Saltar a la zona de continguts
Experts i coneixement

Subhastes de renovables vs. mercat majorista d'electricitat.

La subhasta de renovables convocada pel Govern per al proper 19 d'octubre posarà sobre la taula 3.300 megawatts eòlics i fotovoltaics amb un procés d'execució accelerat.
Subastas de renovables vs. Mercado mayorista de electricidad
Categoria
Experts i coneixement
Tipus de contingut
Actualitat
Escrit per
Redacció
Temps de lectura
11 minuts
Publicat
06 Oct. 2021
Contindran les subhastes les fluctuacions de preus en el mercat? Aquest és l'objectiu de la nova subhasta de renovables que ha convocat el Govern per al proper 19 d'octubre, que posarà sobre la taula 3.300 megawatts eòlics i fotovoltaics amb uns terminis d'execució notablement accelerats, empesos per la conjuntura d'escalada de preus de la electricitat en els últims mesos.

Les empreses que vulguin presentar-se a la subhasta tenen fins al proper 7 d'octubre per presentar la documentació necessària per a la prequalificació i qualificació, seguint les directrius del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

El Ministeri espera que la incorporació dels 3.300 MW al pool energètic nacional aconsegueixi reduir directament el preu de l'electricitat en el mercat majorista, en desplaçar l'energia produïda per centrals més cares i contaminants i deixar-la gairebé fora de les necessitats diàries del país.

Per entendre el procediment i l'efecte que es pretén, cal saber com funciona el mercat majorista i com poden afectar-lo la subhasta ja realitzada al gener del 2021 i la que tindrà lloc ara.

Un mercat sensible... cap amunt

En les subhastes diàries (no cal confondre-les amb les subhastes de renovables) del preu de l'energia s'estimen les quantitats d'energia que es consumiran l'endemà i els productors la venen a les distribuïdores. El preu a pagar es calcularà en funció de molts factors, com ara la previsió de demanda, les condicions meteorològiques, etc. Com que l'energia té una demanda en temps real (no s'emmagatzema), cal preveure el pic màxim de consum que hi haurà durant el dia i mobilitzar les centrals necessàries per cobrir-lo amb cert marge, per tal de garantir el subministrament i l'estabilitat del proveïment durant tot el dia.

Per tant, el preu de l'electricitat es fixa cada dia i cada dia és diferent. I, pel sistema de fixació de preus dels països de l'OCDE, a Europa totes les centrals que entren en la subhasta cobraran el mateix preu per l'electricitat que produeixin, i aquest serà el de la proposta més cara. Això implica que, com més capacitat de proveïment barat hi hagi, menys entraran en les subhastes diàries les centrals productores més cares i el preu de l'electricitat serà més baix per a tothom.

Subhastes de renovables vs. mercat majorista d'electricitat

El problema de les pujades dels últims mesos ha estat causat sobretot per l'increment del preu dels drets d'emissió de CO2, que enguany ha passat d'aproximadament 30 € per tona al gener fins als 60 € del setembre. Però és que fa només sis anys, el preu de la tona de CO2 era de 8 €. Aquest preu del CO2 fa que les centrals tèrmiques cobrin molt cara la seva energia, mentre que les centrals nuclears i les plantes de renovables la cobren més barata. Per tant, si en la subhasta diària cal que hi entri una central tèrmica, ella marcarà el preu de tota l'electricitat venuda aquest dia. Si, a més, tenim en compte que gairebé totes les tèrmiques utilitzen el gas com a combustible i el preu d'aquest s'ha incrementat també en els últims temps... el preu de l'electricitat acaba disparant-se en el mercat majorista.

Per això, la propera subhasta de renovables pretén posar en el mercat de l'energia nacional una quantitat considerable de MW d'energia elèctrica, renovable i barata, que eviti o redueixi considerablement l'entrada de l'energia cara (de les tèrmiques) en les subhastes diàries.

El matalàs de les renovables

La subhasta de renovables és completament diferent de la subhasta elèctrica diària que ja hem vist. En aquesta subhasta, qualsevol empresa es pot presentar per produir energia renovable, construint les infraestructures necessàries de la tecnologia que decideixi implementar (eòlica, fotovoltaica, etc.) i un sistema d'emmagatzematge propi per conservar l'energia que produeixen.

Les empreses que hi concorren, per tant, competeixen entre elles per aconseguir les adjudicacions del Ministeri. En el cas d'un hipotètic empat entre empreses, el Ministeri optarà pel tipus d'energia més efectiva: la que produeix més electricitat en menys temps. Les que estan mes ben posicionades són l'eòlica i la fotovoltaica. Un cop aconseguida la concessió, les empreses han de complir els terminis de producció si volen mantenir els seus beneficis.

En el cas d'aquesta propera subhasta de renovables, els terminis s'han accelerat i extremat fins al punt que, dels 3.000 MW, 600 MW hauran d'estar operatius en un termini màxim de vuit mesos, abans del 30 de juny del 2022, perquè l'impacte a la baixa en els preus de l'electricitat en les subhastes diàries es noti abans de l'estiu vinent. La resta de l'energia fotovoltaica que s'adjudiqui (inclosa la concedida a petits productors) s'haurà de connectar a la xarxa el 30 d'abril del 2023 i les plantes de generació eòlica, un any més tard.

Pel que fa als preus de l'electricitat produïda per aquestes noves plantes, sabem que, per exemple, en l'última subhasta de renovables celebrada el 26 de gener d'aquest any es van adjudicar més de 3.000 MW d'energia eòlica i fotovoltaica a aproximadament 25 € per MW/h. Uns preus fixos (una retribució estable en un 95%) que es mantindran en un termini d'entre 10 i 15 anys, i que són notablement inferiors als que es manegen diàriament en el mercat majorista d'electricitat: a l'abril es va arribar als 80 € per MW/h, tres vegades més que els 25 € fixats al gener. Ara estem superant els 200 €.

El Govern realitza les adjudicacions mitjançant una subhasta inversa, en la qual són els que presenten l'oferta més barata els que la guanyen. Aquestes licitacions semblen destinades a operadors mitjans, atès que la subhasta marca els 200 MW com el màxim sobre el qual cada operador pot fer ofertes. A més, a aquests operadors mitjans els convé disposar d'unes previsions d'ingressos predictibles. Les grans elèctriques, per contra, tenen capacitat financera suficient per desenvolupar grans projectes i acudir al mercat lliure, molt més fluctuant, per vendre la seva energia.

El matalàs de les renovables

Projectes i més projectes

A més de la reserva de 600 MW de disponibilitat accelerada, en la subhasta es preveu adjudicar una reserva de 1.500 MW per a energia eòlica terrestre, una de 700 MW per a energia fotovoltaica, una altra reserva neutra de 200 MW i una última de 300 MW per a sistemes solars distribuïts dirigits a instal·lacions fotovoltaiques de mida petita (de 5 MW o menys). En aquestes últimes preval l'arrelament local, atès que en l'adjudicació es valorarà la distància de la planta productora a la població més propera (per minimitzar pèrdues en transport) i la participació de la població local en el projecte: un 25% del capital social de l'empresa adjudicatària haurà de comptar amb almenys quatre titulars el domicili fiscal dels quals estigui situat a menys de 20 km de la planta de generació.

A més, durant el que queda del 2021 es preveu que se celebrin altres concursos de competència per adjudicar un mínim de 200 MW d'energia solar termoelèctrica, aproximadament 140 MW de plantes de biomassa i 20 MW més per a altres tecnologies alternatives.

El Govern pretén que l'accelerada del sector renovable no s'aturi i el calendari que maneja preveu treure a subhasta un mínim de 20 gigawatts (GW) fins al 2025. D'aquests, la fotovoltaica prendrà una posició destacada amb una reserva de 10 GW per als pròxims sis anys, l'eòlica comptarà amb prop de 8,5 GW, la solar termoelèctrica disposarà de 600 MW en adjudicacions, la biomassa tindrà 380 MW i d'altres com biogàs, hidràulica o mareomotriu disposaran d'aproximadament 60 MW en total.

Projectes i més projectes

De fet, el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) preveu que la generació d'energia a partir de fonts renovables l'any 2030 arribi a una quota del 74% de tota la nostra capacitat. Els nombres són aclaparadors: es preveu arribar als 50 GW d'energia eòlica (actualment estem en 27 GW) i fins a 46 GW d'energia solar (el 2021 estem en 14 GW). L'eòlica i la solar, afegides a la resta de plantes de generació d'energia, acabarien sumant fins a 161 GW de capacitat de producció. Per fer-nos una idea de la magnitud, el pic de demanda històrica d'energia elèctrica a Espanya es va assolir el 2007 amb 45 MW/hora.

Les energies renovables tenen una característica que explica la necessitat d'aquest sobredimensionament de la capacitat de generació: la variabilitat atmosfèrica que les afecta de manera decisiva. Per preveure moments de poc vent i poc sol, cal cobrir-se amb molta més capacitat generadora i que rarament s'arribarà a utilitzar en la seva totalitat. El PNIEC estima que, fins al 2030, es duran a terme unes inversions per valor de 241.000 milions d'euros, dels quals el 80% recauran en la indústria privada.

N'hi ha per a tothom: grans i petites

Les grans empreses del sector elèctric (Endesa, Iberdrola, Naturgy, Capital Energy, EDP Renovable i Acciona) van ser les que van aconseguir les concessions del gruix dels megawatts repartits en la subhasta de renovables del gener. No obstant això, més de 80 empreses van acudir a les licitacions i les adjudicacions van arribar fins a 32 empreses.

Així doncs, les petites empreses hi tenen cabuda, sobretot en l'àmbit fotovoltaic ja que permet plantes de menor grandària i una inversió inicial notablement menor.

En conclusió, el camí sembla clar i llis: la promoció de les energies renovables continuarà en el futur. Les subhastes de renovables semblen l'arma triada pel Govern per contrarestar l'escalada incontrolable de preus del mercat majorista en els últims temps, i l'aposta per la diversificació del sector i l'obertura a nous operadors de tot tipus continuaran en els propers temps.