Utilitzem galetes pròpies i de tercers per a finalitats analítiques, estadístiques i per mostrar-te publicitat personalitzada sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Si vols més informació, pots obtenir-la fent clic a la nostra Política de galetes. Podeu acceptar totes les galetes prement 'Acceptar', podeu rebutjar totes les galetes prement 'Rebutjar', o podeu personalitzar la vostra elecció prement 'Gestionar'.
Estratègia i innovació
Les finances verdes i el futur dels sectors empresarials.
Els bancs centrals i els reguladors ja reconeixen les conseqüències greus de l'impacte del canvi climàtic en l'economia, i està instant també el sector financer a incorporar els riscos mediambientals a la gestió integral.
El motiu de fons és el gran efecte que té el canvi climàtic i altres efectes ambientals sobre el valor dels actius i la continuïtat de determinats negocis. Els riscos ja no són només ambientals: són financers i acaben impactant de manera sistèmica en el crèdit, les assegurances, el mercat i en riscos operatius.
Per tant, el canvi de paradigma en la banca amb el finançament verd ja és una realitat i una necessitat, i a Europa comença a haver-hi una convergència real entre les polítiques econòmiques i el sector financer. Hi ha un compromís clar de tots els governs mundials, que estan alineats davant el risc climàtic i en què el sector financer i d'assegurances ha de preveure l'impacte del canvi climàtic en l'economia. A més, tots els bancs centrals estan treballant en anàlisis de riscos climàtics i estan previstos els tests d'estrès ambientals del Banc Central Europeu per al proper any. A tot això s'hi uneix la resposta del capital privat, que està augmentant sense parar les inversions amb criteris ambientals i socials.
I això ja s'està fent sentir: tot el programa europeu de recuperació, Next Generation, té una consideració sostenible. L'avaluació de sostenibilitat estarà en tots els projectes que es financin.
Els tres grans objectius del Pla de finances sostenibles de la UE:
1. Reorientar els fluxos de capital cap a inversions sostenibles.
I per això ha promogut una classificació a escala de la UE de totes les activitats econòmiques en activitats sostenibles (verdes) i activitats no sostenibles (marrons) en funció de si aporten a una descarbonització futura de l'economia o no. Aquesta taxonomia busca facilitar la valoració i orientació dels inversors per decidir les seves inversions.
2. Integrar la sostenibilitat en la gestió de riscos.
Integrar la sostenibilitat en els estudis de mercat i en els ràtings. Aclarir les obligacions dels inversors institucionals i els gestors d'actius. I incorporar la sostenibilitat als requisits prudencials.
3. Fomentar la transparència i el llargterminisme.
Reforçar la divulgació d'informació sobre sostenibilitat i l'elaboració de normes comptables. Fomentar un govern corporatiu sostenible i reduir el curtterminisme en els mercats de capitals.
Noves responsabilitats de directius i consellers
Les empreses han de prendre les decisions estratègiques no només en termes financers sinó també en termes d'impacte mediambiental, social i humà. Els directius han d'aconseguir que les empreses se centrin en la creació de valor sostenible a llarg termini i no en la creació de valor financer a curt termini.
Aconseguir que les empreses se centrin en la creació de valor sostenible a llarg termini i no en la creació de valor financer a curt termini, considerant els riscos de sostenibilitat. I hi haurà bases legals que exigeixin que les empreses es responsabilitzin dels impactes adversos que la seva activitat global pugui generar sobre els drets humans i el medi ambient, tant en les operacions directes com en la cadena de valor.
Finançament verd: marc de bons sostenibles
El mercat de bons sostenibles s'ha expandit des del 2017 i ara té un volum de 1.000 bilions d'euros; el 64% són emesos per països europeus, el 56% són bons emesos en euros i el 67% són bons verds.
Hi ha quatre tipus de productes:
1. Bons verds:
Els seus ingressos es destinen exclusivament a finançar projectes totalment mediambientals. Inicialment considerats com una eina de màrqueting, els bons verds s'han convertit en el tipus de bo sostenible més prevalent i el més antic.
3. Bons socials:
Els seus ingressos es destinen exclusivament a finançar projectes que busquen desencadenar un resultat social positiu. L'any passat, amb la crisi de la COVID-19, han experimentat un gran impuls, sobretot a Europa. Han arribat al llindar dels 130.000 milions d'euros, un terç del total de bons sostenibles el 2020.
2. Bons de sostenibilitat:
Financen projectes ambientals i socials. Combinen els dos tipus anteriors.
4. Bons vinculats a la sostenibilitat:
No estan subjectes a un projecte concret ambiental o social, sinó que poden anar destinats a qualsevol àmbit de l'activitat sempre que acabin redundant en una millora mediambiental o social. El primer bo vinculat a la sostenibilitat va ser llançat pel grup italià ENEL el 2019. Van assolir els 2.000 milions d'euros el 2020.
Funcionen exactament igual. El que els fa diferents és el compromís de l'emissor de dedicar-los a finalitats ambientals o socials. El que compta és aquest compromís i el seu seguiment perquè un bo sigui considerat sostenible.
Els desavantatges dels bons sostenibles enfront dels tradicionals són el cost addicional en temps per preparar-los (documentació), establir criteris i llindars per als projectes, seleccionar-los i supervisar-los, passar per un procés de dictamen de segona part i supervisar la declinació dels ingressos i el seu impacte previst durant la vigència del bo.
Per la seva banda, els avantatges són que comuniquen l'ambició de sostenibilitat de l'emissor, financen la seva transició, diversifiquen la seva base d'inversors i atreuen inversors nous. També poden oferir possibles avantatges de costos (reducció de costos de comercialització, màrqueting, etc.). I per a l'inversor hi ha avantatges de liquiditat secundària perquè els bons sostenibles són molt buscats en el mercat i es revenen més fàcilment que els tradicionals.
Una nova taxonomia: verdes o marrons
La taxonomia publicada per la UE fa referència a un reglament de la Comissió Europea relatiu a la integració dels factors, els riscos i les preferències de sostenibilitat en els requisits de control i governança dels productes aplicables.
Això vol dir que és una nova classificació de les activitats econòmiques que contribueixen als objectius mediambientals de la UE i aquest llistat d'actius permet als inversors conèixer d'una manera molt més objectiva si una activitat contribueix significativament als objectius de sostenibilitat de la Unió Europea.
Avui dia és la primera taxonomia aplicada en aquest àmbit a tot el món i influirà en totes les futures. També es preveu que perduri molt en el temps. Aquesta taxonomia ha identificat sis objectius ambientals:
- Mitigació del canvi climàtic.
- Transició a una economia circular.
- Sostenibilitat i protecció d'aigües i recursos marins.
- Adaptació al canvi climàtic.
- Prevenció i control de la contaminació.
- Protecció i restauració de la biodiversitat i els ecosistemes.
Perquè una activitat econòmica estigui alineada amb la taxonomia haurà de demostrar que compleix al menys un d'aquests sis objectius ambientals. Aleshores serà una activitat (o inversió) verda. En cas contrari, si no compleix cap dels sis objectius, serà una activitat marró.
Per posar un parell de casos concrets i rellevants, les activitats de generació d'energia que utilitzen combustibles fòssils no es consideren dins d'aquesta taxonomia. Això deixa fora el gas natural, tot i que és el millor substitut del carbó i redueix moltíssim les seves emissions.
I pel que fa a l'energia nuclear, que té una cota baixíssima d'emissions de carboni, també ha estat exclosa de la taxonomia pel seu risc i pels residus que genera. Però aquest cas segueix en debat actualment.
Un nou escenari per a les finances i assegurances sostenibles
La taxonomia de la UE ara mateix va en paral·lel a la crisi de la COVID-19 i al pla Next Generation, per ajudar els agents financers a identificar els riscos i les oportunitats de la inversió sostenible. Cal tenir en compte que el 30% dels bons dins del pla Next Generation seran bons verds.
La taxonomia també és una resposta a les acusacions de "green washing" contra algunes grans empreses que pretenien tapar amb màrqueting "verd" activitats amb un impacte ambiental negatiu evident. En canvi, la nova taxonomia implica que a partir d'ara el mercat de bons serà molt més transparent i rigorós, les empreses hauran d'exposar molt clarament els seus objectius ambientals i els productes financers que pretenguin ser sostenibles hauran d'especificar les inversions concretes dels fons i com s'alineen amb els objectius de la Unió Europea.
Nova classificacióAquesta nova classificació de les activitats econòmiques que contribueixen als objectius mediambientals de la UE i aquest llistat d'actius permet als inversors conèixer d'una manera molt més objectiva si una activitat contribueix significativament als objectius de sostenibilitat de la Unió Europea.
Finalment, la taxonomia no prohibeix el finançament de les activitats excloses (gas natural, per exemple), però sí que es faci a través de fons verds o sostenibles, per la qual cosa a llarg termini el cost de finançament per a aquests projectes pujarà i la seva liquiditat baixarà... per tant, el cost d'aquest capital augmentarà i els que inverteixin s'enfrontaran a riscos creixents de reputació i reguladors.
Informació elaborada a partir de la Jornada de Finances Verdes per a CFO organitzada per la Cambra Francoespanyola de Comerç i Indústria i per Bankinter, que va comptar amb els ponents següents:
- Senén Ferreiro Páramo: Soci director de Valora Consultores. President de la Comissió de Transformació Sostenible i Finances Verdes de la Cambra Francoespanyola de Comerç i Indústria.
- Muriel Larrieu: Directora general adjunta de Crédit Agricole a Espanya. Vicepresidenta de la Comissió de Transformació Sostenible i Finances Verdes de la Cambra Francoespanyola de Comerç i Indústria.
- Francoise Rameau: Director general d'Espanya i Portugal de Crédit Agricole.
- Rafael Duarte González: Director de Relacions Internacionals Bancàries de Bankinter.
