L'addenda es posa en marxa: comença el segon trienni dels fons europeus.

Emma Montserrat: Gerard, què ens espera el 2024? Sembla que amb la nova addenda arriben nous ajuts i nous fons. Com es plasmaran en noves convocatòries?

Gerard Brinquis: tanquem el 2023 amb una acceleració en els fons molt rellevant. Vam tenir grans resolucions com ara el PERTE Agro o el PERTE Naval. I no només grans PERTE, sinó altres convocatòries que també s'estan resolent ara, com ara Transmissions, Pioners d'hidrogen o Emmagatzematge hibridat. El 2024, amb l'addenda ja aprovada per la Comissió Europea però pendent de la ratificació per part del Consell, ens espera un any molt molt intens. El 2023 hi va haver una explosió a nivell de convocatòries. ¿2024? Seguirà la mateixa trajectòria.

Cal tenir en compte que aquesta addenda se suma a un pla de recuperació del qual ja se n'ha executat un 45%. L'addenda està formada per 94.000 milions d'euros que incentivaran nous projectes i iniciatives. D'aquest import, 7.700 milions són subvencions a fons perdut, 2.600 milions que provenen de RepowerEU, també en subvencions, i més de 84.000 milions d'euros en préstecs.

Aquesta addenda estructurarà les convocatòries i els mecanismes de finançament en tres verticals: convocatòries ja existents que veuen vitaminades les seves dotacions, amb un abast més gran en els projectes o que milloren el tipus de finançament. En segon lloc, noves convocatòries amb reptes específics, amb un avantatge molt important: ja portem 3 anys veient com s'estructuren i la capacitat d'anticipació és molt més gran. L'experiència és un grau. I, en tercer lloc, els PERTE, que continuaran essent molt rellevants en aquest proper trienni.

Emma Montserrat: quin tipus de convocatòries s'espera que siguin transversals i beneficiïn tot el teixit productiu i quines van més adreçades a determinats sectors?

Gerard Brinquis: faré el mateix símil, Emma, de la pregunta anterior. Pel que fa a les convocatòries recurrents, les que ja existien, són més transversals: qualsevol sector hi pot participar i estem veient com a poc a poc van incrementant els seus pressupostos. Un exemple clar és el de la col·laboració publico-privada, els antics Reptes-Col·laboració, que actualment està oberta, però no serà l'única. Els programes de CDTI, per a recerca i innovació, també continuen vigents, encara que s'estan començant a sectoritzar i s'han publicat noves línies per al 2024 amb focus en salut i aeronàutica.

Si parlem de les noves convocatòries, aquí sí que veiem una gran tendència a la sectorització, com ara els programes tecnològics aeronàutics i espacials que arribaran aquest primer quadrimestre. Per al sector turístic tenim la convocatòria d'última milla, que està dotada amb més de 100 milions d'euros, o l'Espai de dades, on el sector agroalimentari estarà molt beneficiat. I els PERTE, que estan sectoritzats, però on realment qualsevol empresa de qualsevol sector pot veure la manera de poder participar-hi.

Fa unes setmanes sortia el PERTE de descarbonització, amb més de 1.000 milions d'euros, el gran repte per a la indústria pesant i manufacturera. És el primer gran repte que tenim per al 2024, sense oblidar que seguirem tenint la tercera i quarta versió del PERTE del Vehicle elèctric i connectat (VEC), la segona versió del PERTE Agroalimentari i el PERTE d'Economia circular, tant en la versió tèxtil com en plàstics.

Emma Montserrat: durant aquests tres anys hem fet un camí complex, amb una tipologia i un volum d'ajuts als quals no estàvem acostumats. Quin missatge podem donar a aquestes empreses que no han pujat al tren els primers anys? Quines oportunitats se'ls obren ara?

Gerard Brinquis: et diria que l'oportunitat continua estant per a qualsevol empresa que entengui com funcionen els mecanismes de finançament. S'ha executat el 45% en el primer trienni i estem parlant de 94.000 milions addicionals per al període 2024-2026. Animaria qualsevol empresa a afrontar el repte i aprofitar l'oportunitat.

En aquest sentit, tinguem en compte que l'any 2023 la Comissió Europea va fomentar noves polítiques públiques per millorar els incentius al finançament, amb millores en la regulació, en el règim general d'excepció per categories o en el règim de minimis (subvencions de menys import), però també va crear nous marcs temporals d'ajuts per incentivar nous projectes en la lluita contra la deslocalització en benefici de grans potències, com ara Àsia o Estats Units.

Quina seria la meva recomanació? Que entenguin com funcionen els mecanismes i que s'aventurin, perquè hi ha fons i més de 500.000 projectes ja s'han executat a Espanya durant el primer trienni. Crec que no podem deixar perdre aquesta gran oportunitat i sobretot assessorar-se de la millor manera. Tenim un avantatge molt important: tota l'experiència que hem aconseguit en aquests primers tres anys. És un valor afegit molt elevat.

Emma Montserrat: molts dels projectes als quals hem acompanyant durant aquests tres anys són llargs, complexos, requereixen mesos de treball i s'estendran en el temps: quin horitzó se'ls presenta el 2025 i 2026?

Gerard Brinquis: a les empreses sempre els recomano la doble visió. Una visió a curt termini: entendre quines oportunitats hi ha avui dia i aprofitar-les si realment s'alineen amb el pla estratègic de la companyia. Però, sobretot, veure aquest marc temporal del 2025 i el 2026. Entre la demora del pla i l'addenda, el 2025 i 2026 estarem parlant aproximadament de 44.000 milions addicionals per a cada anualitat.

Cal aprofitar-los, estem assessorant els nostres clients d'acord amb aquesta doble velocitat: aprofitar les oportunitats avui, però tenir una visió estratègica i veure els projectes d'inversió, despesa, eficiència energètica o digitalització que emprenguin el 2025 i 2026. Per decidir si poden accelerar aquests projectes davant de l'oportunitat dels fons, intentar executar-los abans, o si ens hem de replantejar com a empresa l'abast d'aquests projectes i ser una mica més ambiciosos, palanquejant-nos en aquest finançament públic.

Emma Montserrat: podem dir que aquest serà l'any del finançament? Com es canalitzaran els 84.000 milions en format de préstecs? En què es faran servir?

Gerard Brinquis: efectivament, el primer trienni ha estat molt enfocat a la subvenció a fons perdut i en aquest segon trienni estem parlant molt de finançament. D'aquests 94.000 milions d'euros que parlàvem, aproximadament 28.000 milions vénen per reforçar els PERTE, però en queden més de 65.000 milions que es canalitzaran via l'Institut de Crèdit Oficial (ICO). Són mecanismes de finançament amb uns reptes molt específics. S'estan estructurant fins a 12 eines per canalitzar aquests fons: sostenibilitat, reptes verds, emprenedoria i, sobretot, finançament i suport a les pimes. En aquest sentit, una entitat com Bankinter, amb tota l'experiència collida i el suport que podeu donar a l'ICO, sou un gran valedor, un actor molt rellevant: coneixeu els mecanismes, coneixeu els reptes i teniu aquesta experiència prèvia al mecanisme de recuperació.