PERTE de descarbonització industrial.

Emma Montserrat: Hola, Carlos, comencem pel bàsic. Què és el PERTE de descarbonització?

Carlos Fernández: És un PERTE dirigit al sector manufacturer espanyol. Planteja que aquells projectes que permetin la descarbonització de la indústria rebin finançament públic. Es tracta de facilitar el retorn d'aquestes inversions i fer-les possibles.

Emma Montserrat: Qui pot participar en aquest PERTE?

Carlos Fernández: Està orientat a les indústries que tinguin un codi nacional d'activitat (CNAE) del 10 i al 32, inclosos. És a dir, tota la indústria agroalimentària, d'automoció, farmacèutica, cimentera, metal·lúrgica, etc. Qualsevol empresa que realitzi activitats de producció industrial amb grans emissions pot presentar-se a aquest PERTE. La primera gran convocatòria s'espera per a la darreria del 2023.

Emma Montserrat: Des del teu punt de vista, què destacaries principalment d'aquest PERTE?

Carlos Fernández: És una gran finestra d'oportunitat per impulsar la transició ecològica, per afavorir sobretot aquelles plantes industrials que tenen associades grans emissions, amb grans consums energètics de combustibles fòssils, o qualsevol altra activitat que derivi en una generació d'emissions. Es tracta d'aconseguir reduir-les, ser més competitius en el mercat i, per descomptat, ser més sostenibles.

Emma Montserrat: Si jo soc una empresa que té un projecte, què hauria de tenir en compte per poder-me presentar al PERTE de descarbonització?

Carlos Fernández: La primera cosa és l'anticipació. Estem parlant d'inversions que impliquen un grau de maduresa previ a la concessió dels ajuts. És molt important tenir en compte que aquest PERTE va orientat a grans inversions. Primer, planteja't si a escala estratègica per a la teva empresa és interessant aquest volum d'inversió per reduir les emissions. I, d'altra banda, també cal tenir clar que aquest projecte que et permet una reducció de les emissions d'alguna manera ha d'estar alineat amb la teva estratègia empresarial i també complir els criteris d'aquest PERTE.

Emma Montserrat: I arribat a aquest punt, per on hauria de començar?

Carlos Fernández: El primer és tenir clar quin és el teu objectiu de descarbonització a llarg termini. Com en pot ser, d'estratègic, reduir les emissions i, a partir d'aquí, planificar accions que permetin arribar a aquests objectius. Aquestes accions poden ser susceptibles d'acollir-se a aquest finançament. És important plantejar-te si comptes amb un desenvolupament d'enginyeria bàsica que et permeti assolir un grau de maduresa suficient quan s'obri la finestra de presentació.

Emma Montserrat: Quins beneficis pot reportar a l'empresa el fet de presentar-se a aquests fons?

Carlos Fernández: En la mesura principal inclosa en la convocatòria s'ha optat per un règim de concurrència simple. Et pot aportar fins a un 30% d'ajuda a fons perdut, si és un projecte d'eficiència energètica, o fins al 40% si suposa una reducció de les emissions, per exemple.

Però no només és aquest benefici de finançament públic, perquè per a aquelles empreses obligades al règim de comerç de drets d'emissions pot ser totalment estratègic presentar-se a aquesta convocatòria. Els ajudarà a reduir les seves emissions industrials, cosa que els permet també ser més competitives en el mercat, sia comercialitzant aquestes emissions generades addicionals, com a producte financer, o bé millorant el retorn dels seus projectes.

Emma Montserrat: Amb el pas dels mesos hem adquirit certa experiència en els fons i els PERTE, i hem vist la necessitat de comptar amb l'assessorament adequat especialitzat per poder presentar-te a una convocatòria d'aquestes característiques. Per què penses que és tan necessari?

Carlos Fernández: Tots els ajuts i els instruments que deriven dels fons Next Generation comporten unes obligacions, com ara complir el principi de DNSH, de no causar un dany significatiu al medi ambient, o tenir elaborat un pla de descarbonització a llarg termini. Una consultora especialitzada et pot ajudar a tenir més probabilitat d'èxit. A més, el mateix procés de presentació i avaluació de la sol·licitud implica una sèrie de requisits i coneixements de la norma, que té moltíssims matisos.

Aquest PERTE és una figura diferent del que hem vist fins ara, en què sempre teníem una finestra reduïda de presentació d'aproximadament dos mesos i en què es buscava un model de projectes molt competitius. El PERTE de descarbonització optarà per la via de ser una finestra oberta durant aproximadament un any, a través de concurrència simple, en què serà molt important presentar-se com més aviat millor per ser dels primers projectes avaluats.

Hi ha altres instruments i ajuts que ja han funcionat sota aquesta modalitat i el funcionament dels quals ha estat semblant, com ara els ajuts a l'eficiència energètica per a la gran indústria i pimes, que s'assemblen al funcionament d'aquest PERTE.

Emma Montserrat: Quines oportunitats hi ha per a aquests sectors a més del PERTE de descarbonització?

Carlos Fernández: Fa dos o tres anys que s'aposta molt fort per la indústria. Tenim oberts fins a mitjans de l'any, juny del 2023, els ajuts d'eficiència energètica per al sector industrial. Seran una finestra per a projectes que per nivell d'inversió no tinguin accés a aquest PERTE. També des del Ministeri d'Indústria hi ha altres instruments d'ajut, amb un percentatge més baix per a les grans empreses però que també poden ser molt interessants per millorar el retorn de determinades inversions.

També hi ha els ajuts a la digitalització o els específics per a la indústria manufacturera. Això en l'àmbit de la inversió. En l'àmbit de l'R+D hi ha determinats instruments de CDTI per a la innovació i altres ajuts temporals que poden assistir a millorar aquest retorn. Ara mateix l'espectre per a la indústria és força ampli i promet ser-ho encara més al llarg d'aquest any.

Emma Montserrat: El PERTE de descarbonització ha estat l'últim a arribar a la família. Durant tot aquest temps s'han anat produint canvis en la reglamentació que l'afectin?

Carlos Fernández: Òbviament, els organismes encarregats de gestionar aquests PERTE han anat agafant experiència amb el procediment d'assaig i error. En aquest cas, la novetat principal, no tant a escala jurídica com d'estructuració, és que han optat per la concurrència simple. Abans teníem una finestra molt reduïda de presentació i, tanmateix, aquí ens donaran més temps per a la preparació de projectes.

Sobretot, tindrem una finestra de presentació més àmplia perquè aquells projectes que en el moment de l'obertura de la convocatòria no estiguin madurs i requereixin més temps puguin disposar de més temps per assegurar-se de presentar una proposta que compleixi els requisits. L'ordre de presentació serà molt important.

Emma Montserrat: I és l'única finestra per a la presentació dels grans projectes?

Carlos Fernández: Com hem dit, l'espectre per a la indústria és molt ampli. Hi ha altres instruments que permetran un bon finançament i millorar el retorn de les inversions. Però és cert que aquest PERTE de descarbonització, per l'objectiu al qual apunta, té una intensitat d'ajuda: les inversions mínimes poden assolir 1, 2 o 3 milions d'euros com a mínim. Al final, per a aquesta mida de projectes nosaltres no tenim constància que es produeixi una altra figura amb aquesta oportunitat de finançament i de millora del retorn dels projectes de descarbonització, que de vegades no s'executen per manca de rendibilitat.

Emma Montserrat: Hem vist, Carlos, sobretot amb el PERTE del vehicle elèctric, com ha estat l'experiència del concepte de consorci. Caldrà sempre anar acompanyat d'altres empreses o entitats per abastar tota la cadena de valor i accedir als ajuts?

Carlos Fernández: És una de les grans novetats del PERTE de descarbonització: en funció del tipus d'indústria pot ser que requereixis un partner tecnològic o que et permeti abastar una cadena de valor, però hi haurà ocasions en què no calgui, perquè es disposi d'una tecnologia madura o perquè l'empresa tingui perfectament identificades quines són les vies de reducció de les emissions associades. Per tant, aquest PERTE permetrà tant presentar-se de manera individual, com a únic sol·licitant, com de forma consorciada. No caldrà atraure tota la cadena de valor al voltant del projecte, la qual cosa és molt avantatjosa de cara a la presentació d'una proposta.

Emma Montserrat: Sens dubte, i simplifica molt, també.

Carlos Fernández: La figura del PERTE exigeix molts requisits, però, com que no és obligatori anar en consorci, et pot ajudar molt a simplificar i marcar els objectius i així aconseguir aquesta reducció de les emissions en què ets l'únic involucrat.

Emma Montserrat: I penses que aquestes figures seran recurrents en el temps o desapareixeran després d'aquest període extraordinari?

Carlos Fernández: Aquesta figura del PERTE no ha deixat de ser un mecanisme en què s'han englobat instruments de regulació, amb nous marcs normatius, amb convocatòries per al finançament públic. És possible que models com aquests es difuminin amb el pas dels anys, però de manera diferenciada o individual se seguirà produint aquesta tipologia d'ajuts. S'aniran replicant. Caldrà continuar vetllant pels objectius que ens hem fixat per al 2030 o 2050 i, encara que no sigui amb aquestes figures, sortiran instruments similars, encara que no s'anomenin PERTE ni tinguin la mateixa reglamentació.

Emma Montserrat: Aquest PERTE és dels més transversals, abastant moltes empreses i sectors diferents. Quines són les tecnologies a què donarà suport aquest PERTE?

Carlos Fernández: La casuística de la indústria manufacturera és molt variada: acereries, cimenteres, químiques, etc. Però hi ha un denominador comú: reduir les emissions. En la publicació es donen unes tipologies molt concretes, però el ventall de projectes que es poden acollir a aquest PERTE inclou qualsevol empresa que plantegi reduir les emissions. Sempre subjecte al fet que sigui un volum d'inversió considerable. També tot allò que sigui substitució de combustibles fòssils, com ara gas natural o dièsel, per combustibles renovables és susceptible d'acollir-se a aquest PERTE. I tecnologies més innovadores, com ara la captura de carboni, l'hidrogen o la substitució de matèries primeres per altres materials sense emissions associades.

Emma Montserrat: I, finalment, quin grau de maduresa s'exigeix als projectes per poder-se presentar? Han d'estar molt avançats o poden estar en fases més embrionàries?

Carlos Fernández: En aquest cas, tenint en compte com s'ha definit aquesta figura de PERTE, es diria que va orientat a tecnologies suficientment avançades, d'una maduresa molt propera al mercat. Però, igual que en altres PERTE, no es deixa de banda l'R+D. Hi pot haver sectors que requereixin una recerca prèvia i potent per assegurar aquesta descarbonització. Per tant, hi ha marge per portar aquesta tecnologia a un grau de maduresa que es pugui incorporar al mercat.