El PERTE de l'economia circular: per què interessa a la teva empresa

Els quatre tipus de projectes que preveu aquesta línia transversal.

• Reducció del consum de matèries primeres verges. Impulsa l'ús de subproductes i materials procedents de residus del mateix centre productiu o d'altres centres. Preveu la remanufactura d'altres productes. Al projecte cal especificar el percentatge de substitució de matèria primera verge per matèria primera secundària.
• Ecodisseny. En aquest concepte parlem de l'augment de la vida útil dels productes, però també de l'increment de la reparabilitat i de l'aposta per productes reutilitzables. També inclou aquest apartat la millora de la reciclabilitat i la substitució de substàncies perilloses. El PERTE també promou el canvi de model de consum gràcies a la digitalització.
• Gestió de residus. És un dels tipus de projectes més ambiciosos, ja que mira d'incrementar les infraestructures de tractament de residus en el procés productiu. Se n'exclouen els sistemes de tractament que derivin en generació de combustibles, ja que aquesta tecnologia no es considera economia circular.
• Digitalizació. Entesa pel seu impacte en la traçabilitat dels productes i la gestió de residus. Inclou, per exemple, facilitar els serveis de retorn i ús de la tecnologia 3D per imprimir una peça que no es comercialitza per poder reparar un producte.

I els criteris d'avaluació?

Es puntuaran els diferents indicadors amb fins a 100 punts. El càlcul d'FI Group és que si no s'assoleixen els 60 punts, els projectes seran difícilment subvencionables. Dependrà també de la mida de l'empresa, del seu impacte ambiental o del fet que, per exemple, pertanyi a algun dels subsectors prioritaris: indústries manufactureres i plantes de tractament.

També, com en tots els projectes finançats pels fons europeus, caldrà seguir criteris socials i d'igualtat.

Línies sectorials: pendents de publicació.

Aquesta línia, dotada amb 300 milions d'euros, es posarà en marxa al llarg del 2022 a través de 17 instruments específics. Busca reforçar el nou model en tres sectors clau: moda i tèxtil, indústria del plàstic i indústria de béns d'equip per a energies renovables (gestió de residus com ara aerogeneradors, bateries i panells solars).

Es canalitzarà a través de 17 instruments que s'aniran convocant al llarg dels propers mesos, una vegada es coneguin les bases reguladores. Encara no podem avançar els requisits, els beneficiaris ni els percentatges de subvenció, encara que és previsible que se subvencionin equipaments i instal·lacions i també que hi hagi algun tipus d'ajut per a R+D+I.

Textil y moda: de la fast fashion a la smart fashion.

El objetivo es mejorar la circularidad y sostenibilidad del sector. ¿Qué acciones promueve el PERTE en las empresas?

• Incorporar materias primas con bajo impacto ambiental, por llevar menos químicos o ser más orgánicos (por ejemplo, algodón, cáñamo, lana, reciclados y fibras artificiales). Con prendas con mayor vida útil y que generen menos residuos como los microplásticos.
• Invertir en infraestructuras y tecnologías de reutilización y reciclaje. Se busca favorecer la moda como un servicio más que como un producto: por ejemplo, con la ropa de alquiler y la reparación y reutilización de prendas. E impulsar los servicios de recogida separada de los residuos textiles y el calzado.
• Mejorar la trazabilidad de productos y materiales. Aquí es clave la digitalización.

Con estas inversiones, el PERTE trata de ayudar al sector a incorporar materias primas más sostenibles, modernizarse tecnológicamente, consumir menos agua y favorecer la reutilización y el reciclaje de prendas y materiales. También avanzar en la trazabilidad: para que el consumidor conozca el recorrido de la prenda desde que se diseña, se crea y se produce hasta que la compra en la tienda.

La sostenibilidad es algo que demanda el consumidor (que en España genera 23 kilos de residuo textil al año) pero también viene exigida por una regulación cada vez más intensa que amenaza la competitividad de la industria si no es capaz de transformarse. El PERTE habla de superar el modelo de “fast fashion” por otro de “smart fashion”.

Se trata de un sector que representa el 4,1% del empleo y el 2,4% del PIB, con una gran fortaleza exportadora. Abarca toda la cadena de valor y es multisectorial, pues incluye la ropa, el calzado, el textil del hogar y sanitario y hasta el de la automoción. Según el PARTE, eso permitirá aprovechar sinergias y presentar proyectos en consorcio donde estén presentes desde proveedores a diseñadores, distribuidores, fabricantes y centros tecnológicos.

Sector del plàstic: objectiu abocadors buits.

La conscienciació social sobre la necessitat de reduir els plàstics, en concret en sectors com l'alimentari i el sanitari —pel recurs intensiu al plàstic d'un sol ús durant la pandèmia— creix amb més intensitat encara que la regulació. La indústria ha de respondre a aquest repte i per això el PERTE posa el focus en mesures com ara:

• Fomentar l'ecodisseny. Amb material reciclat i reciclable i participació més gran de fonts no fòssils.
• Promoure l'impuls d'envasos reutilitzables i que hi participin també pimes i micropimes.
• Potenciar el reciclatge mecànic i químic.
• Millorar la conscienciació de tota la societat.

El plàstic, segons la memòria del PERTE, és el tercer producte més consumit al món, després del formigó i l'acer. Es produeixen cada any gairebé 400 milions de tones. D'aquestes, 4,2 milions de tones corresponen a Espanya, majoritàriament en el sector de l'envasat, seguit de la construcció i l'automoció. Cada any es recullen 2,6 milions de tones, però només el 43% es recicla i el 36% acaba directament a l'abocador. L'objectiu és zero plàstics a l'abocador.

Es tracta d'un sector format per més de 4.000 empreses, el 98% pimes, que contribueixen amb un 1,8% al PIB i donen feina a més de 100.000 persones.

Els residus de les renovables: bateries, panells i aerogeneradors.

Un sector en alça com el de les renovables ha de començar a pensar com tracta els residus que genera. El PERTE pretén que Espanya sigui un país de referència en el reciclatge de pales d'aerogeneradors i de plaques solars, però també de bateries. El pla preveu que aquesta dècada creixin exponencialment les plantes de tractament d'aquests residus.

• Eòlica. Toca renovar la infraestructura instal·lada fa 20 anys. Parlem del final de la vida útil del 12% dels 1.203 parcs eòlics, amb 20.940 aerogeneradors i 62.820 pales instal·lades. El 2025 aquest percentatge augmentarà al 36%. Això suposarà, segons alguns càlculs, generar entre 70.000 i 105.000 tones anuals de residus, des de metalls fins a escumes, fustes, resines, fibra de carboni i fibra de vidre.
• Fotovoltaica. Els panells solars de darrera generació són molt més eficients: fan servir menys material per produir més energia. Es preveu l'aparició d'una nova indústria no només per reciclar-los sinó per reparar-los i fins i tot vendre'ls de segona mà. El PERTE espera una generació anual de 10.000 tones de residus entre el 2022 i el 2027. I el 2028 se superaran les 22.000 tones.
• Bateries. Als fons europeus l'emmagatzematge d'energia apareix com una de les mesures estrella. A Espanya produïm cada any gairebé 13.000 tones de piles i acumuladors portàtils, 127.000 tones de bateries d'automoció i 41.000 tones de bateries industrials. Però només se'n recullen 134.000 tones. Amb un problema que el PERTE vol resoldre: no tenim infraestructura de tractament de les bateries de liti i les hem d'enviar a Alemanya, França i Bèlgica.

Els projectes que finançarà el PERTE tenen fonamentalment tres objectius:

• Impulsar els aerogeneradors i panells fotovoltaics de nova generació.
• Desenvolupar instal·lacions per a la reutilització i el reciclatge.
• Crear plantes de recuperació de materials valuosos com ara liti o ió liti.

L'Estratègia Espanyola d'Economia Circular.

El PERTE s'emmarca en la legislació europea d'impuls a la sostenibilitat i l'economia circular. En línia amb el que estableix la UE, Espanya va aprovar el 2020 l'Estratègia Espanyola d'Economia Circular 2030 que inspira aquest PERTE. Aquests són els seus objectius:

• Reduir l'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle per sota dels 10 milions de tones de CO2 equivalent.
• Reduir en un 30% el consum nacional de materials en relació amb el PIB, prenent com a any de referència el 2010.
• Reduir la generació de residus en un 15% respecte del 2010.
• Millorar un 10% l'eficiència en l'ús de l'aigua.
• Incrementar la reutilització i preparació per a la reutilització fins a arribar al 10% dels residus municipals generats.
• Reduir la generació de residus d'aliments en tota la cadena alimentària: un 50% en llars i consum minorista i un 20% en les cadenes de producció i subministrament a partir del 2020.

És una estratègia relacionada amb el canvi climàtic, però amb el focus posat en el greu problema poblacional que viurà el planeta el 2050. Segons l'ONU, serem 9.100 milions de persones a mitjan segle, concentrades sobretot a Àsia, Àfrica, Llatinoamèrica i el Carib.

Més de dues terceres parts d'aquesta població viurà a zones urbanes el 2050, amb l'increment exponencial de la contaminació i la gestió difícil dels residus que això suposa. Caldrien gairebé tres planetes Terra per proporcionar els recursos naturals necessaris per a aquests 9.100 milions d'éssers humans. És la base que sustenta aquest nou model circular.

En el cas d'Espanya, la petjada ecològica que genera cada habitant per any és de 4,04 hectàrees globals. Com que la biocapacitat per habitant és de 1,37 hectàrees, l'anomenat “dèficit ecològic” de cada espanyol és de 2,67 hectàrees. Una bretxa que es corregirà els propers anys si reduïm els residus i apostem per la reutilització.

L'Estratègia d'Economia Circular preveu la realització de plans triennals que engeguin les accions. Actualment està en vigor el I Pla d'Acció d'Economia Circular (2021-2023). Es va aprovar el 25 de maig del 2021 amb una dotació de 1.529 milions d'euros. I ara es complementa amb el PERTE de l'economia circular.

Els vuit PERTE que ja estan en marxa. I arriben nous plans.

Aquest PERTE de l'economia circular comparteix sinèrgies amb altres ja presentats com el d'energies renovables, hidrogen renovable i emmagatzematge, l'agroalimentari i el del vehicle elèctric i connectat. Tots inclouen ajuts relacionats també amb la reducció d'emissions i residus.

El Govern ha aprovat fins ara set PERTE addicionals, a més del d'economia circular, que canalitzaran bona part dels fons Next Generation, i s'han anunciat altres PERTE que s'espera que es ratifiquin properament al Consell de Ministres al llarg del 2022: - L'economia social de les cures. - Microxips i semiconductors.

• Vehicle elèctric i connectat.
• La salut d'avantguarda.
• Energies renovables, hidrogen renovable i emmagatzematge (ERHA).
• Nova economia de la llengua.
• Naval.
• Cicle de l'aigua.
• Aeroespacial.

I s'han anunciat altres PERTE que s'espera que es ratifiquin properament al Consell de Ministres al llarg del 2022:

• L'economia social de les cures.
• Microxips i semiconductors.