Novetats i canvis principals derivats de la NIIF 9 i la NIIF 15 en el PGC.

Nou model de deteriorament previst a la NIIF9

Aquest nou model basat en la pèrdua esperada millora sensiblement el model anterior de pèrdua incorreguda, però requereix un alt grau de preparació per part de les empreses per obtenir i processar la informació adequada, deduir els paràmetres apropiats sobre la base d'aquesta informació i aplicar adequadament els criteris.

Addicionalment, la situació de pandèmia actual exigeix un grau afegit de judici i avaluació, per no caure en exageracions d'un tipus o un altre i considerar no només la informació a curt termini sinó també l'horitzó de recuperació que obren els processos de vacunació que s'han iniciat recentment.

En línies generals, s'afegeixen al PGC bona part de les noves classificacions dels actius financers i dels nous aspectes conceptuals de la comptabilitat de cobertures. Però no s'adopta, per exemple, el nou criteri de pèrdua esperada per al càlcul de deteriorament, per entendre que està pensat principalment per a entitats financeres que tenen les seves pròpies normes locals. El PGC modificat tampoc no esmenta la nova norma de l'IASB sobre arrendaments (NIIF 16).

Objectiu principal de la reforma del PGC

La reforma recent del Pla general de comptabilitat, mitjançant l'RD 1/2021, entre d'altres, té l'objectiu d'adoptar en certa mesura els criteris de reconeixement i valoració de la NIIF 9 de l'IASB, seguint la política espanyola de convergència gradual, però no l'adopció plena de les normes de l'IASB en el Pla general de comptabilitat, a diferència de l'enfocament seguit per les circulars comptables del Banc d'Espanya que segueixen les normes internacionals esmentades, un cop validades per la Unió Europea, en tots els casos.

Com afecten els canvis en el PGC a les empreses que cotitzen en borsa?

A Espanya, els estats financers individuals de les empreses cotitzades en borsa s'han de preparar d'acord amb les normes locals (PGC i Circular comptable del Banc d'Espanya, principalment) i no es permet l'ús de les NIIF a aquests efectes. Quant als estats financers consolidats de les empreses que no cotitzen en borsa, l'empresa pot triar entre normes NIIF i normes locals.

Pel que fa al nou PGC, és comprensible que es limitin les complexitats que incorporen les NIIF en un model comptable que utilitzen moltíssimes empreses que, en un entorn internacional, podrien classificar-se com a mitjanes i petites. No obstant això, moltes empreses molt grans espanyoles, industrials i comercials, també han d'utilitzar el PGC per als seus estats financers individuals, quan en els seus estats financers consolidats han d'utilitzar o poden utilitzar les normes de l'IASB.

En un futur proper, la incorporació (o no) al PGC de la NIIF-UE 16, d'arrendaments, serà la pedra de toc per observar la política a llarg termini d'Espanya en la convergència amb les normes emeses per l'IASB i adoptades per la Unió Europea pel que fa a les empreses industrials i comercials.

Reconeixement d'ingressos: harmonitzar el PGC amb la NIIF 15

Mitjançant resolució de l'ICAC desenvolupant el contingut del Reial decret 1/2021, de 12 de gener, que modifica el Pla general de comptabilitat pel que fa al reconeixement d'ingressos ordinaris derivats del lliurament de béns i la prestació de serveis, per harmonitzar-lo amb la Norma Internacional d'Informació Financera (NIIF) 15, ja adoptada per la UE per als comptes consolidats dels grups cotitzats des del 2018.

Nova redacció de la norma de registre i valoració 14a del PGC

Pel que fa al reconeixement d'ingressos, aquestes modificacions es limiten, bàsicament, a regular nous continguts dels quals s'ha informar en la memòria dels comptes anuals. La nova redacció de la norma de registre i valoració 14a del PGC, "Ingressos per vendes i prestació de serveis", estableix que el reconeixement de l'ingrés es produeix quan té lloc la transferència del control dels béns o serveis compromesos amb els clients, adoptant el procés per etapes de la NIIF 15, a saber:

• Identificar el contracte o contractes amb el client, com a font de drets i obligacions entre les parts.
• Identificar l'obligació o obligacions a complir.
• Determinar el preu de la transacció o contraprestació del contracte.
• Assignar el preu de la transacció a les obligacions a complir.
• Reconèixer l'ingrés quan, o a mesura que, l'empresa compleix una obligació compromesa mitjançant la transferència d'un bé o la prestació d'un servei.

La qüestió fonamental que aborda la resolució de l'ICAC

L'aplicació del principi de meritació per al reconeixement d'ingressos ordinaris per vendes i prestacions de serveis.

Específicament, es regulen els ingressos ordinaris que reflecteixen l'import de la contraprestació a la qual l'empresa espera tenir dret a canvi de la transferència dels béns i serveis compromesos derivats de contractes amb clients, que formin part de les activitats ordinàries de l'empresa, és a dir, les realitzades regularment per aquesta.

L'ICAC es decanta per una harmonització completa amb les NIIF en el desenvolupament normatiu del PGC pel que fa al registre i la valoració dels ingressos derivats de contractes amb clients. Així, d'una banda, la resolució futura incorpora la doctrina que ha publicat sobre aquesta qüestió en diferents consultes avaluades per l'Institut, en sintonia també amb el que estableixen altres resolucions ja vigents. S'exceptua el tractament de les vendes amb un dret discrecional del client a procedir a la devolució del producte, amb independència que hagués estat pagat o no; quan es produeixi un reemborsament en efectiu; o mitjançant la concessió de vals bescanviables en compres futures. S'incorporen, a més, algunes qüestions concretes no tractades fins a la data, que donen lloc al reconeixement d'actius específics del contracte i que es transcriuen del contingut de la NIIF 15, tot i que l'ICAC obliga que es classifiquin com a existències o com un immobilitzat intangible.

L'àmbit d'aplicació de la resolució s'estén també a les entitats sense finalitats lucratives amb activitat mercantil obligades a seguir les normes d'adaptació del PGC, així com qualssevol altres entitats el règim jurídic de les quals remeti als criteris establerts al Codi de comerç. La resolució, però, no modifica els criteris regulats a les normes d'adaptació del PGC a les empreses concessionàries d'infraestructures públiques, aprovades per l'Ordre EHA/3362/2010, de 23 de desembre. No es preveu, en principi, un règim transitori específic per a l'entrada en vigor d'aquest desenvolupament normatiu, de manera que resultaria aplicable el que s'estableix per als canvis de criteri comptable a l'NRV 22a del PGC.

El resultat és una norma que estableix un marc general per a l'aplicació del principi de la meritació en el reconeixement d'ingressos ordinaris de contractes amb clients, al mateix temps que recull una relació relativament extensa de casos particulars, la qual, lògicament, no tindrà un caràcter exhaustiu, atès que sempre poden sorgir qüestions noves no previstes a la norma, però que podran ser resoltes a la vista del contingut d'aquesta resolució i mitjançant la identificació d'analogies amb els casos concrets als quals fa referència la norma.

Amb tot, sembla previsible que l'entrada en vigor de la resolució no tindrà un impacte significatiu en els comptes de resultats de les empreses espanyoles, d'acord amb l'esdevingut en l'àmbit d'aplicació de les NIIF.