Els fons europeus reguen el turisme: tres anys decisius.

• La campanya de vacunació aconsegueix el miracle: el mes de setembre ha suposat un punt d'inflexió, en canviar la tendència descendent per primera vegada el 2021, i sembla projectar un optimisme més gran en el sector: l'INE va registrar ni més ni menys que 4,7 milions de visitants estrangers en només 30 dies, davant dels 1,1 milions de setembre del 2020. Les altes xifres de vacunació a Espanya i l'aixecament de les restriccions més dures als viatgers procedents dels nostres mercats emissors semblen haver fet el miracle.
• El turisme nacional aguanta l'estrebada: L'entrada menor de turistes estrangers s'ha compensat per l'extraordinari dinamisme del turisme nacional, que el mes de juliol passat va superar fins i tot les xifres assolides el 2019. Però, si ho plasmem en un mapa, observem que la recuperació està sent molt asimètrica: resultats excel·lents a destinacions com la Costa del Sol, Andalusia, la Costa Brava o Galícia, segons les dades oficials, i una recuperació més tímida a Madrid i a destinacions icòniques com Benidorm o Puerto de la Cruz.
• L'any màgic: 2024: quan tornarem a les xifres històriques del 2019? Alguns informes apunten a una recuperació important el 2022, quan ja estarem en condicions de seduir els mercats emissors, però no arribarem al màxim abans del 2024.

Les claus per a la recuperació el 2022

• Seguretat sanitària: el país segur és el que s'emportarà el turisme. És urgent abordar l'estratègia de vacunació amb el Govern a les taules sectorials. A països com Israel i Àustria ja posen data de caducitat a la validesa del passaport COVID; entre sis i deu mesos, per exemple. És crucial treballar sobre el calendari de vacunació per al 2022.
• Suport financer: Mantenir una estratègia conjunta entre el sector turístic i financer per aportar liquiditat i seguretat a les empreses. El comportament de les entitats financeres ha estat vital durant la pandèmia i ara tocar donar l'empenta final.
• Flexibilitat laboral: no parlem d'extincions i ERTO, sinó de més formació i de poder contractar més i millor. Un marc laboral més adaptat a les necessitats d'un sector amb un ecosistema molt variat i que contribueixi a recuperar competitivitat. Aquest nou marc també ha de ser un focus d'atracció del talent: hem de buscar la manera que la gent vulgui treballar en el turisme, ja que hi ha hagut una certa fugida a altres sectors al llarg d'aquest any i mig.
• Claredat en els fons europeus: les convocatòries ja començaran a arribar i cal estar preparats. Serà difícil navegar al bell mig del laberint burocràtic, però no es pot perdre l'oportunitat de presentar projectes. Al sector del turisme, ens obliga a treballar més junts que mai.

Els fons europeus per a les empreses turístiques: superant obstacles

Ja són aquí. En altres sectors econòmics tenen clars els objectius i la filosofia. És el cas de les indústries automobilística i energètica, per exemple, enfocades a l'electrificació i que han estat capaces de canalitzar projectes conjunts de gran importància, com ara la factoria de bateries o el desplegament de la infraestructura de recàrrega. Podem fer alguna cosa semblant en el turisme? Hi ha obstacles.

• Un canvi de rols:si volem avançar de debò, cal passar de la col·laboració publicoprivada a la col·laboració privadopública. La indústria ha d'assumir el lideratge i l'Administració ha de ser una facilitadora. Ara mateix passa el contrari. És el moment d'estar més alineats que mai, com a sector, i ser més proactius que no pas reactius.
• Visió a curt termini: la capacitat de prendre decisions ha de ser ràpida, que no vol dir improvisada. Però hem de treballar en unes estratègies a llarg termini, transformadores, tant les empreses com l'Administració. Durant dècades no han calgut, perquè el turista arribava i no ens plantejàvem el futur.
• Sostenibilitat ambiental, social i econòmica: la transició verda és un procés, no pot ser una imposició que no valori els costos per a un sector tan afeblit després de la pandèmia. En aquest sentit, els fons no es poden convertir en una motxilla per a les empreses. Sense sostenibilitat econòmica no aconseguirem sostenibilitat ambiental i social.
• Més inversió i menys subvencions: el turisme no necessita respiració assistida, sinó inversions. A cap sector no li agrada estar subvencionat. El que requereix el moment són projectes de llarg termini, però l'incentiu d'ajut, tal com està dissenyat en els fons europeus, no permet amortitzar les inversions ni rendibilitzar-les. El sector no vol tapar forats, sinó canviar, amb la contribució de tothom, el model de negoci.
• Es prioritza allò executable sobre allò estratègic: el mecanisme dels fons s'ha centrat a finançar el que és públic amb diners públics. Això no obstant, per al sector privat no dona senyals d'aconseguir objectius transformadors, sinó de prioritzar el tipus de subvenció ja existent, amb terminis curts i convocatòries exprés.

Tres consells davant la convocatòria imminent dels fons

• Els fons ens han de trobar treballant: arribaran en cascada en els propers mesos i estar organitzats prèviament serà clau. En un sector tan atomitzat, amb multitud d'empreses petites i mitjanes, cal unir-se i cercar sinergies.
• Digitalitzar ja:és una necessitat absoluta per al sector turístic, al marge que arribin o no els fons europeus. Si s'aclareixen les convocatòries, es podran fer servir aquests fons, però no hi ha temps per perdre.
• Treballar amb el sector financer: la banca és clau perquè la roda es mogui en el sector. El 70% de les inversions lligades als fons europeus seran privades. Després de 18 mesos sense ingressos en molts dels nostres negocis, el sector financer ha d'impulsar aquesta nova etapa, acompanyant les empreses, assessorant i intentant ajudar perquè puguin sol·licitar aquests fons.

Quan l'enemic el tenim a dins

• La turismefòbia ha calat en la societat, alimentada per la fatiga turística i també per un sector social i ideològic concret.
• Identifiquem el turisme amb els turistes, quan no és el mateix. No es pot demonitzar, per culpa d'un tipus de turista minoritari, un sector que dona feina al 12% de la població i que suposa gairebé el 13% del PIB.
• Hem de liderar la narració construint un discurs positiu i fent les coses d'una altra manera, amb transparència, perquè la societat apreciï la capacitat del turisme no només de reduir al mínim els impactes negatius sinó de generar nous impactes positius. És la indústria destinada a ser la palanca i el motor d'Espanya.

També durant la pandèmia, en què hem donat un exemple d'agilitat i gestió d'incerteses. Hem fet coses increïbles complint els protocols sanitaris, formant milers de treballadors en mesures sanitàries i aconseguint obrir i tancar en tot just unes hores. Hi ha hagut un aprenentatge pandèmic que no hauríem d'oblidar ara.