PERTE ERHA: arriben les convocatòries i cal estar preparats.

Els projectes es convocaran i adjudicaran el 2022 i el 2023 i s'espera que es desenvolupin des d'aquest any i fins al 2026. Els primers programes ja s'han posat en marxa de forma preliminar el 2021, a través de quatre convocatòries dotades amb més de 500 milions de euros:

• Impuls a la cadena de valor de l'hidrogen renovable.
• Projectes pioners d´hidrogen renovable.
• Projectes d'R+D en emmagatzematge energètic.
• Projectes pilot per a comunitats energètiques.

Un calendari ordenat: de la planificació i el marc jurídic el 2021 a la convocatòria el 2022

La crisi global generada per la pandèmia va mobilitzar la Unió Europea el 2020 amb l'anunci de la injecció més gran de fons de la seva història, per 672.500 milions d'euros. Del programa Next Generation, 69.500 milions d'euros es lliuraran a fons perdut a Espanya. Així ha avançat el calendari des del 2020.

• 21 de juny del 2020. El Consell Europeu acorda la creació del programa Next Generation EU. per respondre a la crisi causada pel coronavirus.
• 27 d'abril del 2021. El Govern espanyol aprova el Pla de recuperació, transformació i resiliència i el remet a Brussel·les.
• 16 de juny del 2021. La Comissió Europea aprova el pla espanyol i la transferència de 69.500 milions d'euros. El 13 de juliol és ratificat per l'Ecofin.
• Fins al gener del 2022. Es produeixen un total de 28 manifestacions d'interès per part dels diferents sectors econòmics i empresarials espanyols.
• Entre el 13 de juliol i el 14 de desembre del 2021. El Govern aprova els tres primers PERTE que canalitzen els fons en mobilitat elèctrica, salut i energia.

En paral·lel a aquest calendari s'ha anat aprovant un marc legal que prepara el terreny per a l'arribada dels fons i el seu repartiment. Són mesures reguladores que cal conèixer per entendre com es mobilitzaran els ajuts a la transició energètica:

• El Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC), del 16 de març del 2021.
• La Llei de canvi climàtic i transició energètica, del 20 de maig del 2021.
• Els Reials decrets 23/2020, del 23 de juny, i 960/2020, del 3 de novembre, que estableixen el marc de subhastes.
• El Reial decret llei 17/2019, del 22 de novembre, estableix que la capacitat de connexió a la xarxa que s'allibera amb el tancament de les centrals tèrmiques s'atorgarà als projectes que maximitzin beneficis mediambientals i socials.
• Els fulls de ruta de l'hidrogen, l'autoconsum i, més recentment, de l'eòlica marina.

Un cop superat tot aquest marc regulador, a escala espanyola i comunitària, el 2022 i el 2023 s'aniran publicant les convocatòries dels programes d'ajuts en un règim de concurrència competitiva.

Els 25 projectes de transformació: el moment de l'hidrogen i l'eòlica marina

Són els grans projectes estratègics que necessitava emprendre Espanya en el seu camí cap a la descarbonització. Per pal·liar el dèficit de finançament que tenen els projectes tecnològics més innovadors, en un sector en què les inversions són quantioses, s'engeguen 25 mesures transformadores per a les quals es destinen 3.558 milions d'euros de fons públics.

• Renovables innovadores: es pressuposten 765 milions d'euros d'inversió pública i 600 milions d'inversió privada.
• Emmagatzematge, flexibilitat i nous models de negoci: són 620 milions d'euros dels fons europeus i 990 milions que aportarà la iniciativa privada.
• Hidrogen renovable: el repte principal: es dota amb 1.555 milions d'euros, als quals se sumaran 2.800 milions d'inversió privada.
• Transició justa: hi haurà una injecció pública de 30 milions d'euros.
• Sistema nacional de ciència, tecnologia i innovació: es preveu una inversió pública de 588 milions d'euros.

Les mesures transformadores abasten tot el procés de transició energètica: hi haurà convocatòries adreçades a una fase de recerca, d'altres al desenvolupament de capacitats, per exemple, la fabricació de components a Espanya, i finalment es convocaran projectes relacionats amb el desplegament: un cop s'han rebaixat els costos es facilitarà la comercialització i universalització de l'ús de les noves tecnologies i fonts energètiques.

Els criteris d'avaluació consideren els eixos del pla de recuperació espanyol, amb atenció a l'equilibri de gènere i territorial, per exemple, però també específics del sector:

• Generació d'ocupació i impacte en la igualtat: dels 280.000 llocs de treball que es pretén crear, bona part tindran el seu origen en aquestes 25 mesures transformadores.
• Contribució a una transició justa: es busca vertebrar territorialment i demogràficament el país. Per exemple, s'incentivarà la revitalització de les conques mineres.
• Alt component innovador: l'objectiu és situar Espanya a l'avantguarda en aquestes energies, com ja ho és en fotovoltaica i eòlica, i per això cal comptar amb socis tecnològics.
• Replicabilitat i escalabilitat: el sector energètic com a motor de la transformació econòmica de tot el país.
• Participació de pimes: tant en els consorcis que es presentin a les convocatòries com les que ho facin a títol individual.

Seran convocatòries que s'ajustaran a un règim de concurrència competitiva. El més probable és que totes siguin coordinades pel Ministeri de Transició Ecològica i l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia (IDAE).

Al seminari web es va incidir en les tecnologies més impulsades al PERTE i que necessitaran una inversió forta:

• Hidrogen verd: ja s'han aprovat les primeres bases reguladores. El PERTE pretén que es pugui consumir en un radi proper i s'avanci en la capacitat d'emmagatzematge per tot el territori. Per alimentar la generació d'aquest tipus d'hidrogen, serà necessària la creació d'instal·lacions renovables ad hoc, com ara fotovoltaiques i eòliques, que seran també subvencionables. L'hidrogen renovable tindrà una incidència important en la mobilitat marítima, terrestre per carretera i aèria.
• Eòlica marina: és el moment de crear plataformes d'aerogeneradors marins a llits més profunds. Es pretén que Espanya sigui pionera en aquest sector. El país compta amb una indústria eòlica i portuària tan rellevant que està molt ben posicionat.
• Eòlica terrestre: es produirà, després dels 20 primers anys de la instal·lació d'aquests parcs eòlics, la necessitat de renovar els generadors, que a més ara tenen cinc vegades més potència que els primers que van començar a aparèixer a les muntanyes espanyoles. Toca reciclar aquestes pales i instal·lar-ne de noves. És una indústria en què la cadena de valor està molt consolidada a Espanya.

Les 17 mesures facilitadores: formació, autoconsum i digitalització

Com a complement a les mesures transformadores, són mesures més enfocades a la capacitació i busquen un tipus d'inversió que estigui més del costat de la demanda. Parlem de 17 mesures facilitadores en quatre àrees d'actuació:

• Transició energètica: seran 2.245 milions d'euros en inversió pública i 2.303 d'inversions privades. Bona part de les mesures, com l'autoconsum fotovoltaic, ja estan en marxa.
• Capacitació, formació professional i ocupació: hi haurà 496 milions d'euros d'inversió pública.
• Mobilitat amb gasos renovables: els fons públics seran de 80 milions d'euros i s'espera mobilitzar 143 milions d'inversió privada. Parlem de biogàs i hidrogen verd per a transport pesat.
• Digitalització: es destinen 541 milions d'euros de fons europeus que es complementaran amb 1.614 milions d'inversió privada.

Per a una part d'aquestes àrees ja s'han publicat les bases reguladores i fins i tot les convocatòries, com ara les relacionades amb l'autoconsum solar i l'emmagatzematge en bateries de l'energia fotovoltaica no consumida.

Tot i que estan incloses en aquest PERTE, no tenen un caràcter tan competitiu com les mesures transformadores. Els incentius a l'autoconsum i l'emmagatzematge ja estan en marxa i també s'han convocat les bases reguladores dels ajuts a les energies renovables tèrmiques.

Les mesures facilitadores no estaran tan centralitzades en el MITECO i s'espera que es coordinin amb els Ministeris de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana i Indústria. Algunes d'aquestes mesures trobaran sinergies amb altres PERTE, com el de la mobilitat elèctrica.

Se superaran els llindars d'ajut?

El reglament 651 del 2014 de la UE estableix els llindars dels ajuts i les subvencions que es poden atorgar en el marc de la Unió: tant els sectors que poden obtenir aquests fons públics com el màxim d'ajuts. Què passarà amb els PERTE?

Com a norma general, els projectes subvencionables es regiran per aquest reglament de fa set anys, que estableix llindars de fins al 40% o el 60% d'ajuts a fons perdut. Però fins i tot aquests marges es podran ampliar per a determinats projectes pel seu nivell d'inversió elevat. El sistema de repartiment dels fons Next Generation assentarà un precedent en el repartiment d'ajuts, sobretot quan es busqui un impacte mediambiental tan rellevant com en el PERTE d'energia.

Una empresa pot concórrer al PERTE en solitari?

• La gran majoria dels fons europeus previstos en aquest PERTE estan disponibles. Els diners no estan adjudicats i, tot i que s'estan formant grans consorcis, encara hi ha temps per organitzar un altre consorci o per preparar-se per concórrer-hi en solitari.
• És veritat que el PERTE cerca fomentar la col·laboració, no només entre empreses, sinó amb les administracions públiques, els centres tecnològics i les institucions científiques.
• Com que es tracta d'una matèria tan complexa, és imprescindible dotar-se d'un assessorament professional. És la raó per la qual Bankinter, en col·laboració amb FI Group, acompanya les empreses en aquest procés.

El calendari que ens espera el 2022

Després de la publicació del PERTE d'energia el desembre del 2021, s'espera que vagin sortint els propers mesos els marcs reguladors i les licitacions dels projectes transformadors:

• Bases reguladores: les normes de joc per a les inversions i els diferents projectes. Estableixen un horitzó temporal de dos a quatre mesos en què s'espera que es publiqui la convocatòria.
• Convocatòries: és previsible que donin als consorcis i les empreses un termini d'un a tres mesos per formalitzar la sol·licitud. Cal estar preparats per a aquests 90 dies per presentar la sol·licitud.

A curt termini, s'espera que es publiqui el full de ruta de l'hidrogen renovable, els projectes R+D d'emmagatzematge energètic i els projectes pilot per a les comunitats energètiques.

Hi haurà PERTE nous?

Fins ara s'han aprovat tres PERTE a Espanya:

• Vehicle elèctric i connectat. El primer de tots, aprovat el 13 de juliol del 2021 amb una previsió de 24.000 milions d'euros.
• Salut d'avantguarda. Aprovat el 30 de novembre del 2021 amb una inversió de 1.469 milions d'euros.
• Energies renovables, hidrogen renovable i emmagatzematge. Aprovat el 14 de desembre del 2021. Amb una inversió total de 16.370 milions d'euros.

S'han anunciat dos PERTE nous que s'espera que s'aprovin properament al Consell de Ministres:

• En espanyol. La nova economia de la llengua.
• Economia social de les cures.

I hi ha altres PERTE esbossats:

• Economia circular. Un PERTE que tindrà moltes sinergies amb l'ERHA.
• Aeroespacial.
• Cadena agroalimentària intel·ligent i sostenible.

Tens un projecte energètic?

Si tens un projecte i vols saber si et pots beneficiar dels ajuts inclosos en el PERTE, només has de contactar amb el teu tutor, ell t'ajudarà a iniciar el procés de diagnòstic sota el guiatge d'FI Group. Si no ets client, contacta'ns i t'ajudarem amb molt de gust.