Saltar a la zona de continguts
Experts i coneixement

Fons Next Generation EU: noves oportunitats de finançament.

El repartiment dels fons europeus Next Generation ha començat traduint-se en moltes oportunitats de finançament per a les empreses i molta informació per digerir.
Nuevas oportunidades de financiación
Categoria
Experts i coneixement
Tipus de contingut
Actualitat
Escrit per
Redacció
Temps de lectura
14 minuts
Publicat
12 Oct. 2021
El repartiment dels fons europeus Next Generation per a la recuperació de les economies europees després de la COVID-19 ja ha començat a Espanya. Ara entrem en un període, fins al final de l'any, en el qual se succeiran vertiginosament les convocatòries i les adjudicacions per complir amb l'exigent calendari. És el moment d'actuar per a les empreses: hi ha moltes oportunitats obertes i molta informació per digerir.

A l'agost es van rebre a Espanya els primers desemborsaments en concepte de prefinançament: 9.000 milions d'euros que corresponen al 13% del total de les transferències que tenim assignades a Espanya, que arribaran a prop de 70.000 milions d'euros.
Aquests 9.000 milions d'euros, més els 24.000 milions d'euros que ja preveia la Llei de pressupostos generals de l'Estat, impliquen que ja es poden canalitzar de manera tangible i significativa les convocatòries d'ajuts en forma de licitacions i subvencions per a les empreses. Aquest ha estat el tret de sortida definitiu dels fons Next Generation per a Espanya.

Aquests 9.000 milions que ja hem rebut són en concepte de prefinançament, però Espanya és el primer país de la Unió Europea que formalment sol·licitarà el primer dels desemborsaments a la Comissió Europea. Aquests desemborsaments ja estaran subjectes al compliment d'uns objectius que han marcat les institucions europees i, si no es complissin, els següents desemborsaments podrien no arribar. A aquest efecte, aquest estiu la Comissió Europea ja ha designat dos alts funcionaris que seran els responsables de supervisar que Espanya ho fa tot en el moment adequat i de la manera prevista.

Noves oportunitats de finançament

Reptes principals per a Espanya

Espanya afronta una sèrie de reptes per aconseguir un aprofitament reeixit dels fons Next Generation:

  • El gran pes de les pimes al nostre país: cal trobar un equilibri per canalitzar els fons reconeixent la capacitat de les grans empreses per atraure el gruix dels ajuts i el motor que suposen per a l'ecosistema de pimes que tenen a sota, però també el gruix dels fons ha d'estar enfocat a convocatòries de subvencions a les quals puguin accedir les pimes, les micropimes i els autònoms d'aquest país.
  • Cal millorar els canals de comunicació, difusió i transparència per a les empreses. El lloc web del pla de recuperació del Govern no està complet i no hi ha una finestreta única a escala estatal per poder accedir a aquests ajuts, la qual cosa facilitaria molt el camí a les pimes.
  • Hem d'accelerar el ritme d'execució d'aquests fons. Abans de l'estiu no s'havia arribat a executar ni un 5% dels fons. Cal que els sistemes de funcionament de l'Administració pública millorin en general, es modernitzin i es digitalitzin per guanyar agilitat.
  • El sector financer hauria de tenir una tasca important en tot això. Són els que millor coneixen i els que tenen més tracte amb les pimes i serien un bon agent de col·laboració per capil·laritzar ajuts, com ho han estat en els fons de la PAC, amb molt bons resultats.
  • Espanya ha d'introduir reformes normatives i estructurals amb el Pla de Recuperació per impulsar la competitivitat de les empreses. S'han de fer sense criteri ideològic i centrant-se només en els criteris econòmics i empresarials.

El paper de les comunitats autònomes

Les comunitats autònomes tindran un paper molt important en l'execució dels plans i dels ajuts a les empreses en totes les àrees en què tenen competència: educació, sanitat, etc. Ara mateix estan movent-se en la fase inicial de preparació, tramitació i execució en aquests aspectes:

  • Reforçant les oficines de seguiment de fons per ajudar les empreses dels seus territoris a preparar projectes viables, accedir als ajuts i a les diferents subvencions.
  • Dotant-se d'eines tecnològiques, procediments i personal per poder fer front a la tramitació del gran volum de peticions que hauran de gestionar en el futur.
  • Invertint els primers diners dels fons Next Generation. Ja se'ls han assignat uns diners en educació, el pla Educa Digital, i en ocupació, en què estan licitant assistències tècniques per a la creació de la xarxa de centres per a l'orientació a l'ocupació.
El paper de les comunitats autònomes

Els PERTE arrenquen

Mentrestant, l'eina principal de repartiment dels fons a Espanya, els PERTE, ja ha començat el seu camí. Aquests són els més rellevants fins al moment:

  • Actualment l'únic aprovat és el PERTE de vehicle elèctric i connectat: té tres blocs obligatoris: fabricació d'equips originals, fabricació de bateries i fabricació d'altres components. Els tres s'han de complir en els projectes perquè les empreses puguin accedir al finançament. Hi ha tres blocs addicionals: fabricació de components de vehicle elèctric intel·ligent, components de la connectivitat i fabricació de sistemes de recàrrega. I tres processos transversals: economia circular, digitalització de tota la cadena de valor i formació i reciclatge de perfils professionals. En aquest PERTE s'aprecia la col·laboració publicoprivada, la integració de les pimes amb un 40% de presència, la conjunció entre comunitats autònomes (cal que hi hagi com a mínim dues empreses de dues comunitats diferents) i la col·laboració d'una entitat proveïdora de coneixement .
    Aquesta estructura de PERTE és important perquè està intentant replicar-se en la resta de PERTE segons les necessitats del teixit empresarial que es van plasmar en les manifestacions d'interès.
  • El següent que està prenent més rellevància és el PERTE d'agroalimentació, que està liderat pel Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació.
    El seu objectiu és facilitar l'accés a aliments sans, segurs i sostenibles. Intentar reforçar la capacitat d'innovació de tota la cadena de valor per aconseguir una digitalització i sostenibilitat que derivin en una traçabilitat alimentària des de la producció, fins a la logística i la distribució final d'última milla.
  • També s'està parlant del PERTE de salut. El seu objectiu principal és la medicina personalitzada, per fomentar la incorporació de tècniques i tecnologies innovadores en el diagnòstic i la prevenció de malalties amb impacte en la part clínica.
  • I un altre del qual es va començar a parlar al maig, i en el qual encara es treballa, és el PERTE tecnològic. Els seus tres primers blocs obligatoris són la integració de projectes renovables, l'emmagatzematge de l'energia renovable i la ruta de l'hidrogen.

Com han estat les convocatòries reals?

Des del juliol s'han vist diverses convocatòries i podem veure una sèrie de línies comunes a totes elles:

  • Seguint la lògica de la col·laboració publicoprivada, hem vist grans convocatòries consorciades. Per exemple, la convocatòria d'emissions d'intel·ligència artificial la liderava una gran empresa, però hi havien de participar obligatòriament com a mínim cinc pimes i una OPI (centre tecnològic, de recerca, etc.).
    És a dir, van a buscar aquesta col·laboració publicoprivada, la cooperació del teixit empresarial, i plantegen projectes transformadors.
  • Trobem grans quantitats de subvencions a fons perdut. En funció de la naturalesa del projecte i de la tipologia de l'empresa, van des del 40% fins al 80%.
  • Hi ha altres convocatòries més individuals, més enfocades en la digitalització en el sentit més ampli. La convocatòria d'Activa Finançament, l'objectiu de la qual és la digitalització de la indústria, amb robòtica col·laborativa, bessons digitals, etc., tecnologies que impliquen canvis en els seus sectors respectius.
    També està activa la convocatòria d'Intel·ligència Artificial de Red.es destinada a totes les tecnologies habilitadores digitals noves que ajudin a impactar en el mercat.
  • Hi ha les anomenades convocatòries vitaminades, que són preexistents als fons, però que reben un increment notable del finançament, com la d'Intel·ligència Artificial que l'any passat tenia 20 milions de subvenció i aquest any ja té 100 milions.

En conclusió, hi ha dos grans blocs temàtics en què s'estan executant aquestes convocatòries:

  • Línies molt enfocades a la recerca i el desenvolupament en temàtiques concretes, a reptes específics que van aparèixer en les manifestacions d'interès (veiem que sí que s'estan seguint).
  • Línies de digitalització, entesa en sentit ampli. Actualment enfocada en tecnologies innovadores.

Totes es regeixen pels límits d'intensitat d'ajuts del reglament, la qual cosa vol dir que, segons la naturalesa del projecte i la tipologia de l'empresa, es pot optar a una intensitat X de subvenció a fons perdut. Per tant, és imprescindible per a les empreses seguir el reglament i identificar bé els projectes en què s'està treballant.

Finalment, cal tenir sempre present que qualsevol línia amb fons Next Generation ha de complir amb els sis principis del DNSH: no causar un dany significatiu en l'àmbit mediambiental.

Futur proper: noves convocatòries

Futur proper: noves convocatòries

Fins ara el ritme de publicació de convocatòries ha estat molt lent, però a partir d'ara s'accelerarà fins al final de l'any. Quan comencin a sortir hi haurà una gran campanya comunicativa per part de l'Administració a tots els col·lectius empresarials i entre tot el teixit de pimes del país.

Els àmbits en què sortiran les convocatòries seran al voltant de les competències autonòmiques: economia circular, sostenibilitat, indústria i digitalització, formació, educació, sanitat, etc. Estaran dirigides en tres direccions:

  • Projectes de recerca i desenvolupament.
  • Transició energètica: projectes d'R+D energètics, projectes d'autoconsum amb plaques solars, energia eòlica, rehabilitació del parc de maquinària de grans empreses i pimes, rehabilitació d'edificis, energies renovables innovadores, la ruta de l'hidrogen... Totes aquestes ja estan en fase d'aprovació de bases reguladores.
  • I digitalització: turisme i la seva convocatòria d'"última milla", convocatòries d'habilitats digitals i formació per a empleats... I serà molt important la convocatòria de Digital Toolkit, que es llançarà imminentment i la dotació de la qual serà de 500 milions d'euros per al 2021. Pretén la digitalització de les empreses per augmentar la seva competitivitat i serà molt important per a les pimes.

Les empreses s'han de preparar bé per presentar-se a les convocatòries:

  • Han de mobilitzar un equip: tenir gent dedicada internament a preparar els processos i ajudar-se d'experts externs quan sigui necessari.
  • És molt important definir molt bé els projectes, recordant que han de ser realment rendibles. Hi ha partides a fons perdut, però mai no es finançarà el 100% d'un projecte, sinó només una part.
  • Mobilitzar-se organitzativament en funció de cada convocatòria. Per exemple, si cal anar amb pimes en consorci, cal començar a buscar quines poden ser. Cal veure si es necessiten partners en una altra zona geogràfica, etc. Tot el necessari perquè el projecte respongui de la millor manera als criteris de l'Administració.
  • Estar atents als terminis. Hi ha convocatòries que donen menys d'un mes per presentar-s'hi. Per conèixer quines són les convocatòries obertes i la informació relativa a aquestes i als seus terminis, cal accedir al servei de licitacions i subvencions de la plataforma ceoexeuropa.es, que s'actualitza cada dia. I també poden informar-se'n al lloc web del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic: www.idae.es.
  • Avançar tots els temes legals, de responsabilitats i garanties. També els temes administratius, estar al dia en les obligacions amb la Seguretat Social, amb Hisenda, de presentació de comptes, etc.

I aquests són els consells dels experts per preparar els projectes amb garanties:

  • Avançar-se: tenir els projectes ja preparats i alineats amb el pla Espanya Pot per presentar-los en els curts terminis que hi ha després de la convocatòria, alguns de deu dies. Com millor es preparin millor aniran els projectes, que es decideixen en concurrència competitiva en oposició contra els altres.
  • No perdre oportunitats: hi ha moltes convocatòries i molt específiques, i cal poder disseccionar bé el teu projecte per inscriure'l en les diverses convocatòries en què pugui encaixar, o cada part del projecte en cada branca de finançament.
  • Centrar-se bé en l'objectiu: les empreses han de ser conscients de la finalitat dels fons: projectes d'inversió basats en els eixos verd i digital.
  • Atenció a la presentació formal dels projectes: l'Administració té una forma de treballar i cal dominar els seus sistemes i procediments. La lletra petita és molt important.
  • Presentar projectes realistes, rendibles i executables. Que s'executin és essencial i, si no s'aconsegueix, el problema serà important.

Informació obtinguda a partir del seminari web organitzat pel CFO Fòrum de Bankinter. Amb la participació de:

  • Emma Montserrat: Directora de Banca Corporativa de Bankinter.
  • Alberto Zamora: Managing Director a Accenture de l'àrea de Sanitat i Administració Pública en els mercats d'Espanya, Portugal i Israel.
  • Marta San Millán: Coordinadora de l'Oficina de Projectes Europeus de la CEOE.
  • Gerard Brinquis: Responsable del Hub Next Generation d'FI Group.