemar-lo, distribuir-lo i consumir-lo. Per això es treballa en ecosistemes que abastin tota la cadena de valor. I per això s'estan constituint les anomenades “Valls de l'Hidrogen”. Com la que es dissenya a Catalunya al voltant de Tarragona. Espanya aspira a ser un dels pols de generació d'hidrogen d'Europa.

Hidrogen verd: l'aigua que beu d'altres energies

“No és una font d'energia, sinó un vector energètic. El que té de positiu l'hidrogen verd és que es pot diversificar. Es pot fer servir en piles de combustible, per a la mobilitat, o utilitzar-se en combustió, a més temperatura que el metà mateix, però sense emissió de CO2. Per a indústries amb grans necessitats calorífiques els dones una solució.”

Isaac Justicia, director tècnic de la Vall d'Hidrogen de Catalunya

“És una qüestió estratègica d'independència energètica. Actualment depenem de tercers països, en petroli, urani o gas. Ara tenim una possibilitat de deixar de dependre de tercers”, va explicar Daniel Ramos, d'FI Group. L'any passat es va dotar una primera línia de 150 milions d'euros Next Generation i es va cobrir totalment. De fet, es van presentar projectes per valor de 750 milions. Hi ha interès.

“Aquests ajuts estan demanant projectes molt aterrats. Projectes que puguin assegurar un cost de producció d'hidrogen de menys de 6 euros/quilo”, va detallar Daniel Ramos, enfront dels EUA, que amb la Inflation Reduction Act ha aconseguit produir-lo a 3 o 4 euros per quilo. Els propers mesos s'espera la gran convocatòria de Valls d'Hidrogen, a la qual concorren projectes com el de Tarragona, que agrupa més de 280 entitats.

Isaac Justícia, director de l'oficina tècnica de la Vall de l'Hidrogen de Catalunya, considera l'hidrogen estratègic per a la indústria, l'agricultura i el transport. La clau és aconseguir que el preu sigui competitiu i pugui anar substituint com a tecnologia altres fonts d'energia fòssils. Ho veurem aquesta dècada? Aquest és el pla.