PREE 5000: la renovació energètica arriba als municipis de menys de 5.000 habitants.

Un pla per modernitzar l'arquitectura de l'Espanya buida

Fixar població i reactivar l'activitat econòmica a zones rurals que pateixen un descens demogràfic. És l'objectiu últim del PREE 5000. Els municipis petits tenen una tipologia d'edificació més desfasada energèticament que a les ciutats, no en va el 30% del parc immobiliari és anterior al 1960. I amb un 44% d'habitatges secundaris i buits, dels quals una quarta part presenten un estat ruïnós o almenys deficient.

És un cercle viciós i un paisatge que observem quan recorrem zones despoblades: habitatges i negocis que queden abandonats per la migració cap als nuclis urbans i als quals és difícil tornar a donar vida pels seus problemes d'impermeabilització i els seus sistemes de calefacció, il·luminació i aigua calenta obsolets.

Per què és tan important actuar sobre el parc immobiliari espanyol en el camí cap a la transició energètica?

• Els edificis absorbeixen el 30% del consum d'energia a Espanya.

• Són responsables del 40% de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.

Parlem de 6.827 municipis de menys de 5.000 habitants i on viuen, en conjunt, 5,7 milions de persones. Això representa un 12% de la població total d'Espanya.

Moltes d'aquestes localitats han patit una gran despoblació i només augmenten el seu cens en època estival o, en els dos darrers anys, pel fenomen del treball en remot. És el que s'anomena “població flotant”, que sobresurt com una de les assignatures pendents en l'Estratègia Nacional de Repte Demogràfic: la manca d'equipaments i serveis essencials quan es produeixen aquests pics temporals de visitants.

Quins pobles, per exemple, tenen menys de 5.000 habitants?

Per fer-nos-en una idea, podem esmentar localitats tan conegudes com Garachico (Tenerife), Cadaqués (Girona), Sigüenza (Guadalajara), Fisterra (La Corunya), Lanjarón (Granada), La Alberca (Salamanca), Potes (Cantàbria) o Albarracín ( Terol).

El concepte de l'Espanya buida el va encunyar el 2016 l'escriptor Sergio del Molino en un assaig homònim que va posar en relleu la realitat de comarques i regions que havien quedat desconnectades per la migració a les ciutats.

Així funciona el PREE 5000

El Programa de Rehabilitació Energètica per a Edificis existents a municipis del Repte Demogràfic (PREE 5000) parteix amb un pressupost inicial de 50 milions d'euros. És una extensió dels plans de rehabilitació energètica anteriors del parc d'habitatges a Espanya: programes com el PAREER-CRECE i el PAREER II que, entre el 2013 i el 2018, van permetre la renovació de 80.000 habitatges. O el PREE de 4 d'agost del 2020, dotat amb 300 milions d'euros i posteriorment ampliat a 402,5 milions d'euros.

Com funciona el PREE 5000?

L'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE) i el Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) acaben de reeditar la Guia pràctica per a la gestió d'ajuts a la rehabilitació energètica d'edificis per adaptar-la al nou escenari dels ajuts europeus i el programa PREE 5000.

El PREE 5000 està inclòs al Component 2 (Agenda urbana i pla de rehabilitació d'habitatges i regeneració urbana) del Pla de recuperació, transformació i resiliència finançat amb els fons europeus Next Generation. En concret, és l'apartat l04.

Va ser aprovat el 3 d'agost del 2021 al Consell de Ministres mitjançant el Reial decret 691/2021, està coordinat per l'IDEA i el convoquen i gestionen les comunitats autònomes. Incrementa notablement els ajuts del PREE de caràcter general. Aquests són els seus punts principals:

Beneficia dos tipus de municipis:

• Municipis de fins a 5.000 habitants. Inclosos en el mapa del Repte Demogràfic.
• Municipis de fins a 20.000 habitants, però els nuclis individuals de població dels quals —per exemple, parròquies— no superin els 5.000 habitants.

Els ajuts es divideixen en tres grans blocs: aïllament, energies renovables i il·luminació eficient.

• Tipologia 1: Envolupant tèrmica

  Les actuacions per millorar l'aïllament, la fusteria exterior, vidres, cambres d'aire i fins i tot elements adjacents com ara hivernacles. Els ajuts directes seran del 50% per a edificis complets i del 40% per a habitatges o locals individuals, més altres percentatges addicionals, de fins a un 25% més, segons l'estalvi energètic aconseguit, els criteris socials específics del beneficiari o si es tracta d'una actuació integrada.

• Tipologia 2: Millores d'eficiència energètica i substitució d'energies convencionals per renovables

  Als sistemes de calefacció, climatització, refrigeració, ventilació i aigua calenta. Parlem d'instal·lacions solars fotovoltaiques, geotèrmia, hidrotèrmia i aerotèrmia, bomba de calor i biomassa. La subvenció cobreix des del 40% per a edificis complets i el 30% per a habitatges o locals individuals, més altres percentatges addicionals en funció de l'estalvi energètic assolit, el caràcter social de l'actuació o si es presenta dins un projecte integrat.

• Tipologia 3: Canvi del sistema d'il·luminació

  Per tecnologies més eficients. Els ajuts arriben al 20% per a tot tipus d'immobles, encara que també s'incrementen en funció de variables com l'estalvi aconseguit en el consum.

Els projectes integrats, que s'incentiven amb un ajut addicional important, es refereixen a les sol·licituds que combinen dues o més tipologies. És imprescindible que una sigui la número 1, d'envolupant tèrmica, i que s'aconsegueixi una disminució del consum energètic del 30% com a mínim. El criteri per comprovar aquesta reducció és a través del certificat energètic de l'edifici. En cas que no es disposi d'aquest document previ, es podran presentar altres mesuraments alternatius.