Fons europeus per al sector turístic: com sol·licitar-los.

La digitalització de tot el cicle del viatge: la prioritat dels fons

És un dels grans reptes de la indústria turística al qual volen fer front els fons europeus. La digitalització s'estén al llarg de la cadena de valor. Inclou la infraestructura tecnològica, l'automatització dels processos i la capacitació del personal, però sobretot una nova manera de relacionar-se amb l'usuari. Un turista que accedeix als serveis i productes de forma digital i que demana una experiència integral abans, durant i després de la seva visita. Una digitalització al llarg del cicle del viatge que contribueix, a més, a fidelitzar el client.

Algunes de les idees sobre la digitalització que es van posar sobre la taula al seminari web:

• El turístic és un sector que encara no és gaire disruptiu a escala tecnològica.
• És una demanda dels usuaris, cada cop més acostumats a activar la seva experiència turística des del digital.
• Es planteja l'oportunitat d'aliar empreses tecnològiques i turístiques per realitzar el projecte de manera conjunta.

Primera convocatòria amb 25 milions d'euros

Des del gener del 2022 ja tenim les bases de la primera convocatòria d'ajuts per a la digitalització de les empreses turístiques amb càrrec als fons europeus.

Els ajuts, en règim de concurrència competitiva, van dirigits a projectes anomenats “d'última milla” pressupostats entre els 300.000 i els 5 milions d'euros. El requisit principal és que els sol·licitants siguin agrupacions d'empreses.

• Projectes que incorporin tecnologies emergents, com ara Internet de les Coses, 5G, Big Data, ciberseguretat i aplicacions mòbils i que permetin millorar la competitivitat del sector turístic. Hi ha 20 milions d'euros per a projectes entre 500.000 i 5 milions d'euros.
• Projectes d'implantació i adopció de noves tecnologies menys disruptives i més bàsiques. Amb aquesta finalitat hi ha 5 milions d'euros per a projectes entre 300.000 i 750.000 euros.

Les subvencions cobreixen fins al 50% del pressupost total del projecte en el cas de les pimes, mentre que si es tracta de grans empreses, el màxim serà del 15%.

El kit digital per a pimes i autònoms

El pla del kit digital, dotat amb 3.067 milions d'euros, no s'adreça específicament al sector, però pot ser una bona opció per a les empreses turístiques petites i mitjanes.

• Empreses de 10 a 49 empleats: un bo digital de 12.000 euros.
• Petites empreses o microempreses, de 3 a 9 empleats: un bo digital de 6.000 euros.
• Empreses i autònoms amb 1 o 2 empleats: un bo digital de 2.000 euros.

Aquest bo es podrà gastar només amb les empreses proveïdores autoritzades, anomenades Agents Digitalitzadors, per a necessitats molt específiques com ara renovar el web, millorar el posicionament SEO, crear un comerç electrònic, gestionar les xarxes socials o digitalitzar els processos dins de l'empresa.

Pla de Sostenibilitat Turística: arriba la segona convocatòria al març

Els plans de sostenibilitat turística, coneguts com PSTD, van arrencar el 2021 amb una primera partida de 660 milions d'euros que van ser adjudicats a les comunitats autònomes. Es van presentar 506 projectes i, de tots ells, se'n van seleccionar finalment 169. La segona fase es convocarà al mes de març amb 720 milions d'euros.

Els 169 projectes seleccionats en la primera fase, el 2021, abasten actuacions amb un gran impacte en la indústria turística i com a gestors hi apareixen ajuntaments, mancomunitats, comunitats autònomes i consorcis. Van des de la construcció d'una electrolinera a la plaça de Canalejas, a Madrid, fins a un projecte de reducció de plàstics en la indústria turística a València o iniciatives d'enoturisme a La Rioja.

Fons Financer per a la Competitivitat Turística

Es va publicar el desembre de 2021 i preveu préstecs per a projectes que continguin tant actuacions de digitalització de les destinacions turístiques com d'innovació i modernització dels serveis.

A més, permetrà cofinançar els projectes subvencionats amb altres fons.

Els préstecs seran amb terminis d'amortització llargs, i inclouran períodes de carència i tipus d'interès baixos. En dues línies:

• Digitalització: Aplicacions mòbils, ús del Big Data, comerç electrònic, estratègies de màrqueting digital, reputació en línia, realitat augmentada, xarxes socials. I, en general, tot el que tingui a veure amb el turisme digital.
• Innovació i modernització: Construcció i renovació de les infraestructures turístiques, així com projectes de recerca. Amb un focus especial en l'accessibilitat, l'eficiència energètica i l'economia circular (energies renovables, gestió dels residus, reutilització de l'aigua, reducció d'emissions, aïllament tèrmic o mobilitat elèctrica, etc.).

Els altres fons europeus als quals es poden acollir en el sector turístic

El sector turístic és molt transversal i pot acollir-se no només als fons creats ad hoc per a aquesta indústria, sinó les convocatòries generals per a digitalització, rehabilitació d'edificis o autoconsum solar:

• El Pla MOVES III i el Pla MOVES flotes, per facilitar l'adquisició de vehicles elèctrics i la instal·lació de punts de recàrrega.
• El Programa de Rehabilitació Energètica d'Edificis (PREE).
• El PERTE d'energies renovables, hidrogen verd i emmagatzematge, amb plans ja engegats de comunitats energètiques o ajuts a l'autoconsum solar.

Crear aliances i sinèrgies amb les entitats locals: no es pot anar sol

Una de les claus dels fons és identificar projectes en què l'impacte es tradueixi en diversos verticals. Unir les inquietuds de les empreses privades amb el full de ruta de les administracions. I si hi afegim l'impacte a la societat civil, el teixit empresarial i la participació d'universitats i centres tecnològics, l'èxit està assegurat.

Les entitats locals tenen un paper rellevant en els fons NextGen. Un dels primers passos és entendre l'operativa i l'estratègia del municipi on treballarem.

• L'Administració és molt procliu que se li presentin projectes.
• Els Ajuntaments estan estructurant propostes per captar fons.
• Les empreses han de creuar el seu full de ruta (sostenibilitat, eficiència, digitalització, etc.) amb el de l'entitat local.

Un sector fins ara no subvencionat que ha d'aprendre

Hi ha una manca de coneixement en el sector sobre com funciona aquest sistema d'ajuts i la gestió de projectes europeus. El sector turístic mai no havia necessitat fins ara aquests fons.

• És un sector molt atomitzat i granular que no està habituat a la cooperació, a compartir dades i experiència. És la filosofia, per exemple, darrere de les xarxes i plataformes de destinacions intel·ligents.
• Aquesta forma de col·laborar genera un valor afegit a les propostes. Hi haurà convocatòries individuals, però moltes aniran consorciades, cosa que requereix més capacitat de gestió i coordinació.
• És important definir la governança d'aquests consorcis entre entitats privades o entitats públiques i privades.

Les crítiques i preocupacions principals des del sector turístic

• No s'ha aprovat finalment un PERTE específic per al turisme, com reclamava el sector.
• El llenguatge i els condicionants burocràtics poden ser una barrera d'entrada.
• Les bases dels projectes poden desincentivar les grans empreses, ja que una petita cadena hotelera amb més de 250 empleats pot ser catalogada com a gran i aspirar només a percentatges del 15% de subvenció.
• El concepte de responsabilitat mancomunada per a les empreses i associacions participants pot ser un desincentiu.
• Les finestres temporals per presentar els projectes són molt curtes i ja han provocat que el 2021 algunes convocatòries no es cobrissin.
• Els llindars pressupostaris dels ajuts, amb mínims de 300.000 o 500.000 euros, poden ser excessius per a les petites empreses.
• Les convocatòries que obliguen a participar-hi a diverses comunitats autònomes poden ser interessants per a projectes com el Camí de Sant Jaume, però deixen fora molts altres projectes locals o situacions especials com les illes.
• Bona part dels fons europeus es destinaran a entitats públiques (ajuntaments, mancomunitats i comunitats autònomes) i deixen fora el sector privat.

Es pot presentar un mateix projecte a diferents convocatòries?

Literalment sí que es pot, encara que operativament és complex. Es tractaria de diversificar la taxa d'èxit entre unes convocatòries i les altres i, una vegada guanyades les adjudicacions, optar per una o l'altra mentre la resolució no sigui definitiva.

La recomanació és, abans que sorgeixi aquest dubte, fer un diagnòstic de quina és la millor convocatòria per a cada projecte. Alternativament, es poden dissenyar les fases dels projectes i concórrer per a cada fita a una convocatòria diferent. Però mai no es podrà finançar el mateix cost amb diferents convocatòries.

Conclusió: si tenim projecte, tindrem finançament europeu

"Quan teníem les respostes, ens van canviar les preguntes". La frase de Mario Benedetti es podria aplicar a la manera com encarem l'oportunitat dels fons europeus. Hem de canviar la pregunta clàssica quan ens trobem davant d'una subvenció. No es tracta de veure com la podem aconseguir, sinó de demanar-nos a nosaltres mateixos quin projecte estratègic tenim per a la nostra empresa. I aleshores, amb aquesta ambició, crear un full de ruta al qual encaixaran com un guant els fons europeus.