Fons europeus el 2023: l'any de les oportunitats per a les empreses.

Emma Montserrat: estem ja al tercer any des de l'arribada dels fons europeus NextGen i sembla que el 2023 ve amb novetats importants per a les empreses. Ens pots aclarir el panorama?

Gerard Brinquis: jo agruparia les novetats en tres grans blocs. En primer lloc, parlem dels PERTE. Hem tingut la resolució definitiva del PERTE del vehicle elèctric en la primera edició, la qual cosa ens permet aprendre sobre com es desenvoluparan els altres PERTE. Per exemple, el PERTE de descarbonització, aprovat a la darreria del 2022, amb una dotació pública de 3.100 milions d'euros.

La dada més rellevant ha estat la modificació i la flexibilització dels PERTE agroalimentari i naval, ja oberts, en matèria de consecució dels avals i les garanties. Era una de les limitacions més importants per al finançament i és fruit de les lliçons apreses del PERTE del vehicle elèctric.

En segon lloc, hem vist un canvi rellevant a la normativa europea sobre aquests fons de finançament, derivat de la guerra d'Ucraïna. El nou marc temporal d'ajuts d'estat amplia els límits de finançament. S'està estudiant el reglament 651, d'exempció d'ajuts d'estat per categories, que també regeix en els fons NextGen, per dinamitzar el Pla de Recuperació.

Finalment, hi ha l'addenda del pla, aprovada ja al Consell de Ministres. Estem parlant de 90.000 milions d'euros addicionals als que teníem per al període 2021-2023 i que estan desglossats en gran part en préstecs. Són 7.700 milions en transferències directes i 84.000 milions en forma de préstecs que reforçaran els 12 PERTE.

Emma Montserrat: ha anat passant el temps i és hora de fer una retrospectiva. D'on venim i què ha passat en aquests primers passos dels fons europeus?

Gerard Brinquis: el més rellevant és que Espanya ha aconseguit ser el país que més ha accelerat en les fites que tenen a veure amb la intervenció de la Comissió Europea. Ja hem passat tres fites, de les quals dues han suposat una transferència directa a Espanya de 10.000 i 12.000 milions d'euros. I al novembre ja es van sol·licitar 6.000 milions d'euros addicionals com a tercera transferència.

Venim d'un final del 2020 i un inici del 2021 molt convulsos amb l'elaboració del Pla de Recuperació, les manifestacions d'interès. Tot això va generar unes expectatives que després, al llarg del 2021, van ser difícils de resoldre perquè les convocatòries no arribaven. El 2021 vam tenir una petita aturada, un alentiment en la publicació de convocatòries. Però el 2022 hem vist una acceleració notable i l'explosió de les publicacions de les primeres convocatòries i del primer PERTE. La fita principal del 2022 ha estat la publicació del PERTE del vehicle elèctric. És el primer PERTE publicat que ve a resoldre la canalització dels fons.

Emma Montserrat: a què penses que hem de parar més atenció en els propers mesos?

Gerard Brinquis: hem de pensar sempre a curt termini, quines oportunitats tenim a prop, i també en el mitjà i llarg termini, perquè estem al començament de l'any i això és un avantatge competitiu per planificar i projectar l'estratègia de captació de fons durant tota l'anualitat.

Si parlem a curt termini, hi ha el PERTE agroalimentari i el PERTE naval, que ja són públics, es tancaran al febrer i tenen millores, i hi ha hagut flexibilització pel que fa a les bases reguladores del PERTE del vehicle elèctric. Per tant, són dos grans programes que tenim molt a mà.

I, pensant en la planificació anual, hem de tenir en compte quins són els mecanismes i les eines que hem tingut el 2021 i 2022 i que el 2023 es veuran incrementats en tres grans eixos: primer, les convocatòries històriques, ja les coneixem i els seus pressupostos s'han dinamitat. Les dotacions són més grans i poden encaixar més projectes. En segon lloc, les noves línies d'actuació, convocatòries noves, amb l'avantatge que el 2022 ja moltes les hem testat i el 2023 veurem segones finestres d'aquestes convocatòries ja conegudes. I, finalment, hem d'observar com evolucionen tots els PERTE i les lliçons extretes del vehicle elèctric.

Una de les novetats a què estem molt atents és el pla RepowerEU, que ha d'ajudar tots els països membres en l'estalvi energètic, en la producció d'energia neta i en la diversificació energètica.

Emma Montserrat: el temps apressa i les oportunitats estan ja sobre la taula. Quines són les futures convocatòries que no ens podem perdre al llarg del 2023?

Gerard Brinquis: Difícil de contestar: és la gran pregunta. Com dius, Emma, el repte de les empreses és identificar aquestes oportunitats. Si hagués d'esmentar alguna de les que arribaran en el primer quadrimestre, em fixaria en tres grans blocs. Primer, el bloc digital, que serà molt potent, amb grans mesures per digitalitzar i incorporar la tecnologia 5G a la indústria. Parlaria en segon lloc del bloc energètic. Esperem una gran convocatòria, que són les valls d'hidrogen, i rèpliques de convocatòries que han funcionat molt bé durant el 2022, com poden ser projectes pioners i singulars i cadenes de valor. Hi continua havent una aposta molt forta per l'hidrogen.

Pel que fa a l'R+D+i, ha estat un pilar fonamental del Pla de Recuperació. No hem de perdre de vista programes de col·laboració publicoprivada i en particular les missions del CDTI. I hi ha un tercer bloc, els PERTE. Tenim ja el primer PERTE completat, la primera edició del vehicle elèctric, però sabem que durant el 2023 ja estan oberts el naval i l'agroalimentari. I veurem els primers passos del PERTE de semiconductors, del de descarbonització industrial i sobretot l'evolució del PERTE del vehicle elèctric en la segona etapa.

Emma Montserrat: les empreses saben que no poden anar soles, sense acompanyament, a aquestes convocatòries. Per què és imprescindible tenir un assessorament especialitzat per poder accedir de manera òptima als fons NextGen?

Gerard Brinquis: la raó de tenir un partner estratègic és essencial, sobretot per aquest assessorament global que et pot oferir, ja sigui una entitat pública o privada. Hem d'entendre que el cicle de vida de qualsevol projecte que cal presentar comença des de la identificació del repte que té la companyia fins a la justificació d'un ajut potencial com a beneficiària. A FI Group som més de 720 consultors a escala nacional. La nostra missió és assessorar integralment en matèria de finançament. Estem molt focalitzats en com fer entendre a les entitats el funcionament dels fons perquè siguin tan accessibles com sigui possible i convertir-nos en uns facilitadors dels fons.

Emma Montserrat: l'experiència demostra que no és fàcil presentar-se a les convocatòries. Fins i tot havent-s'hi presentat, pot ser que no trobin una resolució positiva, com en el PERTE del vehicle elèctric. Com acompanyeu des d'FI Group les empreses en el procés?

Gerard Brinquis: el primer de tot és informar. Informar en el termini i en la forma escaient és molt important per gestionar la generació d'expectatives, perquè les empreses entenguin com es canalitzen aquests fons. En segon lloc, és molt important l'evangelització. És a dir, fer entendre aquelles empreses que volen participar-hi quines són les regles del joc i el marc d'actuació. Però, finalment, jo crec que el valor diferencial rau en l'acompanyament global i integral. Les empreses saben que els respondràs. Acompanyem des de la identificació inicial de quin és el repte de l'empresa, quina problemàtica i necessitats té, fins a la sol·licitud, el seguiment i la justificació.

Són temps molt llargs. Sense anticipació és molt difícil acollir-se a aquesta tipologia de fons. Les empreses en molts casos no saben com començar, com fer els primers passos. Nosaltres, completant aquestes tres capes, intentem anticipar-nos a la possible arribada d'una convocatòria per ajustar-la al projecte d'una empresa.

Emma Montserrat: una altra de les complexitats dels fons és que les convocatòries parteixen des de les comunitats autònomes. Quines diferents oportunitats observes a escala regional?

Gerard Brinquis: les comunitats autònomes són molt rellevants en el Pla de Recuperació. Primer, com a canalitzadores de fons amb les partides pressupostàries que tenen assignades. I una cosa no menys rellevant és que són catalitzadores de fons i projectes, és a dir, dinamitzen tot el teixit regional per accedir als fons, ja siguin regionals o nacionals.

Veiem diferents estratègies en funció de cada comunitat autònoma. Sense sortir de les regles de joc, cada una té una tipologia de projectes que vol fomentar. Per exemple, Catalunya ha obert recentment una convocatòria per a la reindustrialització i la localització de noves activitats productives. Al País Basc, amb un gran teixit industrial i llarga trajectòria en la gestió de fons europeus, estem veient una dinamització en l'àmbit de la descarbonització i la digitalització, en la indústria 4.0 i en R+D+i. Dos exemples més: Andalusia i la Comunitat Valenciana estan apostant per la localització, l'eficiència energètica, la formació i els projectes de recerca.

Emma Montserrat: els eixos transversals del pla ja els coneixem: sostenibilitat i digitalització. Però, quins són els sectors més beneficiats pels fons europeus?

Gerard Brinquis: hi ha sectors que sempre han estat al punt de mira i són esmentats més d'una vegada, com ara l'automoció i la mobilitat sostenible. Però n'hi ha d'altres que venen verticalitzats pels diferents PERTE: semiconductors, agroalimentària, la indústria naval i aeroespacial o la farmacèutica, molt enfocada a la col·laboració publicoprivada, per tal de transferir a les empreses el coneixement que es genera en universitats, hospitals i centres de recerca. I la indústria electrointensiva i pesant. El PERTE de descarbonització està molt enfocat a plantes que són molt dependents energèticament.