Mobilitat sostenible amb rendibilitat sostenible.

Fabricants de vehicles

Alta inversió en noves tecnologies:

• Medi ambient: els fabricants han fet, i han de fer, inversions gegantines per adequar els vehicles de combustió interna, que fins ara han estat la base del seu negoci, als requeriments mediambientals, cada vegada més exigents i amb uns possibles terminis de retorn per a les inversions menors, a causa dels exigents terminis definits per a la descarbonització.
• Vehicle autònom: la possibilitat d'alliberar els conductors del que en molts casos és una tasca penosa i perillosa, com és el conduir els vehicles, és una oportunitat per als fabricants, però també, i potser amb més possibilitats, és una oportunitat per a tots aquells que veuen en aquest alliberament del temps dels conductors una oportunitat d'or per vendre continguts i crear productes i solucions que els conductors i passatgers puguin consumir mentre es mouen en els seus cotxes.
  Els fabricants de vehicles tenen un gran desafiament per ser ells els que inverteixin en el disseny i la fabricació de la tecnologia dels vehicles autònoms, o bé per ser els que comprin aquesta tecnologia a tercers. En qualsevol cas, sempre competint amb Apple i Google que, encara que no fabriquen els vehicles directament, apliquen allò de “designed in California, made in China”, amb nous fabricants o mitjançant acords amb els actuals.
• Electrificació: la solució triada per resoldre el repte de l'impacte mediambiental passa per la substitució dels combustibles fòssils per noves alternatives elèctriques, utilitzant motors elèctrics connectats a bateries recarregables o bé a una pila d'hidrogen que produeix l'electricitat necessària per moure els vehicles quan sigui necessari. Per poder ser líders tecnològics, com ara ho són en els motors de combustió, en qualsevol de les dues solucions, els fabricants haurien de realitzar inversions quantioses i entrar en competència amb empreses amb gran experiència i tecnologia en aquestes noves àrees. Empreses que, com en el cas de les empreses xineses, gaudeixen també d'un gran suport governamental. La solució, com dèiem per als aspectes de la seguretat, és comprar o compartir aquesta tecnologia amb altres empreses, però això suposa la pèrdua de les barreres d'entrada actuals i el pes específic actual com a actor de la mobilitat.
• Nous models d'ús dels vehicles: en molts casos aquest punt es redueix a parlar del cotxe compartit o de les empreses de “car sharing”, però pensem que té molta més transcendència per a la rendibilitat de les empreses actuals i en particular per als fabricants. Em sembla més adequat parlar de mobilitat compartida i mobilitat exclusiva, entenent per mobilitat exclusiva aquella en què l'usuari és en termes generals el decisor exclusiu del mitjà usat en la mobilitat, i per tant decideix el model i marca, el tipus de vehicle, amb qui i com el finança, com el manté, etc., i la mobilitat compartida com aquella en la qual l'usuari utilitza un mitjà de mobilitat quan el necessita, però no decideix ni respon de les decisions sobre el mitjà de mobilitat, com pot ser un taxi o un cotxe de “car2go/Share now”, o fins i tot un cotxe de rènting.

Els fabricants tenen estructurat el seu negoci bàsicament per a la mobilitat exclusiva, en què l'usuari adquireix o finança el cotxe i el repara recorrent als concessionaris i tallers, però el model compartit canvia sobre manera aquest model amb l'aparició d'empreses intermèdies que, com ja veiem amb el rènting i les companyies de car sharing, se situen entre l'usuari final i el fabricant.

Oferta que, a més de requerir una nova estructura necessària de personal i d'altres recursos, suposa un canvi de cultura i una inversió en estoc de vehicles disponibles amb el seu consegüent cost de depreciació i manteniment, de manera que es pugui garantir un servei convenient de mobilitat als usuaris.

Incerteses en la rendibilitat i el retorn de les inversions:

• Pèrdua de barreres d'entrada: com hem vist, la barrera d'entrada principal per ser un fabricant de vehicles fins ara era el “know how” per al disseny i la fabricació dels motors i cadena cinemàtica dels vehicles de combustió interna, però amb l'electrificació i l'adopció de noves tecnologies de seguretat i ús, és possible que vegem l'aparició de nous fabricants que ofereixin vehicles específicament dissenyats per a les empreses de mobilitat compartida, repartiment de mercaderies, etc., més adequats i amb costos més reduïts, i que disposin de l'última tecnologia oferta pels fabricants de components en unes condicions gairebé similars que les dels fabricants tradicionals de vehicles.
• Inversions higièniques: moltes de les inversions que se'ls exigeixen als fabricants, especialment les normatives d'emissions, no produeixen avantatges competitius, és a dir, que són higièniques i cal tenir-les, però no suposen que els fabricants que les realitzen puguin aconseguir marges millors o que incrementin les seves vendes, i en molts casos fins i tot suposen un increment del preu de venda que redueix la demanda.
• Competència complicada: podem dir que la mobilitat és un dels negocis principals de l'economia mundial, amb un pes directe i indirecte fonamental. Per tant, és lògic pensar que atraurà nous participants, especialment aquells que han aconseguit crear un vincle gairebé exclusiu amb clients com Apple, Google, Amazon, Alibaba, etc. L'estratègia de negoci d'aquestes empreses no està en la fabricació dels mitjans de mobilitat.

  La seva estratègia està i estarà a oferir aquestes alternatives de mobilitat quan i com l'usuari vol, mitjançant i usant els proveïdors disponibles d'aquesta mobilitat.

  El mercat de la mobilitat no s'hauria de mesurar per la quantitat de mitjans de mobilitat disponibles (cotxes, autobusos, patinets, etc.), sinó pels quilòmetres que es realitzen i per les diferents opcions que els usuaris, empreses i particulars, escollim per realitzar-los. El repte futur està a aconseguir oferir aquests quilòmetres de mobilitat quan i com l'usuari vol, sia mitjançant un vehicle exclusiu com fins ara o oferint noves solucions adequades a la mobilitat que l'usuari necessita per fer el que vol fer. El desafiament per a l'estructura i cultura actuals dels fabricants és triar: o bé competir amb les grans empreses que compten amb una base tant financera com de vincle amb els clients, i que en molts casos són la font gairebé única que els usuaris fem servir per fer el que volem fer, o bé posicionar-se com el proveïdor de mobilitat que triï l'usuari dins de les plataformes de més èxit.

  Un altre factor important en aquesta competència complicada és l'oportunitat que representa per a les empreses com Google, Apple, etc. la venda de continguts i serveis mentre ens movem, especialment després del desenvolupament del cotxe autònom. Ja estem veient com s'han introduït dins dels vehicles a través d'Apple Car i Android Auto, i en un futur aquest benefici potencial enorme pot fer que, com va passar amb els terminals telefònics, aquestes empreses tinguin un paper molt actiu en l'oferta de mobilitat. La inversió i els costos necessaris es compensarien mitjançant els extraordinaris beneficis per la venda de continguts, situació que deixaria els fabricants com a mers proveïdors B2B, perdent una gran part de la relació amb els clients finals i per tant una reducció dels marges i la fortalesa del negoci.

Crec que tots podem estar d'acord en el fet que els canvis ja s'estan produint, i que a més la societat i les administracions públiques demanen rapidesa en efectuar-los.

En el sector moltes vegades discutim si l'ampolla ja està mig plena o està mig buida, però on realment ens hauríem de centrar és cap a on s'està omplint l'ampolla i on tindrem més possibilitats d'estar amb una rendibilitat sostenible.