Utilitzem galetes pròpies i de tercers per a finalitats analítiques, estadístiques i per mostrar-te publicitat personalitzada sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Si vols més informació, pots obtenir-la fent clic a la nostra Política de galetes. Podeu acceptar totes les galetes prement 'Acceptar', podeu rebutjar totes les galetes prement 'Rebutjar', o podeu personalitzar la vostra elecció prement 'Gestionar'.
Estratègia i innovació
CFO i networking: la necessitat de crear una xarxa professional.
El director financer sent la solitud del porter davant el penal, com deia aquella popular novel·la de Peter Handke. La complexitat creixent de la seva funció fa més necessari que mai teixir una xarxa professional que l'acompanyi en la seva difícil missió.
El director financer sent la solitud del porter davant el penal, com deia aquella popular novel·la de Peter Handke. La complexitat creixent de la seva funció i els desafiaments a què s'ha hagut d'enfrontar els darrers anys —pandèmia, digitalització, crisi de subministrament i inflació a nivells desconeguts— fan més necessari que mai teixir una xarxa professional que l'acompanyi en la seva difícil missió.
El networking, que en altres àmbits s'associa a la cerca de negoci o de promoció laboral, és l'oportunitat del CFO per sortir del despatx. Trobar-se amb col·legues de professió i directius d'altres àrees suposa un enriquiment personal, però també la possibilitat de conèixer millor el mercat, detectar tendències i obrir-se a idees i formes de pensament noves.
El networking, que en altres àmbits s'associa a la cerca de negoci o de promoció laboral, és l'oportunitat del CFO per sortir del despatx. Trobar-se amb col·legues de professió i directius d'altres àrees suposa un enriquiment personal, però també la possibilitat de conèixer millor el mercat, detectar tendències i obrir-se a idees i formes de pensament noves.
A mesura que augmenta la complexitat de la funció del CFO sorgeix la necessitat de formació i actualització, però també de cerca de talent, idees i un respir al dia a dia.
Hem estat més de dos anys concentrats en els problemes que ens aguaitaven i toca airejar-se. El CFO no té mai totes les respostes i moltes vegades les troba a la xarxa que ha anat formant al llarg de la seva carrera. És el moment de plantejar-se: hem cuidat i regat aquesta xarxa? Si dubtem és que cal posar fil a l'agulla.
Networking en tres passos: visibilitat, autenticitat i conversió
Com ens va advertir Stendhal, l'única manera de ser original és ser un mateix. Moltes marques s'han apropiat d'aquesta idea, demostrant que no són gaire originals, però segueix vigent i ens serveix per reforçar una regla d'or del networking. No cal construir una personalitat ni representar un paper, sinó ser un mateix i dotar-se d'una xarxa en què ens sentim còmodes i reconeixibles.
Iván Misner, una de les referències mundials en aquesta matèria i creador de la xarxa Business Network International (BNI), diu que el networking és un treball més que consisteix a ser visible al teu entorn. Es tracta de sortir i fer contactes.
“S'anomena networking, no net-sitting ni net-eating. Cal treballar-lo”, adverteix Misner. Un procés que ell ha patentat i que anomena VCP: Visibility, Credibility & Profitability.
Visibilitat
Es tracta de sortir perquè ens coneguin. Avui dia ho fem de manera presencial, però tenim la sort de comptar amb xarxes i canals per aconseguir aquesta visibilitat, amb LinkedIn al capdavant. La clau és mostrar-nos amb el nostre propi estil i personalitat i ser transparents. El contrari d'estar tancat a un despatx o que el nostre nom només ofereixi una desena de resultats quan ens cerquen a Google.
Credibilitat
Quan som coneguts i reconeixibles, arriba el pas realment crucial: resultar versemblants i fiables. Això s'aconsegueix amb els fets. La manera com transaccionem amb els altres. No només esperem alguna cosa dels nostres col·legues, sinó que també els aportem valor i generem un clima de confiança. El primer pas, la visibilitat, seria: sigues qui ets. El segon: sigues com ets.
Rendibilitat
Si no complim les dues primeres, mai no arribarem a la tercera, a convertir les nostres relacions professionals en oportunitats de coneixement, negoci i creixement personal i professional. És la fase de collita després de molts mesos, potser anys, sembrant relacions. Els que es llancen al networking començant per la tercera fase resulten xocants i generen rebuig. Com quan algú et demana contacte a LinkedIn i de seguida t'envia la seva cartera de serveis.
La xarxa humana bàsica és de 150 persones
La teoria dels sis graus de separació la va plantejar l'escriptor hongarès Frigyes Karinthy al seu conte “Cadenes”, en què els personatges juguen a veure quantes connexions poden arribar a tenir. Tot i que no deixa de ser una elaboració abstracta, ens indica que com més contactes atresorem, més probabilitats tenim d'arribar a la persona adequada.
Es basa que cada persona té una mitjana de 200 contactes i, aquests, al seu torn, tenen 200 contactes més. Això porta a la conclusió que estem només a sis graus de conèixer qualsevol persona al món.
És una hipòtesi que explica l'èxit de les xarxes socials, en les quals acumulem contactes que de vegades ni tan sols coneixem. L'antropòleg britànic Robin Dunbar, després d'examinar les relacions socials dels primats, va arribar a la conclusió que l'espècie humana només pot interactuar amb 147,8 individus.
És el que es coneix com “nombre de Dunbar”: el màxim de persones amb qui ens podem relacionar com a espècie d'acord amb la nostra capacitat cranial. Per això totes les comunitats humanes —des de la vila a la unitat militar o el nostre grup d'amics, col·legues i familiars— acostumen a vorejar aquest centenar i mig d'individus.
Però si només poguéssim connectar amb 150 persones, sobrarien el networking i les relacions socials. L'aprenentatge que extraiem d'aquestes teories és la importància que la xarxa controlable per nosaltres mateixos sigui dinàmica i, a més, s'ampliï en cercles concèntrics cap a persones no properes, però sí conegudes, o conegudes de conegudes.
És el que observem a LinkedIn quan trobem un perfil. Si apareix com de primer ordre és que ja estem en contacte. El segon ordre indica que és contacte d'un contacte. I un tercer nivell significa que està a la meitat dels sis graus de separació de què parlava Karinthy.
Quan algú diu que “despenja un telèfon i ho soluciona en uns minuts” no vol dir que conegui tothom, sinó que manté contactes de qualitat amb persones que saben quina tecla tocar. Per això és imprescindible que aquesta xarxa bàsica es regui amb regularitat: missatges, trucades de telèfon, àpats i esdeveniments en què ens puguem trobar amb els coneguts i posar cara a professionals dels quals només havíem sentit a parlar.
Com ets a l'hora de fer networking?
Tornant a Iván Misner, ell identifica quatre estereotips de persones a l'hora de fer networking. Amb qui t'identifiques més?
- El cercador. És la persona que arriba a un esdeveniment o inicia un contacte per un interès determinat: fer negocis o trobar una millor posició. És pràctic i cerca resultats.
- El promotor. Persona positiva, empàtica i extravertida. És l'ànima de l'esdeveniment o del grup pel caràcter afable i el talent natural per forjar relacions. Prefereix tancar un acord en un àpat que no pas en una reunió.
- El cuidador. És la persona que estableix relacions sòlides. Potser no és tan sociable com el promotor, però va pas a pas i no només sembra, sinó que cull. Té cura de les seves relacions i no pren gaires riscos: sol acudir a esdeveniments en què ja coneix algú.
- L'examinador. La persona que va a un esdeveniment o coneix una persona per aprendre una metodologia, ampliar els coneixements o obtenir una dada que necessita. Quan acaba, se'n va aviat, després de prendre'n bona nota.
Segurament en les nostres relacions professionals trobem aquestes figures al nostre voltant i ens identifiquem amb algun dels quatre estils. És obvi que el perfil a què aspirem la majoria pivotaria entre el promotor i el cuidador. Qui ho té més fàcil pel seu caràcter i qui consolida les seves relacions per la seva intel·ligència emocional. Sense oblidar els resultats (aprenguem del perfil del cercador) i que per a un CFO el temps és or (cosa que ens ensenya l'examinador).
Vuit consells per a un networking de qualitat
Els millors experts en networking ens marquen el camí. Recollim en aquests vuit punts com afrontar amb garanties el repte de construir una relació de contactes sòlids a la nostra vida professional.
- Marca objectius. Pot ser simplement socialitzar i sortir de l'oficina, trobar suport professional, guaitar mercats nous o cercar talent per al teu equip. El cas és tenir clares les idees i moure't als llocs adequats per a aquesta finalitat. I adequar els objectius a la nostra manera de ser. Si ens costa mostrar-nos en públic, no hi ha res millor que cercar esdeveniments menys multitudinaris i convocar reunions en petit comitè.
- Aprèn a demanar ajuda. Avui dia no està gens mal vist aixecar la mà. La funció del CFO és tan complexa i comprèn tantes tasques i especialitats que, quan no s'hi arriba o no se'n sap alguna cosa, demanar consell a un expert, financer o no financer, no resta credibilitat, sinó que demostra professionalitat. El CFO no només s'ha de moure entre parells, sinó amb altres perfils directius que l'ajuden en la seva tasca.
- Dona les gràcies. Felicita els col·legues que canvien de feina a LinkedIn, sigues cortès amb els que es dirigeixen a tu i agraeix només el fet que estiguin en contacte.
- Presta ajuda, encara que no t'ho demanin. Ningú oblida mai un favor. I encara més si no ho ha hagut de demanar perquè algú s'ha avançat a ajudar sabent que era necessari. És la regla d'or del networking: construir relacions sòlides a partir de la confiança mútua. Fem-ho per convenciment, però no oblidem la màxima de Thomas Jefferson: “Indubtablement ningú no s'ocupa de qui no s'ocupa de ningú”.
- Mantingues el contacte. Cal refrescar les relacions i qualsevol excusa és bona. Un article interessant per recomanar, per exemple d'aquest mateix CFO Fòrum, o una invitació a visitar la companyia. Perquè una trucada en fred, per pur interès, anys després de sorgir el contacte és l'última cosa que volem tenir.
- Un equilibri entre allò en línia i allò presencial. Ens hem bolcat durant els darrers anys en el contacte en línia i és un bon moment per dir “prou”. Cal tornar a veure's i qualsevol excusa és bona. Només aquesta frase de “ja n'hi ha prou de veure'ns pel mòbil” és un bon reclam per trucar a aquell col·lega que fa dos o tres anys que no podem abraçar.
- Ofereix-te per participar en una conferència. De vegades els organitzadors dels esdeveniments professionals, lliuraments de premis, etc., així com les universitats i escoles de negocis, tenen problemes per trobar ponents o que algú de pes ofereixi una master class. Ningú no té temps. Com hem insistit, el networking no consisteix a rebre, sinó també a oferir el nostre temps i experiència.
- Utilitza els contactes dels teus proveïdors. Com diu John Toley, de Salveson Stetson, una firma caçatalents dels EUA que és precisament un proveïdor de grans companyies, les empreses de serveis professionals organitzen multitud de trobades en què es poden fer contactes. Però no esperis que et convoquin: digues-los quins perfils t'agradaria conèixer i segurament ells —entitats financeres, tecnològiques, bufets professionals, etc.— t'ajudin en el procés.
Networking a LinkedIn
Els experts recomanen, com hem vist, combinar els contactes en persona amb la part en línia. Una manera ideal de fer-ho és participant en grups de LinkedIn com ara SuperCFO Group, creat el 2008 i amb 100.000 membres, dels quals es pot estrènyer el cercle a, per exemple, els 570 que són a Madrid.
Però hi ha més fòrums especialitzats com ara Finance Club, amb 1,7 milions de membres, a més de The Modern Finance Forum For The CFO i CFO Network. A falta de temps per a altres tipus de contactes, en aquesta xarxa professional, aliena al soroll d'altres canals, s'aconsegueix visibilitat, es forja la credibilitat i s'assenten les bases per convertir relacions superficials en contactes sòlids.
El penal s'ha de parar només cada diumenge. Però departir durant la setmana amb altres porters i conèixer per quin costat sol llençar el davanter ens fa volar més alt.
