Utilitzem galetes pròpies i de tercers per a finalitats analítiques, estadístiques i per mostrar-te publicitat personalitzada sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Si vols més informació, pots obtenir-la fent clic a la nostra Política de galetes. Podeu acceptar totes les galetes prement 'Acceptar', podeu rebutjar totes les galetes prement 'Rebutjar', o podeu personalitzar la vostra elecció prement 'Gestionar'.
Estratègia i innovació
El futur del CFO ja ha començat.
L'informe “CFO Front Line Report” dibuixa un retrat complet del director financer de les empreses espanyoles i dona pistes sobre el futur a què s'enfronta.
Complex i en mutació constant, el de director financer és un dels càrrecs més decisius de qualsevol empresa. A més, la seva importància transcendeix fronteres, fins al punt de ser més conegut transversalment, en contextos professionals, per les seves inicials en anglès: Chief Financial Officer (CFO). Tot i això, precisament aquesta complexitat proteica de la seva figura el converteix moltes vegades en un enigma.
Fins ara, el CFO es considerava un mal necessari. Ara, en canvi, apareix com a aliat estratègic i es reconeix que aporta veracitat.
Bankinter ha acceptat el repte de desxifrar-ho amb una recerca intensa i extensa, qualitativa i quantitativa: l'informe “CFO Front Line Report” ha sondejat directors financers d'empreses espanyoles que facturen entre 5 i 50 milions d'euros. 115 enquestes telefòniques han creat una superfície d'informació àmplia a la qual s'ha afegit la densitat de nou entrevistes en profunditat. El resultat és una descripció completa de la realitat actual del CFO, desenvolupada en una primera part titulada “Baròmetre del CFO” i una anàlisi útil dels reptes que l'esperen, desplegada en la segona meitat sota el suggestiu epígraf “El CFO del futur”. Un esforç que s'ha beneficiat del know how d'una entitat com Bankinter, que des de la seva fundació el 1965 exerceix com a banc d'empreses i, per tant, acompanya els directors financers en el creixement dels seus negocis.
La primera part de l'estudi arrenca qüestionant les tribulacions principals. La primera posició l'ocupa la legislació que marca els límits de la seva tasca, i les següents tenen a veure amb la informació, en un ram que s'obre en tres vectors: com rebre-la, com poder anticipar-s'hi i com discriminar-ne la importància. A més, l'exhaustivitat ben estructurada de l'anàlisi propicia l'encreuament dels resultats de les enquestes,, amb l'estrenyiment consegüent de l'angle fins a trobar inferències més concretes; així, per exemple, podem saber que si les empreses independents es fixen sobretot en la morositat i les multinacionals prefereixen centrar-se en la gestió de proveïdors i els detalls relatius als recursos tecnològics.
El baròmetre incideix també en qüestions properes a la psicologia del CFO. Així, més de la meitat (58,96%) se senten en “una situació estable”, encara que un ampli 29,19% es percep “en progressió”, i tot just l'11,84% afirma notar-se “estancat”. En qualsevol cas, el CFO és ben conscient de la seva rellevància a l'organigrama de la companyia: ni més ni menys que un 55,78% es considera com a segon a l'escalafó. Bona part dels consultats (62,09%) considera que la seva funció té “caràcter estratègic”, però la distinció pels sectors en què operen aporta matisos interessants; així, mentre que els directors financers d'empreses de serveis i la construcció especifiquen que el que se n'espera és “visió estratègica”, els especialitzats en comerç s'atribueixen una posició “més tècnica”. Pel que fa a la imatge que projecten a les seves empreses respectives, el 60,16% dels CFO pensen que se'ls considera com “un departament que els dota d'eines i els facilita la feina”, i el 39,8% creu que se'ls percep més aviat com el “departament que els controla la despesa”.
Més de la meitat dels CFO consultats pensa que s'acosten grans canvis en la seva tasca.
En qualsevol cas, els directors financers són molt conscients de la velocitat de l'època que els ha tocat de viure, fins al punt que el 51,38% pronostica “grans canvis” en la seva tasca a mitjà termini. Aquí, el repte digital apareix com a gran catalitzador de novetats per al 69,09%, encara que reconeixen que la seva implicació en la imposició gradual d'aquesta tendència és més intensa com més grans són les dimensions de les companyies: un 50% a les més petites i un 80% a les més grans.
El teletreball no ha variat la manera de treballar del CFO perquè ja feia temps que liderava el canvi en l'entorn empresarial.
L'informe connecta aquí amb la segona meitat, potser la més suggeridora. “El CFO del futur” proposa una mena de model aspiracional l'elaboració de la qual, en realitat, ja ha estat incoada: els CFO, sosté l'estudi, “ja estaven treballant a millorar la flexibilitat a l'empresa i al departament”. I, per si no n'hi hagués prou amb la disposició natural dels departaments financers, la crisi del coronavirus ha obligat a “posar a prova nous formats”. En aquest context, la tendència del teletreball s'ha acabat acceptant “culturalment”, encara que, atès que el departament financer ja feia anys que liderava el canvi en aquest sentit, el teletreball no n'ha canviat la “manera de treballar”.
Descarrega ara l'informe complet CFO Frontline Report.
Aquí adquireix una importància especial la relació amb la banca, cosa de la qual Bankinter pot donar fe. Considerat com el banc més solvent d'Espanya per l'autoritat bancària europea, així com un dels que ha desenvolupat una penetració més gran en el nostre teixit empresarial, pot presumir de l'estima notable que li profereixen els CFO del nostre país. Aquests, segons conclou l'estudi, pensen que les tasques tant de la banca com de l'administració han aconseguit una integració correcta que culmina un procés que ja s'havia fet “més de cinc anys abans”. Els directors financers esmenten també “el gran esforç en transformació digital” dels bancs en els últims temps i que “en un moment d'integració i de fusions ha permès que l'operativa no es veiés afectada”. Però aquest equilibri valuós necessita que la relació del director financer amb les entitats bancàries sigui “duradora i basada en la confiança”.
Però el CFO no només haurà de bregar amb els bancs. Segons l'informe, haurà de col·laborar amb altres “departaments amb els quals abans no treballava”, fent les seves relacions “àmplies i tendents a la transversalitat”. A més, haurà d'augmentar la seva implicació en la “valoració d'eines tecnològiques per a tota l'empresa” i assumirà un paper vital en la “internacionalització”. S'hauran d'enfrontar a diferents capacitats i nous reptes del management, fruit d'una incidència més gran de conceptes com l'“explotació de dades” o el “reporting”, i es continuarà avançant, automatitzant i millorant els processos. També continuarà la tendència actual de creació d'“equips propis per al disseny de processos digitals”, en una dinàmica d'optimització que sembla fonamental perquè “la velocitat de les decisions és molt elevada” i les decisions tenen un “impacte més gran”, la qual cosa fa que la formació contínua sigui encara més necessària. El coronavirus, per fi, ha canviat la dimensió del curt i llarg termini, reclamant una “visió 360º més complexa”, amb la consegüent necessitat d'actualitzar “l'anàlisi de dades i informació, els nous mètodes de finançament alternatius, la fiscalitat internacional i els mercats internacionals i divises”.
Els directors financers s'hauran d'actualitzar en anàlisi de dades i informació, nous mètodes de finançament alternatius, fiscalitat internacional i mercats internacionals i divises.
En definitiva, el “CFO Front Line Report” conclou que el departament financer ha passat de ser “un mal necessari a les empreses” a “un col·laborador, aliat de l'estratègia”, que “aporta veracitat”.
