El CFO viu en mode supervivència: l'automatització ja no és estratègia, és una condició per operar
Introducció: una transformació que neix de la urgència
L'informe parteix d'una premissa clara: la funció financera viu un moment de tensió estructural. L'acumulació de responsabilitats, la complexitat operativa i l'exigència creixent de l'entorn situen el CFO en una posició central, però extremadament exigent.
En aquest context, l'automatització no apareix com un objectiu estratègic planificat, sinó com una resposta pragmàtica a un problema immediat: sostenir el funcionament del negoci sense col·lapsar. L'estudi, construït a partir d'entrevistes i enquestes a més de 200 CFO d'empreses espanyoles, no analitza la tecnologia en abstracte, sinó el recorregut real del directiu financer en aquest procés de canvi.
La conclusió és directa: la transformació comença en allò operatiu, no en allò estratègic.
Metodologia: una radiografia del CFO real
El valor de l'informe rau en la seva base empírica. Es recolza en 200 enquestes quantitatives realitzades a finals del 2025 i en un conjunt d'entrevistes en profunditat que aporten context qualitatiu.
La mostra reflecteix amb força fidelitat el teixit empresarial espanyol: hi predominen les empreses familiars i les pimes, amb departaments financers reduïts i estructures que no sempre escalen al ritme del negoci.
Aquest punt és clau per entendre el conjunt de l'anàlisi. El CFO que descriu l'informe no és un perfil corporatiu idealitzat, sinó un directiu que combina funcions, gestiona múltiples àrees i treballa sota una pressió operativa constant.
Baròmetre del CFO: l'agenda està dominada pel que és urgent
El baròmetre confirma que la preocupació principal dels CFO continua sent garantir el funcionament del negoci. La tresoreria encapçala clarament les prioritats, acompanyada de la relació amb el CEO i la gestió del talent de l’equip financer.
Darrere d'aquestes dades hi ha una idea rellevant: el CFO no està centrat en la transformació perquè no té marge per fer-ho. El seu temps i atenció estan absorbits per tasques crítiques que no admeten error.
En paral·lel, la majoria dels CFO es perceben en una fase estable de la seva carrera, cosa que reforça la idea de continuïtat més que de disrupció. El rol evoluciona, però ho fa de manera incremental, condicionat per la realitat operativa.
El focus d’actuació reflecteix aquest mateix patró. Tot i que la digitalització guanya pes, ho fa subordinada a objectius com ara l'eficiència operativa i la reducció de costos. La tecnologia no és el motor del canvi; és el mitjà per alleujar la tensió.
Inversió tecnològica: prudència enfront d'ambició
Una de les troballes més significatives de l'informe és la moderació de la inversió tecnològica. El percentatge de CFO que preveu augmentar la seva inversió baixa respecte de l'any anterior, cosa que apunta a un entorn més prudent i fragmentat.
Aquesta evolució no reflecteix una manca d'interès per la tecnologia, sinó un canvi de fase. Les organitzacions semblen moure's cap a una etapa exploratòria, en què es prioritzen iniciatives concretes i tangibles enfront de grans apostes transformadores.
La capacitat d'inversió, a més, està estretament vinculada a la mida del departament financer, fet que introdueix una bretxa clara entre organitzacions.
L'RPA en finances: una solució que comença com a alleujament
El nucli de l'informe es dedica a analitzar l'adopció de l'automatització robòtica de processos. L'RPA es defineix com una tecnologia capaç d'executar tasques repetitives amb més rapidesa i menys errors, especialment en àmbits com la conciliació, el registre de factures o el reporting.
Tot i això, la seva rellevància no està tant en l'eficiència que aporta com en el context en què s'aplica. L'estudi insisteix que el punt de partida del CFO és profundament operatiu. El dia a dia està dominat per tancaments, incidències i tasques manuals que consumeixen temps i generen saturació.
En aquest escenari, l'automatització sorgeix com una necessitat gairebé obligada. No s'adopta per redissenyar el rol, sinó per evitar que la càrrega operativa faci inviable el funcionament de l'àrea financera.
Un procés gradual: primer sobreviure, després millorar
La implantació de l'RPA segueix un patró molt concret. Les empreses comencen automatitzant els processos més repetitius i amb més volum, com ara comptes per pagar o conciliacions bancàries.
L'objectiu inicial és senzill: guanyar temps i reduir errors. L'impacte és immediat, però limitat. L'automatització actua com un mecanisme d'alleujament que permet ordenar l'operació, tot i que no transforma de forma immediata el model de gestió.
L'informe és especialment clar en aquest punt: el temps alliberat no es tradueix automàticament en estratègia, sinó que es reinverteix a reforçar el control i el funcionament de l'àrea financera.
Les barreres: el problema no és la tecnologia
Un dels aspectes més rellevants de l'estudi és la identificació dels veritables frens a l'automatització.
Tot i que les limitacions tecnològiques existeixen, l'informe apunta a factors organitzatius i culturals com a barreres principals: processos no estandarditzats, resistències al canvi i manca de capacitats internes.
A més, l'automatització actua com un element que exposa problemes ocults. Sistemes fragmentats, ús intensiu d'Excel o duplicació de tasques surten a la superfície quan s'intenta automatitzar. En aquest sentit, l'RPA no resol el desordre previ, sinó que obliga a afrontar-lo.
En aquest procés, el CFO assumeix un rol més proper al d'arquitecte organitzatiu que al d'impulsor tecnològic.
Integració en el negoci: de la dada històrica a la decisió en temps real
Quan l'automatització avança, el canvi més significatiu no està en el procés, sinó en l'ús de la dada.
La informació financera deixa de ser un resultat del tancament per convertir-se en una eina utilitzada durant l'operació diària. Això permet un control més continu i una integració més gran amb la resta del negoci.
En aquesta fase, el CFO comença a participar de manera més activa en la presa de decisions, especialment al costat del CEO. La conversa deixa de centrar-se a explicar què ha passat i passa a orientar-se cap a què fer amb la informació disponible.
Maduresa de l'RPA: avenç real, impacte desigual
L'informe situa l'índex de maduresa en el 61,4%, cosa que indica que l'automatització ja forma part de l'entorn financer de moltes empreses.
Això no obstant, el grau d'avenç és heterogeni. Una part significativa de les organitzacions es manté en fases inicials o tàctiques, utilitzant l'RPA principalment com a eina d'eficiència. Només un percentatge reduït assoleix nivells avançats en què l'automatització es combina amb analítica i intel·ligència artificial.
Això reforça una idea fonamental: l'adopció de la tecnologia no implica automàticament un canvi en el rol del CFO.
Beneficis i límits: eficiència sí, transformació continguda
Els resultats de l'automatització són clars en termes operatius. Es redueix significativament el temps dedicat a tasques repetitives, disminueixen els errors i millora la traçabilitat dels processos.
No obstant això, aquests beneficis no es tradueixen de manera directa en una redefinició del rol financer. El CFO no abandona l'operació, sinó que hi aprofundeix amb més capacitat de control i anàlisi.
La transformació, per tant, és gradual i condicionada. La tecnologia crea oportunitats, però no les materialitza per si sola.
L'informe desmitifica la narrativa dominant sobre la transformació digital en finances. No hi ha una ruptura radical ni una evolució lineal cap a un rol més estratègic. El que hi ha és una transició lenta, condicionada per la urgència diària.
L'automatització no converteix per si sola el CFO en estrateg, però sí que marca una frontera clara: els qui no l'adoptin quedaran atrapats en l'operació; els qui ho facin, tindran l'opció —no garantida— de sortir-ne.
En darrer terme, el canvi no depèn de la tecnologia, sinó de la capacitat de les organitzacions per redissenyar com treballen. L'RPA no és la destinació. És el punt de partida.
.jpg)