PERTE Xip: 12.000 milions d'euros que es començaran a distribuir el 2024.

Emma Montserrat: Xavier, estem davant d'un PERTE que mobilitzarà gran part de la indústria tecnològica espanyola, així com els centres de recerca. En quin punt estem i quines convocatòries arribaran el 2024? Perquè aquest és un PERTE molt esperat.

Xavier Gómez: aquest PERTE es va anunciar a mitjan 2022 i s'articula a través de 4 eixos principals i 11 actuacions. El primer està orientat al reforç de les capacitats d'R+D, el segon a l'estratègia de disseny, el tercer —amb més dotació, més de 9.000 milions d'euros— a la instal·lació de fàbriques de semiconductors i l'últim a la dinamització de la manufactura TIC.

Tot i que s'esperava per a la segona meitat del 2022 i la primera del 2023, no va sortir cap convocatòria. Sí que ho va fer el 2023 amb una sèrie de convocatòries orientades a recerca i desenvolupament, a universitats i a formació de personal especialitzat. Esperem que el 2024 sigui un any important, com comentaves, amb publicacions que realment comencin a mobilitzar les dotacions d'aquest PERTE. Estem a l'expectativa i monitorant la situació.

Emma Montserrat: l'any passat, com dius, les primeres línies d'actuació anaven enfocades a formació i a R+D+i. Qui s'ha beneficiat d'aquestes convocatòries i, sobretot, ens ajudaran a pal·liar la manca de professionals que tenim en aquest país en el món de la IA i la microelectrònica?

Xavier Gómez: el 2023 va destacar la convocatòria de Missions PERTE Xip, amb 60 milions de dotació, que estava focalitzada en el disseny de microprocessadors d'alt rendiment i arquitectures alternatives, així com en el desenvolupament d'un ecosistema de fotònica. També es va publicar la convocatòria Càtedres Xip orientada a la recerca universitària en semiconductors i la formació de personal investigador. Aquesta última significarà realment la creació d'una extensa xarxa universitària de recerca i formació, avui ja amb 17 Càtedres Xip a les universitats espanyoles. És gratificant veure que les diferents universitats han començat a moure's i posar-se en contacte amb l'objectiu de col·laborar en xarxa de manera més intensa.

Pel que fa a la manca de personal especialitzat que comentaves, és un problema no només a Espanya sinó a Europa i a escala mundial, de manera que la convocatòria de Càtedres Xip ajudarà a minimitzar aquest factor limitador per al creixement de la indústria. És convenient abordar-lo com més aviat millor pel temps que es tarda a formar aquest personal. El PERTE Xip ha endevinat la tecla en prioritzar aquesta convocatòria per poder integrar en el sector aquest personal especialitzat com més aviat millor.

Emma Montserrat: la figura del comissionat del PERTE Xip ha aconseguit molta visibilitat. És la persona que està treballant per atreure grans inversions internacionals a Espanya. També s'ha creat una Oficina per al PERTE. Com es poden integrar les empreses espanyoles en els consorcis? És un bon lloc al qual recórrer per assessorar-se?

Xavier Gómez: el Comissionat Especial és un organisme integrat al Ministeri de Transformació Digital i s'encarrega de coordinar tot el desplegament de les diferents actuacions del PERTE i enfortir la posició d'Espanya en aquesta indústria. Entre les seves missions hi ha mantenir un diàleg fluid i constant tant amb la indústria, tant espanyola com estrangera. És el lloc adequat al qual cal recórrer a la recerca d'assessorament. També té l'objectiu d'atreure aquestes grans instal·lacions que requereixen proveïdors especialitzats i aquí és on les empreses espanyoles es poden integrar. I els altres eixos del PERTE, d'R+D i disseny, també presentaran moltes oportunitats per al sector.

La figura de Jaime Martorell com a comissionat del PERTE Xip està sent fonamental, atesa la seva experiència internacional, perquè Espanya es converteixi en un país atractiu per a aquests grans fabricants de semiconductors ubicats a Taiwan, Corea del Sud o els Estats Units.

Emma Montserrat: el PERTE s'estendrà fins al 2027. Les inversions que es preveuen ocupen força temps, són complexes. Podem pensar que els projectes s'han de posar en marxa ja el 2024? De quant de temps disposen les empreses realment per preparar les sol·licituds?

Xavier Gómez: el PERTE Xip comporta una sèrie d'actuacions al llarg dels anys, per la qual cosa no cal que tots els projectes es posin en marxa el 2024 ni molt menys. Les empreses poden anar monitorant les diferents actuacions que es publicaran i adherir-se a la que realment els encaixi millor.

El nostre consell és mai no perseguir els fons per si mateixos. El que han de fer els fons és reforçar un projecte que l'empresa ja ha determinat realment, de manera clara, que vol tirar endavant. Els fons també poden portar, fins i tot, a habilitar projectes que l'empresa volgués desenvolupar però que estan esperant un reforç financer, com poden ser els ajuts del PERTE.

D'altra banda, hi ha un aspecte primordial en el qual no ens cansem d'insistir sempre a l'hora de preparar la sol·licitud amb les millors garanties i tenir les possibilitats d'èxit més grans: l'anticipació. No convé esperar que arribin els ajuts, sinó posar-se en marxa amb anterioritat i anar preparant i definint el projecte. Per això és tan necessària la col·laboració entre empreses i la tasca de consultoria que duem a terme, per exemple, a FI Group.

Les empreses necessiten tenir un suport financer que els permeti iniciar aquests projectes fins que posteriorment els arribin els ajuts, tant si és en forma de préstecs com si són subvencions, perquè solen trigar. I és aquí on, per exemple, una entitat com Bankinter endevina la tecla amb els seus productes específics per als fons Next Generation.

Emma Montserrat: durant anys s'ha parlat d'impulsar a Espanya una mena de Silicon Valley. Hi ha regions i ciutats que ho han intentat i, de fet, algunes les podem tenir al cap perquè s'han convertit en autèntics hubs d'innovació. Tanmateix, les convocatòries d'aquest PERTE no les gestionen les comunitats autònomes. Podem parlar més d'un projecte de país en què es vol posar tot el sector a treballar en xarxa?

Xavier Gómez: el negoci dels semiconductors és sorprenentment global. La construcció comprèn una sèrie d'etapes en què cada país té un cert nivell, més o menys intensiu, i fins i tot alguns països no compleixen cap d'aquestes etapes. Per exemple, en l'etapa de disseny els EUA són molt forts. O en la mateixa realització del disseny, en què Espanya destaca. Va seguida de l'etapa de fabricació: les matèries primeres i una maquinària sofisticada, on Europa és líder amb ASML, una empresa holandesa que és l'única d'àmbit mundial capaç de fabricar aquestes màquines amb una alta escala d'integració. Després arriba el procés de fabricació, que requereix plantes sofisticades i que demana una quantitat ingent de capital. I la darrera etapa és la comprovació de la qualitat del producte fabricat i l'empaquetatge.

En aquesta fase de fabricació és on dominen els països asiàtics i creen aquesta dependència tan rellevant a Europa. Per això Europa va decidir prendre cartes en la qüestió i va aprovar la Chips Act per dotar-nos d'una sobirania per eliminar al màxim aquesta dependència dels països asiàtics. I va ser resultat de l'etapa de patiment que va passar Europa en no disposar de semiconductors per part dels països asiàtics. L'objectiu és que Europa assumeixi per al 2030 el 10% de la fabricació mundial. Significa un repte enorme perquè implica multiplicar per quatre la capacitat de producció actual.

L'ecosistema de microelectrònica a Espanya és realment modest, es compon de prop de 200 empreses i centres de recerca, i, si bé les actuacions de l'Eix 3 estan molt focalitzades a les grans fàbriques, tota la resta de les actuacions del PERTE Xip —recerca, disseny i dinamització— oferiran una sèrie d'oportunitats molt importants a les empreses del sector espanyoles.

Sens dubte, estem parlant d'un projecte de país que pretén potenciar les entitats existents, crear-ne de noves i fomentar la col·laboració entre elles i amb l'Administració i amb els centres públics de recerca.