Utilitzem galetes pròpies i de tercers per a finalitats analítiques, estadístiques i per mostrar-te publicitat personalitzada sobre la base d'un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Si vols més informació, pots obtenir-la fent clic a la nostra Política de galetes. Podeu acceptar totes les galetes prement 'Acceptar', podeu rebutjar totes les galetes prement 'Rebutjar', o podeu personalitzar la vostra elecció prement 'Gestionar'.
Estratègia i innovació
L'evolució natural del director financer: de CFO a CEO.
El director financer serà algun dia el CEO de la companyia? Aquesta serà l'evolució natural per als CFO que ampliïn la seva visió, es dotin de millors armes de comunicació i reforcin el seu lideratge transversal dins de l'empresa.
¿El director financer serà algun dia el CEO de la companyia? Si bé fins ara constituïa més l'excepció que la regla, es convertirà en una evolució natural per als CFO que ampliïn la seva visió, es dotin de millors armes de comunicació i reforcin el seu lideratge transversal dins de l'empresa.
A la primera edició de l'estudi CFO Frontline Report, un baròmetre anual sobre la professió realitzat per Bankinter, el 29% dels directors financers consultats veia la seva carrera en progressió. Sis de cada deu pensen que el CFO és el número 2 de la companyia, només darrere del CEO. Parlem d'un CFO més empoderat, usant un terme tan de moda avui dia, que mostra els atributs propis d'un líder més estratègic i transversal i que, per tant, se situa clarament a la pole position per escalar a una nova categoria.
Si dirigim la vista a Espanya, només a les empreses presents a l'Ibex-35 trobem almenys cinc consellers delegats que han estat prèviament directors financers, tant en el sector industrial com en telecomunicacions, banca i viatges. És previsible que passi amb més freqüència a mesura que el CFO ocupi aquesta nova posició estratègica dins de la companyia, una mena de “braç armat del CEO”, com va assenyalar Loreto González, sòcia de Korn Ferry, durant la presentació a Madrid del baròmetre.
Aquest 14% de presidents executius i/o consellers delegats que procedeixen de la Direcció Financera a Espanya no difereix d'altres estadístiques globals, com la de Forbes, que trobava a escala mundial un percentatge d'un 18% de CFO que van ascendir al càrrec de CEO. És un fenomen més habitual al món anglosaxó, on es considera que un de cada cinc CEO ha estat abans director financer.
Quan és més evident aquest pas de CFO a CEO? Segons un estudi de la consultora McKinsey, més del 70% dels CFO que van ser promocionats a CEO entre les 250 companyies de l'índex FTSE de la Borsa de Londres ho van fer en un context de reducció de costos o perquè estaven en marxa operacions d'adquisició o fusió.
La majoria havien adquirit les habilitats necessàries per ser els primers executius de les seves empreses assumint en el passat funcions més àmplies que les financeres o participant en consells d'administració d'altres companyies.
És rellevant que, en el 90% dels casos analitzats per McKinsey, el CFO reconvertit en CEO havia estat promogut internament, no se l'havia contractat fora. És a dir, l'accionista buscava un perfil amb un coneixement profund de la companyia i de la seva cultura corporativa. I aquesta condició la complia el CFO.
Descàrrega CFO Frontline Report 2022 .
El CFO com a substitut del CEO: la majoria ho veuen factible
Segons una enquesta global de KPMG als CEO d'empreses de tot el món, "View from the top. Com avaluen els CEO els seus CFO", el 47% dels CEO pensaven que els seus CFO volien convertir-se algun dia en CEO… però en una empresa diferent.
Crida l'atenció el percentatge d'enquestats —un 29%— que sí que creu que el seu CFO aspira a succeir-lo com a CEO. En qualsevol cas, són majoritàries les respostes en què els CEO preveuen que els seus directors financers opten a càrrecs superiors i més ben remunerats tant a la seva mateixa empresa com en d'altres. Són conscients que les seves carreres no s'esgoten a la Direcció Financera.
“Ens estem convertint en consellers dels CEO i en els seus aliats estratègics”
, va dir Marta Alonso, CFO d'Opticalia, al recent CFO Forum on es va fer públic el baròmetre de Bankinter.
El CEO és, per tant, el millor testimoni que el CFO ha fet un pas endavant i el veu menys tancat al seu despatx. Assumeix un paper de suport estratègic per a l'organització i d'ajuda imprescindible per al CEO en la presa de decisions, com també va subratllar Jacobo Díaz, director financer de Bankinter, al mateix CFO Forum.
Què falta als CFO per poder assumir la Direcció General?
Són molts els reptes a què s'enfronta el director financer com per preocupar-se per alimentar la seva ambició personal. Tanmateix, és precisament a mesura que va transformant el seu perfil, adequant-se a aquest rol cada cop més transversal i estratègic, com es va aproximant a la figura del CEO, ja sigui perquè tots dos perfils s'acosten i comparteixen habilitats o perquè el seu protagonisme més gran i la seva relació estreta amb accionistes i inversors converteix el CFO en el successor natural del CEO.
Com veu el mateix CEO aquesta evolució del rol del CFO? Segons l'informe esmentat de KPMG, segons el parer dels consellers delegats consultats, el CFO encara ha de superar tres desafiaments abans d'aspirar a convertir-se en CEO: mostrar més lideratge, ampliar la seva visió i superar la seva escassa experiència fora de l'àrea financera.
Això és el que faltaria al CFO segons el seu superior immediat:
- El 45% dels CEO pensen que els falta experiència comercial, no financera.
- El 41% els atribueixen poques dots de lideratge.
- El 38% pensen que el CFO encara té un enfocament limitat.
- El 32% troben a faltar en el director financer una visió de conjunt.
- El 30% detecten en el CFO escasses habilitats interpersonals.
Què valora el CEO del CFO? Què li resol?
El baròmetre de Bankinter situa la relació amb el CEO com una de les preocupacions menys rellevants per al CFO. Els directors financers puntuen aquesta inquietud en setè lloc, darrere d'altres prioritats com la legislació, la informació financera, la formació, la morositat, la tresoreria i la tecnologia. La relació amb el CEO només s'imposa a altres preocupacions menors, segons l'enquesta, com ara la gestió de proveïdors, el nombre de treballadors al seu càrrec i els accionistes.
Una cosa és el que el CFO pensa que són les seves prioritats, i una altra la visió que en té el mateix CEO, segons l'informe de KPMG. Quan la consultora pregunta als consellers delegats què és el que vol que resolgui el CFO, aquestes són les seves respostes, per ordre d'importància:
- Assegurar un entorn de control i informació.
- Mantenir el compliment normatiu.
- Facilitar previsions financeres exactes i oportunes.
- Aportar un punt de vista del risc a les converses estratègiques.
- Reduir els costos a tota l'organització.
Les diferències entre el CEO i el CFO: qüestió d'hemisferis
Al CFO se li pressuposen lògicament habilitats financeres, una mentalitat estratègica i una relació de confiança amb l'accionista. Són punts forts que, com hem dit, justificarien aquest trànsit natural cap a la posició de CEO. Però quines raons troben els experts perquè aquest relleu no es produeixi amb més freqüència?
La resposta, segons la consultora Korn Ferry, és al cervell. Els directors financers desenvolupen menys les habilitats més líquides, les que estarien relacionades amb l'hemisferi dret. Parlem, per exemple, de lideratge, emocions i relacions interpersonals.
Korn Ferry, especialitzada precisament en la selecció dels màxims directius de grans companyies, com ara CFO i CEO, pensa que el CEO és una persona que integra la seva vasta experiència en la presa de decisions, aprèn dels errors i és capaç de moure's sota una gran pressió. Com diu Tim Steinkopf a Forbes, molts CEO han construït els seus negocis des de zero i tenen el coneixement, l'experiència i les cicatrius per demostrar-ho.
Unes habilitats que el mateix CEO de Korn Ferry, Gary Burnison, identifica com a singulars i que el CFO hauria de desenvolupar per avançar en la seva carrera:
- Lideratge. La capacitat d'inspirar, influir i motivar els altres. Parlem de qualitats com l'extraversió i el carisma. El CEO no diu a les persones el que han de fer, sinó que les guia cap al que haurien de pensar. El CFO, en canvi, ha crescut sabent que és la persona que diu que no i això és el que se n'espera.
- Valentia. Tan important en moments d'adversitat i de crisi com els que estem vivint. És aquesta capacitat de fer un pas endavant en els moments crítics i transmetre el missatge apropiat sense ocultar els problemes.
- Pensament de fora cap a dins. La seva influència s'estén cap a fora —els clients— i cap a dins: els empleats. Els CEO empatitzen amb el sentiment i les preocupacions de l'empleat. Per exemple, pel que fa al canvi tecnològic. I cap al client demostren la seva visió sobre l'evolució del mercat. Fins ara, el CFO no necessitava aquesta visió.
- Optimisme. Un pensament positiu que encoratja i empeny tota l'organització. És l'estímul per perseverar i fer front als problemes amb confiança o optimisme ancorat en la transparència. Els empleats volen saber què està passant i com els afecta. I cal afegir poc sobre la demanda d'informació del nou consumidor.
A la sessió de presentació del baròmetre de Bankinter, Ana Clavero va explicar el seu pas de CFO a CEO de Bodegas Emilio Moro i Cepa 21. Com es va produir aquesta transició? A més del seu talent i formació, ella ho va relacionar amb la seva història personal: la seva fortalesa intel·lectual eren els números, però la seva inclinació vital eren les persones. En el seu cas, seguint la teoria de Burnison, s'equilibraven els dos hemisferis. Aquesta capacitat per liderar persones i entendre el món és la que li va donar el comandament de la companyia. Per a Tim Steinkopf, si l'assignació de recursos és la ciència de dirigir una empresa, la gestió de persones n'és l'art.
Segons Gary Burnison, CFO i CEO presenten un talent molt similar pel que fa a l'hemisferi esquerre: mentalitat estratègica, presa de decisions, coneixement del sector i del mercat i orientació a resultats. Són habilitats intercanviables en què el CFO, a més, parteix amb un avantatge pel seu coneixement financer. Això no obstant, les diferències apareixen quan observem l'hemisferi dret.
El CEO està més enfocat a fomentar i gestionar la innovació. Ho descriu gràficament en comparar-lo amb el director financer: el CFO és més probable que pinti dins les línies, mentre que el CEO pinta les línies. El CFO veu les coses més en blanc i negre i se centra a gestionar el risc. Els directors financers són més analítics i previsors que no pas creadors. Són, per tant, talents complementaris en una empresa, però el CFO ha de fer un pas endavant.
El gran canvi dels darrers anys: el nou CFO
Al baròmetre de Bankinter, com vèiem, la màxima preocupació del CFO és la regulació. Un aspecte que va cridar l'atenció del CFO d'Endesa, Adolfo García, en la presentació de la consulta nacional. Mostra que aquest perfil evolucionat del CFO encara no ha estat universalitzat a Espanya. Evidentment, la legislació és una de les tasques ineludibles de la direcció financera, però no hauria de ser la medul·lar.
“El gran canvi dels darrers temps és que hem de ser més ambiciosos i fer un pas més”, va animar el CFO d'Endesa als seus col·legues. El CFO ha d'estendre els ponts entre dues necessitats: l'eficiència i la creació de valor estratègic.
Aquest CFO del futur que actua com a catalitzador, que dona suport a totes les àrees, que assumeix un paper de comunicació interpersonal i de gestió de persones i que exerceix com a interlocutor amb l'accionista i els inversors.
El CFO pot arribar a CEO, el director de Màrqueting o el d'Operacions no tenen perquè passar-li al davant, sosté Ana Clavero. “Però els CFO ens hem de vendre millor”, diu l'ex-CFO i actual CEO de Bodegas Emilio Moro i Cepa 21, i, sobretot, no perdre mai aquesta mirada curiosa que et fa qüestionar-t'ho tot com si no sabessis res.
